En el finançament irregular de Convergència “tots els camins porten a Sant Cugat”; neix una Plataforma contra la corrupció

Fotos: Jordi Pascual

Més de 200 persones han signat el manifest amb què la Plataforma Sant Cugat Lliure de Corrupció s’ha donat a conèixer. Es tracta d’un col·lectiu de persones a títol individual que volen visibilitzar les mossegades amb què Convergència es va finançar irregularment a la ciutat, amb només una demostrada judicialment amb la sentència recorreguda del cas Palau però amb causes encara als jutjats com el cas 3% (operació Petrum, Teyco...) i altres indicis fets públics pels mitjans de comunicació. Entre els seus signants també hi consten els grups municipals CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA, així com alguns dels seus afiliats i simpatitzants.

La Plataforma ha fet la seva presentació pública divendres a la tarda a la Casa de Cultura amb un acte en què ha convidat el periodista d’El País Oriol Güell, que després d’anys d’investigació va destapar un seguit d’indicis que situaven la ciutat com a “capital del 3%”, i a l’advocat de l’acusació popular del cas Mercuri i membre de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Raul Garcia Barroso. Tots dos han coincidit a reivindicar el paper de la ciutadania tant en els processos judicials com en la denúncia davant casos que mai s’arriben a jutjar o que acaben amb delictes prescrits i indults.

El periodista considera que, més enllà del que s’acabi determinant als jutjats, hi ha suficients indicis per concloure que el partit es va finançar irregularment a Sant Cugat després que es desmuntés l’entramat del pujolisme que presumptament també hauria permès el finançament del partit des de la Generalitat. Per a ell, a més, la creació del PDECAT no ha significat cap canvi a nivell local ja que els responsables polítics són els mateixos. Tot i que les seves investigacions han estat clau per a la denúncia política i ciutadana davant la corrupció convergent, prefereix no entrar en el debat polític i es limita a defensar la seva feina des d’una lògica de servei públic.

Per les seves mans han passat documents tan claus com el llistat de donacions rebudes per les fundacions convergents CatDem i Fòrum Barcelona, a través de les quals es vehiculaven algunes de les mossegades i comissions ja demostrades i d’altres que encara no tenen sentència. De comparar aquest document amb les adjudicacions fetes pels principals ajuntaments en mans de Convergència s’evidencia la importància de Sant Cugat en l’entramat. De fet, és l’únic municipi que apareix en els tres principals casos de presumpte finançament irregular del partit, cas Palau, cas 3% i cas ITV (tot i que la part que es vincular amb el partit depèn d’una investigació periodística i no de la instrucció). Alhora, té altres obres en dubte que, de moment, no formen part de cap causa. “Tots els camins porten a Sant Cugat”, valora.

Segons Güell, Convergència va crear un sistema únic de funcionament a l’Estat. Mentre a la resta d’Espanya la majoria de partits que tenien finançament irregular ho feien en negre, els convergents van ficar les fundacions com a intermediàries, permetent així una aparença de donatiu legal i retroalimentant el cercle pel qual l’adjudicatària donava diners a la fundació, la fundació al partit i el partit entregava més obres a l’empresa. La normalització del sistema permetia, diu, una comoditat entre les empreses però no treia funcionaments diferenciats: des de pagaments fragmentats entre fundacions a entregues graduals passant per Unions Temporals d’Empreses (UTEs) com a donants.

A falta de saber qui movia els fils, el periodista es pregunta quin paper va jugar el llavors alcalde, Lluís Recoder. L’ombra del dubte plana sobretot sobre el gerent de l’època, Jordi Turull, que tot i que en declaracions a aquest diari va dir que tot els processos eren administrativament correctes, podria ser l’enllaç entre les meses de contractació i el partit. Descarta, però, que els treballadors tinguin cap incidència: “La meva experiència em diu que els funcionaris mai tenen responsabilitat en trames de corrupció i, si la tenen, és quan han estat atrets o seduïts pels càrrecs polítics”.

El futur de la Plataforma

La voluntat del col·lectiu és donar a conèixer la situació a la ciutadania i emprendre accions de denúncia. De moment tot just acaben de començar i no tenen un full de ruta concret. Garcia Barroso, però, els ha apuntat el camí seguint la seva experiència a Sabadell. Els proposa participar en els processos judicials com a acusació popular, el que suposaria constituir l’entitat com a associació; no desmarcar-se dels partits però fent que entenguin que la feina com a Plataforma és autònoma, i iniciar un micromecenatge en cas que la participació en processos judicials impliqui el pagament d’una fiança.

Notícies relacionades