El repte de l’habitatge a un Sant Cugat part de la Gran Barcelona

Foto: Aina Serra

Tot i que la nostra ciutat ha desenvolupat un tipus d’urbanisme propi i diferenciat de la resta de municipis de l’entorn, el seu creixement exponencial en més de 40.000 habitants des dels anys 90 només s’explica pel factor metropolità. Segons l’arquitecta florestana, Eva Serrats, que ha participat en l’acte públic de presentació del tercer Monogràfic elCugatenc, el Sant Cugat actual és la concreció al llarg del temps d’una macrooperació urbanística que es va començar a dibuixar als anys 70 amb el Pla General Metropolità i que es va concretar als 90 amb la voluntat expansiva de la capital.

Això fa que quan es parla de problemes d’habitatge no es pugui fer una mirada únicament local. El preu, els problemes d’accés i manteniment, la bombolla del lloguer... Tots aquests elements són propis de zones metropolitanes, on ha crescut la pressió sobre el territori amb voluntat constructiva i sense relació amb l’entorn –s’han perdut els camps de cultiu i el bosc s’ha vist envoltat d’habitatges per gaudir de les vistes sense cap voluntat d’explotar-lo.

Tot i així, Sant Cugat ha dissenyat una ciutat verda i d’urbanisme aïllat. La dispersió genera reptes de sostenibilitat importants com ara l’arribada de subministraments i la mobilitat generada i, alhora, atreu un perfil de famílies benestants. Aquests elements són els que fan que l’exclusió residencial a Sant Cugat sigui més evident que a municipis de l’entorn, ja que no només afecta a les persones més vulnerables sinó que altres famílies amb renda mitjana es veuen desplaçades per les d’una classe superior.

“Quan menys terreny quedi per construir a Sant Cugat, més selecte serà viure-hi”, defensa l’arquitecta, que també considera que l’habitatge de protecció oficial de lloguer és necessari però no té una gran capacitat d’influència sobre el preu de mercat perquè durant molts anys s’ha fet de venda i ja no és de titularitat pública. Per això anima a endinsar-se en propostes més valentes que, en alguns casos, topen amb el tipus de ciutat i la legislació vigent: compartir habitatge, densificar barris, cooperatives, masoveria urbana...

Les reflexions sobre el model urbanístic han caminat cap a les vivències més personals amb la participació del públic, que ha explicat històries de barris nous de trinca però sense activitats ni comerços, d’una substitució del poble per un model de ciutat-jardí i ha preguntat per alguns dels projectes i idees vigents a la ciutat com ara la creació d’una cooperativa d’habitatge i la relació de la Floresta amb el seu entorn natural.

L’acte, celebrat dijous a la tarda a la plaça Augusta, ha servit per reflexionar sobre habitatge i també per donar a conèixer el darrer número dels Monogràfics elCugatenc, dedicat íntegrament a la problemàtica de l’habitatge en clau local. A més, ha acabat amb un concert d’Emma, que ha tocat cançons de dones.

Notícies relacionades