Francisco Pérez: “Una part important dels pisos buits de Solvia prové de la desaparició dels antics propietaris”

Fotos: Jordi Pascual i e-deon

Sant Cugat Empresarial ha portat diversos representants del sector immobiliari català per debatre sobre habitatge en una nova edició del Tribuna Sant Cugat. Francisco Pérez, director de Promoció i Desenvolupament de Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell, ha estat un dels convidats. Just al final de l’acte, ha atès elCugatenc per parlar de les reivindicacions del Sindicat de Llogaters, el judici de La Xesca, el canvi de seu de l’entitat bancària i el mercat immobiliari en general. Hem entrat en una nova bombolla?

Permet-me que comenci amb unes qüestions que he demanat expressament al Sindicat de Llogaters de Sant Cugat. Quants pisos buits té Solvia a Sant Cugat?

– No ho sé però no en deuen ser molts. Des d’una altra empresa del Banc Sabadell administrem aproximadament uns 30.000 habitatges a tota Espanya que podrien tenir la consideració de perímetre social. Això inclou, uns 8.600 lloguers a preu social o assequible. També tenim uns 6.000 pisos ocupats i la resta són habitatges dels quals no hem pogut prendre la possessió, per un motiu o per un altre. Estan en procés d’adjudicació al Banc de Sabadell però judicialment no ens deixen entrar en l’habitatge. La major part dels habitatges desocupats en aquests moments ho estan per aquest motiu. Quan tenim un habitatge el que volem és posar-lo al mercat de lloguer o vendre’l. En aquests casos, fins que el jutge no et doni la possessió, no pots entrar en l’habitatge.

Si ha de dictar-ho un jutge, ha d’haver hagut algun procediment. D’on venen aquests habitatges? De desnonaments?

– Una part molt important prové de la desaparició dels antics propietaris, no se sap on són. Segurament se n’hauran anat a viure fora de Catalunya. Són prop de 6.000 habitatges els que tenim en aquesta situació. Si han desaparegut i tens una hipoteca, has d’executar-la i el jutge t’ha de donar la possessió. Es triga uns quants anys.

El Sindicat també m’ha mostrat la seva preocupació per la reticència de la Sareb, el banc dolent, a cedir pisos per fer habitatge social. Què en penses?

– La Sareb no es va crear per fer habitatge social. Si el govern de l’Estat vol que es dediqui al lloguer social, que li ho digui i posi pressupost. Ara per ara, el Sareb serveix per haver ficat en una societat els actius provinents de la crisi, bàsicament de les caixes d’estalvis, perquè en un període de temps determinat fos capaç de vendre’ls al millor preu possible perquè l’impacte sobre els comptes públics fos el menor possible. Això no treu que es puguin fer convenis concrets, que no són en cap cas l’objectiu principal.

Un col·lectiu de joves va ocupar a finals d’agost del 2016 un edifici propietat de Solvia. Així va néixer La Xesca, un casal de joves autogestionat. Ara heu denunciat i s’ha anat a judici. Però, en definitiva, van ocupar un edifici del qual no en fèieu cap ús; i aquesta és gran part de la seva crítica. Per què vau decidir anar a judici?

– Poden criticar el que vulguin, estan en el seu dret. Si bé, a la primavera anterior s’havia convocat un concurs d’arquitectes per fer una proposta per actuar en l’edifici. I es va demanar llicència. Ara hi ha un col·lectiu que l’ha ocupat però la llicència d’obres ja està demanada. Ja dirimirà la justícia.

Quan es va ocupar, l’Ajuntament va donar a conèixer que l’edifici tenia aluminosi. Per què teníeu l’edifici en aquestes condicions?

– No era de la nostra propietat sinó que ha estat recuperat per una execució hipotecària a una empresa. En el procés de recuperació, que és llarg, pot haver-se deteriorat. A més, l’aluminosi si està tapada no genera problemes greus però, si hi ha algun problema en la coberta i entra aigua, ja es corre més perill. Així i tot, l’edifici no estava buit indefinidament. No tenim els nostres actius aturats, seria una ximpleria.

A nivell més general. Dieu que la situació del mercat immobiliari ha millorat però com sabem que només ha millorat i no hem creat una nova bombolla?

– Quan es parla de bombolla parlem d’algú que s’endeuta i no ho pot pagar. No només passa en el sector immobiliari, també va passar en les tecnologies amb molta gent finançant projectes, dels quals potser només un 10% van tirar endavant. En primer lloc, avui dia la producció d’habitatges a Catalunya és petita en comparació al que es feia i a les necessitats del mercat. En segon, no es finança la compra de sòl, és a dir, qui vol tirar endavant un projecte ha de tenir el sòl comprat. La majoria d’entitats financeres demanen prebendes per demostrar que tens èxit comercial. En tercer, avui dia només es donen hipoteques a aquells que realment tenen recursos per retornar el préstec.

Això no treu el risc que s’utilitzi l’habitatge com una inversió?

– De fet, s’utilitza com a inversió. Una part de les compravendes són d’inversions. Perquè li prestin els diners, la inversió d’aquesta persona o empresa ha de tenir una viabilitat econòmica molt clara. Si una persona demana una hipoteca, els bancs deixen un 80% i, per tant, s’ha de tenir un 20% del preu, més impostos i notaria i registre. Si ets un inversor, et donen menys hipoteca, com a màxim el 50%.

El problema que hem tingut és que es van fer préstecs i després el mercat va baixar molt. Llavors, quan s’intentava vendre el producte, hi havia pèrdues perquè valia molt menys. Avui dia això no passaria. A mode d’exemple, si li dones un préstec de 100.000 euros a un inversor que vol comprar un habitatge de 200.000 euros i, de sobte, deixa de pagar; et quedes l’habitatge i de segur que el pots posar de nou al mercat.

El lloguer no para de pujar, sobretot en grans ciutats però també a Sant Cugat. Què ens passa?

– És un mercat petit tot i estar en uns estàndards de prop del 30%. És molt dinàmic, molta gent el demana... Coincideixen molts factors. S’ha de tenir l’efecte d’Airbnb, tot i que hi ha part que es retira, però també el bon moment per a la venda que provoca que hi hagi pisos que es retiren del mercat de lloguer per ser venuts. Si es redueix l’oferta de lloguer, els preus pugen. És el que passa a les àrees metropolitanes.

Ha tingut algun efecte sobre Solvia el trasllat de la seu social del Banc Sabadell a Alacant?

– Solvia ja tenia la seu a Alacant i ara és molt prompte per preveure quins efectes tindran els trasllats de seus socials dels bancs.

Però en preveieu algun efecte?

– Sobre Solvia no crec perquè no només té la seu a Alacant sinó que, a més, la majoria de gent hi treballa allà. Des del principi hem tingut la seu central a Alacant i un centre corporatiu a Madrid i un a Barcelona. Estem acostumats a moure’ns per tota Espanya. Una altra cosa és a llarg termini l’efecte del desplaçament de les seus, que pot provocar el trasllat de personal. Està per veure.

Notícies relacionades