Es comença a formar la branca santcugatenca del Sindicat de Llogaters

Foto: Jordi Pascual

Prop d’una quinzena de santcugatencs que viuen de lloguer s’han trobat en dues assemblees per intentar impulsar la branca local del Sindicat de Llogaters, entitat que de moment només existeix a Barcelona i agrupa diversos veïns afectats pels preus abusius dels lloguers i les dificultats d’accés a l’habitatge. Mantenen tant una reivindicació política amb xerrades com una branca d’assessorament per als afiliats amb mediacions. Com el col·lectiu es va crear ara fa un mes, encara no té prevista la fórmula d’expansió i els santcugatencs interessats participen agrupats a nivell local i a algunes de les comissions del Sindicat barceloní per veure com acabar relacionant ambdós projectes.

Ramon Gutiérrez, un dels participants al col·lectiu santcugatenc, explica que l’objectiu és esdevenir part d’un tot més ampli, és a dir, funcionar com un grup local que pugui fer campanya al municipi però sota el paraigua d’una organització superior que encara està per crear, la qual ha de donar servei d’assessorament als socis de tot el territori a través d’una central. Esteban Martínez, també membre del col·lectiu local i participant a la comissió de relat del Sindicat de Llogaters de Barcelona, explica que l’entitat fa front al creixement del primer mes i que s’ha estructurat en cinc comissions i amb una assemblea general, de moment oberta, com a òrgan amb capacitat de decisió. D’aquests òrgans sortirà la fórmula d’expansió territorial.

Tot just ara el Sindicat, que aspira a arribar a tota l’Àrea Metropolitana, treballa en la recerca de la situació del lloguer i en l’elaboració d’un argumentari que se’n derivi. Amb aquesta tasca podran desenvolupar més xerrades de presentació, donaran suport als representants davant les peticions dels mitjans de comunicació i elaboraran les campanyes de difusió. Barcelona i Sant Cugat tenen problemàtiques similars, segons els participants al col·lectiu local, pel que fa a l’habitatge com la Llei d’arrendaments urbans que permet contractes de tres anys i, per tant, amb una revisió del preu cada poques anualitats.

Així i tot, ambdós municipis també mantenen diferències. Mentre a Barcelona els pisos turístics representen una alteració de l’oferta d’habitatge, a Sant Cugat un dels grans reptes, tal com explica Gutiérrez, és el procés d’elitització i gentrificació que sofreix el poble. A més, explica que hi ha uns quatre edificis que han estat adquirits per fons d’inversió, el que se suma a la dificultat per trobar pis de lloguer i l’augment constant de preus.

És el segon col·lectiu preocupat per la situació de l’habitatge a la ciutat que ha nascut durant les darreres setmanes després que el diumenge passat se celebrés la primera trobada de l’Assemblea de Llogaters de La Floresta. Tot i que són projectes amb un plantejament similar, el col·lectiu santcugatenc es decanta clarament per ser part del Sindicat de Llogaters mentre el florestà de moment camina sol, seguint i acudint a trobades d’altres iniciatives similars, i amb la projecció de fer una oficina d’assessorament autogestionada pròpia. A La Floresta se suma la dificultat de l’encaix de l’habitatge en un entorn natural protegit com és el Parc de Collserola.

A falta de determinar com serà la relació entre els afectats santcugatencs i el Sindicat, el col·lectiu ha decidit iniciar una primera campanya a xarxes durant la setmana que ve amb la voluntat d’arribar a la Festa Major situant la problemàtica del lloguer sobre la taula. Si segueixen treballant tal com tenen previst, al juliol es farà el primer acte públic.

Una nova bombolla?

Gutiérrez explica que alguns dels membres de la possible branca sindical santcugatenca s’han trobat després de comprovar que el venciment del contracte els ha suposat un increment de 200 o 300 euros del preu mensual a pagar. Igualment, una veïna de l’Eixample Sud que va participar dijous a la trobada del procés participatiu del Pla d’Equipaments va mostrar la seva preocupació per l’efecte dels serveis sobre el valor del terreny ja que, diu, en cinc anys el lloguer de la seva casa ha augmentat en 6.000 euros. El mateix discurs mantenien els assistents a la reunió de l’Assemblea de Llogaters de La Floresta, amb pujades de més de 200 euros mensuals cada cop que venç el contracte i propietaris que divideixen antigues cases d’estiueig per cobrar a diversos inquilins.

Segons el portal Habitaclia –en base a les promocions recollides al seu portal immobiliari–, el preu del metre quadrat de lloguer s’ha mantingut estable amb una lleugera tendència a l’alça durant el darrer any –a Barcelona s’hi registra un augment, estant Sant Cugat una mica per sobre del preu mitjà del districte d’Horta-Guinardó– mentre, pel que fa a venda, el metre quadrat s’ha disparat gairebé 500 euros en un any.

Mentrestant, la ciutat segueix augmentat el ritme de construcció després d’anys d’estancament. Tal com es pot veure a la liquidació del pressupost del 2016, les llicències d’obres van representar 1,3 milions d’euros d’ingrés per al consistori, 300.000 euros més que l’any anterior, i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) en van suposar 5 milions, quatre més que al 2015. Així mateix, l’ingrés per Impost de Béns Immobles (IBI) i per Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) –les anomenades plusvàlues– va tenir un pic al 2015 de 50,2 i 24,3 milions respectivament, 5 i 7,5 milions més que al 2014. Al 2016 hi va haver una davallada perquè es va aplicar una rebaixa a tots dos impostos, el que va permetre disparar el percentatge de recaptació fins un 95,9%, una xifra que no s’aconseguia des del 2008.

Així mateix, segons l’Idescat amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, des de l’esclat de la crisi (període 2009-2016) a Sant Cugat s’ha acabat 2.013 habitatges, 591 dels quals són de protecció oficial. De fet, la majoria d’habitatges protegits es van fer en temps de la bombolla immobiliària. Els anys 2014 i 2015 han estat els menys proactius en quant a finalització d’habitatges i al 2016 s’ha tornat als nivells del 2013.

Els pal·liatius a nivell municipal

Durant les darreres setmanes l’Ajuntament ha incorporat un nou pis al parc d’habitatge social a través de l’anomenada llei de tempteig i retracte, és a dir, prioritzant els immobles en desús dels bancs. Li ha costat 58.000 euros per la compra i 26.000 per la rehabilitació. Aquest dijous també s’ha fet entrega de 30 pisos de lloguer per a joves, 11 a Can Minguet, quatre a Mira-sol, vuit a Volpelleres, sis a Can Trabal i dos al Monestir Sant Francesc. Tenen un preu d’entre 228,33 i 348,44 euros en funció dels metres quadrats.

Segons la web de Promusa, des del 1991 l’empresa ha fet 1.265 habitatges de venda i 545 de lloguer, tenint en compte el lloguer especial per a joves i per a gent gran. Actualment es fa una nova promoció de 42 habitatges de lloguer per a la gent gran a l’avinguda Rius i Taulet i s’ha anunciat que la propera promoció anirà ubicada al Turó de Can Mates. Promusa també preveu recuperar el projecte d’habitatge social del carrer l’Estel i l’avinguda Verge de Montserrat de La Floresta. L’Assemblea de llogaters ja ha mostrat el seu rebuig per la proximitat al bosc.

Notícies relacionades