Estudiants de l’ETSAV responen a la COVID-19 convertint la universitat en un lloc de trobada en petits grups

Foto: Jordi Pascual

Prop de 70 estudiants, 25 professors júnior –estudiants que estan al darrer curs i fan suport a la tasca docent– i diversos professors han dedicat la primera setmana de curs a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) a definir una estratègia per adaptar el centre universitari a la pandèmia. Tot i que la direcció ha fet una proposta de dividir l’alumnat en tres grans blocs per fer una setmana d’activitat presencial i dues digital, el workshop ha capgirat la idea i ha fet una nova proposta a la direcció.

L’activitat ha estat coordinada per Amadeu Santacana, cap del Departament de Projectes Arquitectònics, i tenia com a punt de partida la idea d’habilitar més espais per fer classes presencials. El treball de l’alumnat durant la darrera setmana, però, ha demostrat que la presencialitat no té tant valor en les classes teòriques com en els punts de trobada per comentar treballs entre els propis alumnes o l’alumnat i el professorat.

És per això que Learning from pandemic ha esdevingut una oportunitat de conèixer els hàbits de l’alumnat i el condicionant de la COVID-19. Per fer una proposta d’adaptació dels espais realista, han hagut de documentar-se sobre temes tant concrets com la propagació del coronavirus en l’aire i quins sistemes de ventilació són millors. Durant una setmana han pogut reflexionar sobre quina resposta arquitectònica es pot donar a la pandèmia però tenint en compte les aspiracions de l’alumnat pel que fa a la presencialitat.

La recerca els ha servit per arribar a algunes conclusions òbvies i que ja s’han aplicat a gairebé tots els edificis públics: la senyalització d’itineraris, l’ús de mascareta, la desinfecció... Però també ha aportat possibilitats de canvi sobre la proposta inicial de la direcció de l’ETSAV: eliminar els espais amplis on fer classes teòriques i adaptar tot el centre a petits espais que permetin trobades de poques persones entre companys i professorat.

La solució trobada per l’alumnat neix d’una idea base: les classes teòriques es poden fer presencials o digitals sense canvis substancials sobre l’aprenentatge però, en canvi, el moment d’intercanvi d’idees només pot ser presencial. Això els anima a convertir el centre universitari en un lloc d’intercanvi d’idees pràctiques mentre que l’aprenentatge teòric es pot fer des de casa a través d’eines digitals.

L’ETSAV, a més, disposa d’un entorn privilegiat. Els terrenys que envolten l’edifici principal són una oportunitat perquè la universitat no es quedi tancada entre les seves parets, el que també és important des d’una perspectiva epidemiològica ja que el coronavirus SARS-CoV-2 es propaga amb més facilitat en espais tancats. El detall de la proposta arriba fins a l’espai on menjar, convertit en petits cubicles per a quatre persones on prendre àpats individuals; el que seria l’únic lloc del centre on es podria estar sense mascareta.

L’alumnat i el professorat participant al workshop han presentat el resultat del seu treball en una visita a l’ETSAV aquest dijous, on han presentat en forma d’exposició efímera un resum de la reflexió i la proposta en forma de vídeos i espais adaptats. A més, han recollit el procés de reflexió a través de l’Instagram del Departament de Disseny Arquitectònic i d’un lloc web específic. Tot i que dilluns començaran les classes amb la proposta plantejada per la direcció, la COVID-19 ha donat una oportunitat per reflexionar sobre l’ús dels espais i el concepte de comunitat en el marc de la pandèmia.

Notícies relacionades