Expertes en violència de gènere alerten de la “involució” en generacions joves

Fotos: Jordi Pascual

Les noves generacions tenen clar el concepte de violència de gènere però no per això no la reprodueixen. Tot i que la violència física no és significativa, el control de parella amb l’ajut de les noves tecnologies és la demostració més palpable de l’aturada i un cert retrocés en l’evolució cap a la igualtat efectiva entre homes i dones. Així de dur i clar ha estat el missatge que quatre expertes en violència de gènere de la ciutat han explicat a una taula rodona celebrada divendres a la tarda a l’Arxiu Nacional amb què els Amics de la UNESCO han volgut avançar-se al mar de xifres i reflexions sobre feminisme que sempre arriben amb el 25 de novembre.

La sociòloga Blanca Moreno que, entre d’altres, participa en les anàlisis municipals sobre la violència masclista, utilitza les xifres per demostrar com de dramàtica és la situació: 6.545 denúncies i vuit dones assassinades a Catalunya durant el que va d’any. I això és només, adverteix, la punta de l’iceberg perquè el silenci és massa habitual. Per a ella, el sistema d’opressió respon a una lògica cultural, de naturalització via aprenentatge de les relacions de poder entre gèneres: “Molts homes han sigut educats per fer el que fan i moltes dones per aguantar el que aguantem”. Per això creu que per aturar el cicle de violència cal que els còmplices –generalment mitjançant el silenci– ho deixen de ser i, alhora, fer que les noves generacions no reprodueixin nous rols. Si bé, tem, “els joves han invisibilitzat la violència”.

El funcionament social està lligat, com explica la psicòloga, política i escriptora Maria Dolors Renau, a una naturalització, a la conversió en “hàbit” de tot un sistema de dominació protagonitzat pels homes. “La violència que mata, pega i organitza guerres en un 95% està protagonitzada per homes”, explica, tot i que per sort, apunta, cada vegada hi ha més persones que sense renunciar a la seua virilitat plantegen un trencament amb la masculinitat estesa socialment. Diu que els homes han de ser partícips del canvi i, alhora, que el feminisme ha de ser capaç de desenvolupar un relat propi que permeti construir una alternativa política real –entenent que tot en la vida és política–. Això, portat al món institucional, significa que les dones quan arriben al poder no han de seguir rols masculins d’institucions fetes a la mida dels homes. Reivindica, també, que la “història de les dones” està per construir.

Marga Fuentes, representant del grup d’atenció a la víctima de la comissaria local dels Mossos d’Esquadra, coincideix amb l’anàlisi sobre l’existència de tota una estructura social que legitima la violència. Per això explica que des de la policia catalana han de garantir la seguretat de la víctima en funció del seu grau de risc, amb la possible derivació a altres serveis. Molts cops, explica, abans de denunciar cal un procés d’apoderament ja que el sistema judicial no acostuma a tractar bé els casos de violència i generalment la víctima acaba sent culpabilitzada perquè, lamenta, els jutges no han estat adequadament formats per entendre el cicle de la violència de gènere, pel qual les dones cada cop són mes sumisses per no enfadar l’home, que, generalment, presenta actituds violentes en una o unes poques persones molt concretes. Per això proposa centrar esforços més enllà de la víctima i començar a abordar la conducta social dels maltractadors.

La tinenta d’alcalde Susanna Pellicer, que coordina a nivell polític les accions municipals en favor de la igualtat de gènere, recorda que l’Ajuntament en els darrers anys ha fet un esforç per conscienciar i assistir les víctimes amb el servei d’atenció Dona Informació i projectes específics com el Far de Colors, que pretén atendre els fills de les víctimes. Això s’acompanya d’informes anuals amb dades de la violència masclista que es viu a Sant Cugat, la propera onada del qual es donarà a conèixer el 28 de novembre. Diu que en la tasca d’atenció s’ha evidenciat que els infants sempre són víctimes paral·leles –més o menys directes en funció del cas– de la violència i que els joves tendeixen cada cop a tenir relacions menys sanes, amb més control i justificació fins i tot de la violència física en alguns casos. Per abordar la problemàtica, diu, s’han de tenir en compte dos aspectes: que la víctima pot ser qualsevol dona –no hi ha un biaix d’edat, raça, classe social...– i que es tracta d’una lògica estructural, és a dir, una problemàtica social que penetra en la intimitat de les persones.

La taula rodona ha acabat amb alguns temes al tinter, com la transmissió de rols masclistes als infants, el debat al voltant de les violacions i la culpabilització de la víctima –s’ha parlat en algun moment en referència a la violació de la manada en els Sant Fermins–, el trencament del binarisme de gènere –Fuentes considera que s’ha de parlar d’identitats de gènere per no excloure les persones trans, en molts casos també víctimes de violència– i la vinculació entre capitalisme i patriarcat –per a Renau el capitalisme va lligat a l’explotació, entre la qual hi ha la que sofreixen les dones–, entre d’altres. Per això els Amics de la UNESCO anuncien que més endavant tornaran a abordar els feminismes i la violència de gènere com a temàtica d’alguna de les seves trobades.

Notícies relacionades