Èric Gómez: “La nova llei del lloguer no és l'única solució a l’accés a l’habitatge però evita l’especulació”

Foto: Captura de pantalla de l'entrevista telemàtica

A Sant Cugat, entre el 2015 i el 2019 el preu mitjà del lloguer va augmentar un 26% i a Barcelona un 44%, segons les dades de l’Idescat. Un preu que des del Departament de Justícia de la Generalitat encapçalat per la consellera d’Esquerra Republicana Ester Capella, han volgut regular. Per això el passat 18 de setembre va entrar en vigor la Llei 12/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge que afecta Sant Cugat i a 59 municipis més d’arreu de Catalunya declarats com a territori de ‘mercat tens’.

Èric Gómez, membre d'ERC, és el cap de l'oficina de Relacions Institucionals del Departament de Justícia encapçalat per Ester Capella i també va ser regidor de Sant Cugat pel mateix partit durant el mandat de 2015 fins el 2019.  Gómez ha format part des de l’inici de les negociacions amb el Sindicat de Llogateres amb l’elaboració d’aquest text que ja s’està aplicant i que segons Gómez necessita del compromís dels municipis perquè funcioni.

– En quin moment veieu imprescindible fer una llei de regulació dels lloguers?

– Enteníem que les dificultats per accedir a l’habitatge i l’augment desmesurat dels preus era insostenible i que, a través del llibre sisè del codi civil d’obligacions i contractes aprovat per l’exconseller de Justícia Carles Mundó el 2017, teníem un marge d’actuació que havíem d’explorar. A l’inici de la legislatura la consellera de Justícia Ester Capella volia anar més enllà i aprovar una llei d’arrendaments urbans catalana, però la legislatura s’ha acabat abans d’hora i, per tant, no ho hem culminat. El maig del 2019 el Departament de Justícia va impulsar, amb prèvia negociació interna amb el Govern de coalició, l’aprovació d’un Decret Llei de contenció de rendes que va entrar en vigor però no va tenir suficient suport parlamentari.

Aquell decret llei va ser criticat però en tot cas la nostra voluntat era demostrar que sí que es podien regular les rendes. Vam posar sobre la taula que estàvem totalment disposats que es pogués tramitar com a projecte de llei i que per tant es fessin modificacions al Parlament. Malgrat això, els Grups Parlamentaris que nosaltres esperàvem que donarien suport, no ho van fer, i va decaure. Passat un cert temps de prudència vaig trucar al coportaveu del Sindicat de Llogaters Jaime Palomera i els vaig dir que en parléssim. Vam anar-nos veient, i com teníem un mateix objectiu vam estar negociant com podíem fer un projecte de llei.

Partint del Decret Llei que s’havia elaborat, vam confeccionar un nou text que té molt de l’ADN d’Esquerra Republicana i del Sindicat de Llogateres. Vam acabar amb un text, que teníem molt treballat, i tancat. Quan la situació de la pandèmia estava més estabilitzada vam poder tornar a contactar amb el Sindicat. Després de fer alguns ajustos vam valorar que el text que teníem era bo i el vam traslladar als quatre grups parlamentaris. En aquell moment vam apostar per una lectura única i d’urgència perquè semblava que la legislatura s’acabava, tot i que al final ha durat una mica més. 

– Com funciona la llei?

– La llei el que fa és determinar una zona marcada com a àrea amb ‘mercat tens’. Els habitatges que es pretenen llogar estan subjectes a una contenció de rendes. Simplificant molt i sense entrar a les excepcions, quan lloguem un immoble hi haurà dues limitacions. La primera que no pot llogar-se per més del preu del contracte anterior, actualitzat amb l’índex de garantia de competitivitat. Aquesta és la limitació que té més impacte.

El segon topall és que no pot superar el preu de referència per al lloguer d’un habitatge anàleg. Aquest preu s’estableix a partir de l’índex de refèrencia en el seu valor mitjà. El preu és veure augmentat o reduït un 5% en funció de les característiques de l'immoble: si té calefacció, si està moblat, si té jardí, etc.

– Llavors és de contenció de preus, no de rebaixa.

– Té un doble efecte, d’una banda els habitatges que es troben llogats per sobre d’aquest preu, s’han de baixar, però alhora, com que els que estaven per sota no pugen, la mitjana global abaixarà i el preu de referència també. Els habitatges es llogaran pel preu del seu darrer contracte que potser és de fa tres o cinc anys, que eren més baixos. I té més impacte que si es congelen els preus del lloguer de fa un mes. A conseqüència el preu de referència disminuirà.

Llavors, la combinació de tot plegat ha de produir una inversió de la tendència alcista en la qual ens trobàvem. Hem d’esperar que comencin a baixar una mica, i en tot cas evitar les pujades, això està claríssim.

– Es preveu algun percentatge de caiguda del preu concret?

– La Llei pretén evitar uns abusos que no s’haurien d’haver produït mai. En els darrers anys els preus han pujat moltíssim. A Barcelona, per exemple, ha augmentat el 43% en cinc anys, és una barbaritat. Però el mercat del lloguer depèn de molts factors, la contenció de la renda és una d’elles però no és l’única, per tant no podem preveure una xifra concreta, ens estaríem enganyant.

Sabem que aquesta no és l'única solució als problemes d’habitatge de Catalunya però el que està clar és que no empitjorarà la situació. És cert que és una mesura que no posa en qüestió ni el dret a la propietat privada, ni el dret a obtenir un benefici d’aquesta propietat, però bé, és una mesura més que entenem raonable i que evita l’especulació.

– El Partit Popular ha posat un recurs al Tribunal Constitucional.

– El Partit Popular diu que la Generalitat no té competències per regular l’arrendament, però en veritat a ells no els importa qui ho regula sinó que es reguli. És veritat que hi ha un informe de Garanties Estatutàries, que no és vinculant, que posa en dubte alguns articles, però es basa en altres competències i creiem que es posa la bena abans de la ferida. En tot cas, l’Estat mai ha fet una llei de bases de les obligacions contractuals i com que qui legisla a Catalunya és el Parlament, quan l’estat les desenvolupi haurem de veure com encaixen.

Estem convençuts que la Generalitat té competència en Habitatge i Dret Civil i no rebutjarem a exercir-les. Si hem pogut regular els contractes d’arrendament rústic, també podem regular els arrendaments urbans i a conseqüència, el preu.

– Però podria ser que la declaressin inconstitucional?

– Sí clar, ens han acostumat massa sovint que el Tribunal Constitucional s’ha convertit en una segona cambra del Parlament de Catalunya. Pot ser qualsevol cosa. Però en tot cas, el Tribunal Constitucional va avalar el llibre sisè del Codi Civil i creiem que aquesta llei també l'avalarà.

El punt important és que el govern de l’Estat no la recorri perquè si ho fa se suspèn automàticament la vigència de la norma. Estem convençuts que el govern més progressista de la història no faria això, tot i que el PSC va votar en contra la llei al Parlament.

– Podem últimament ha anunciat que també vol regular els lloguers basant-se en aquesta legislació. Creus que seria una llei aplicable a tot l’Estat Espanyol?

– Que l’Estat Espanyol elabori una legislació de regulació del preu del lloguer a les comunitats autònomes que no tenen Dret Civil propi, des d’Esquerra Republicana ens sembla genial. Ara bé, vetllarem perquè hi hagi la disposició corresponent que garanteixi que la Generalitat manté les competències en Dret Civil i que, per tant, no és aplicable aquesta norma a Catalunya, com passa amb tantes altres lleis.

– Quines infraccions preveu la llei?

– Aquesta norma no té un règim sancionador com a tal. El que fa és modificar el que ja estava en vigor a la llei 18/2007 d’habitatge i incorpora unes sancions més de les que ja hi havia, vinculades a la contenció de rendes. Per exemple, es pot sancionar administrativament als portals immobiliaris si en els anuncis no comuniquen l’índex de referència i el preu del lloguer anterior, si es lloga un immoble per un preu que és superior als topalls establerts, etc.

– I es podria sancionar a fons voltor?

– No hi ha res vinculat a fons voltor perquè aquesta llei no regula els fons voltor, ara bé, el règim sancionador no és un règim d’aquesta llei, sinó que ho és de la llei d’habitatge que incorpora sancions de diferents tipus.

– Una de les crítiques més recurrents a la llei és que es creu que generarà l’efecte contrari, desincentivarà als propietaris a llogar els seus immobles i els posarà en venda.

– Això ens ho porten dient molt de temps i sempre s’ha dut a terme la recepta que aquestes persones deien. I tampoc hem vist un gran augment del parc d’habitatge de lloguer. Potser provem altres coses.  Però insisteixo, aquesta llei no diu als propietaris que no poden llogar, els hi diu que no abusin.

Notícies relacionades