El Baròmetre Inclusiu evidencia l’aprofundiment de la crisi habitacional, de la pobresa i de la manca de xarxa social

Foto i gràfics: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Un 49,7% de la ciutadania té moltes, algunes o certes dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge (hipoteca o lloguer), segons la segona onada del Baròmetre Inclusiu –trobaràs el document amb el recull de les dades principals al peu de l’article– aquest presentada aquest dimecres al matí, incrementant-se així en 7 punts percentuals respecte a la primera onada del 2017. L’habitatge se situa així com un dels grans problemes socials, amb un preu mitjà del lloguer a Sant Cugat 328 euros per sobre de la mitjana catalana.

Són xifres que s’extreuen d’una enquesta telefònica realitzada a 490 persones entre el 14 de setembre i el 10 d’octubre de l’any passat, dividint la població per quotes de sexe, edat i nacionalitat per tenir una mostra representativa. El marge d’error és d’un 4,5%. A diferència de l’Observatori Sociològic, aquest informe no pregunta per opinions sinó per fets objectius com ara si es pot pagar o no l’habitatge, si es té o no xarxa social suficient..., permetent així una anàlisi més acurada que el govern pretén mantenir per obtenir fotos fixes comparables.

Durant els darrers tres anys la vulnerabilitat, la pobresa i la manca de xarxa social s’han incrementat a Sant Cugat, com es demostra en diversos dels indicadors recollits al Baròmetre; del qual també s’extreu que la població més vulnerable és gent jove d’origen estranger no europeu, amb altres components a tenir en compte com el gènere, el grau de coneixement del català i el seu enxarxament a les entitats de la ciutat. “Les formes autocomplaents de dir que la majoria de la ciutadania està contenta de viure a Sant Cugat no són vàlides perquè amaguen la desigualtat”, ha apuntat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, “el Baròmetre avalua tendències i vectors estructurals i conjunturals”.

L’habitatge com a gran problema

Més enllà de l’indicador que marca que la meitat de la població té dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge, el Baròmetre apunta a altres xifres com ara que un 35,5% de la ciutadania viu de lloguer (8 punts per sobre de la mitjana catalana) i que, de fet, un 2,5% lloga només una habitació, una xifra que creuen que pot ser més alta tenint en compte que és difícil d’aconseguir. El preu mitjà de l’habitació és de 456 euros, el de la hipoteca de 1.010 euros i el del lloguer de 1.060 euros.

A cada habitatge conviuen de mitjana 3,11 persones, molt per sobre de la resta de Catalunya (2,48). El preu de l’habitatge impacta directament sobre el jovent ja que un 40% de les persones d’entre 16 i 34 anys no estan emancipades, amb una clara diferència entre les que tenen la nacionalitat espanyola (45%) i les que no (10%). Cal tenir en compte que la població local és especialment nova ja que un 33,8% de la ciutadania fa menys de 10 anys que resideix a Sant Cugat.

El 60% de la gent pobra treballa i un 75% ho fa a jornada completa

Un 18,4% de la ciutadania pateix una situació d’exclusió social (3 punts més que al 2017), és a dir, pobresa –incapacitat de fer front a despeses bàsiques amb recursos propis– i carència material, un percentatge al qual se li pot sumar el 10,5% de la població que es troba en risc d’exclusió social. Sant Cugat es troba millor que la majoria de ciutats catalanes excepte en dos indicadors: l’habitatge i la capacitat d’adquirir un vehicle.

Una de les dades més significatives de l’apartat dedicat a la pobresa és que s’ha consolidat el canvi de paradigma pel qual el treball deixa de ser determinant per ser o no ser pobre. Un 60% de les persones pobres de la ciutat tenen una feina (3,5 punts per sobre del 2017) i d’aquestes un 76% tenen treballs a jornada completa. Segons l’anàlisi del Baròmetre, la pobresa afecta especialment a gent jove d’entre 16 i 36 anys d’origen estranger no europeu i que fa menys de cinc anys que viuen a la ciutat.

Tot i això, la pobresa també creix entre les persones aturades ja que només un 32,5% tenen alguna prestació (22,5 punts menys que al 2017). A més, és una xifra calculada sobre la població activa no ocupada (11,2%, 4,3 punts més que al 2017) i no sobre la demandant d’ocupació (7,05% al juny del 2021). Hi ha tres col·lectius especialment perjudicats a nivell laboral tal com queda reflectit als seus nivells d’atur: la població estrangera (21,1%), les persones joves (17,6%, 8 punts més que al 2017) i les dones (14%, el doble que al 2017).

Un 20% de la ciutadania no té persones de confiança a qui explicar temes personals

La vulnerabilitat se suma a la manca de xarxa social que té com a màxim exponent el 20% de la població que assegura no tenir cap persona de confiança per explicar-li temes personals, una xifra que creix 5 punts respecte al 2017. En aquest sentit, un 16,7% de la ciutadania participa a l’associacionisme local i un 11,8% té un rol actiu en aquest. La gent implicada és generalment de més de 65 anys, de Sant Cugat de tota la vida, amb estudis superiors i coneixements de català, és a dir, la menys vulnerable.

L’aïllament s’evidencia també en les necessitats de suport per fer activitats de la vida quotidiana. Segons el Baròmetre, un 8,8% de la ciutadania precisa de suport (2,6 punts més que al 2017), un 7% de les quals no n’aconsegueixen. De les que sí tenen suport, el 70% és per part d’algun familiar i només un 30% per part de professionals, una xifra que ha canviat considerablement respecte al 2017, quan es repartia 50-50%. Cal tenir en compte, a més, que un 25,9% de la gent gran viu sola.

Document resum de les dades

Notícies relacionades