L'educació alternativa a Sant Cugat

Fotografíes de Patricia Cirera

Segons un article publicat al maig del 2015 en el diari 20 Minutos, en el directori de pedagogies alternatives Ludus hi ha un llistat de 471 centres d’educació alternativa a Espanya. Segons hem pogut saber en aquest diari, a Catalunya hi ha més de 150 centres educatius i escoles que utilitzen mètodes alternatius d’aprenentatge. Un altre article publicat en el diari Ara el 2013, rebel·la que a Catalunya hi ha unes 600 famílies que escolaritzen el seus fills a casa. Tot i que no hem pogut saber les que opten per aquesta modalitat a la comarca del Vallès o a Sant Cugat.

Hi ha diferents mètodes educatius alternatius com l’educació a casa, el mètode Waldorf, el mètode Montessori, les escoles lliures, les democràtiques, les constructives, el sistema Amara Berri, grups de criança, les escoles bosc o mares de dia.

A la comarca del Vallès hi ha uns 13 centres d’educació alternativa, incloent-hi grups de criança o espais de lleure.  A Sant Cugat, segons hem pogut saber en aquest diari, hi ha tres escoles que utilitzen mètodes educatius alternatius -sense comptar els grups de criança, mares de dia ni espais de lleure. Aleshores serien 7-. Tretzevents, escola situada a La Floresta que utilitza el mètode Waldorf, l’escola bressol El Molí de les Planes, i l’escola Crea Nova.

Segons el diari La Información, a Espanya el 2011 hi havia 41 escoles Waldorf, tot i que aquest nombre segurament ha anat creixent en aquests últims quatre anys. És un mètode que té per objectiu el desenvolupament dels infants en un ambient lliure i cooperatiu, en el qual l’art i les manualitats tenen força rellevància. Consisteix a dividir l’etapa escolar en tres parts que duren set anys cadascuna: Dels 0 als 7, dels 7 al 14 i dels 14 al 21.  El primer septenni està basat en la imitació natural com a medi d’aprenentatge, el segon a través de la imaginació i l’art, el tercer en cercar la veritat i el que és real.

“De les escoles Waldorf surten alumnes amb molta autoconfiança i sabent molt les coses que poden fer i què vénen a fer”, afirma Eulàlia Ventura, directora de Tretzevents. “El paisatge asilvestrat de Collserola fa que els joves i adolescents se sentin molt còmodes, en canvi una cosa molt estandarditzada, civilitzada, els constreny molt”, afegeix Eulàlia. Segons ella, en el mètode Waldorf es tracta que cadascú arribi als conceptes segons el camí que cadascú entén. Assegura que hi ha moltes maneres d’ensenyar a dividir, de sumar, d’explicar la geografia o la història, per exemple, tot i que estem acostumats a què només ens les ensenyin d’una forma. Va posar com a exemple que per ensenyar el Renaixement, els alumnes ho han après fent el Camí de Sant Jaume. Eulàlia assegura que els alumnes que ja estan en el batxillerat i que han hagut de canviar de col·legi, troben a faltar la manera d’explicar les coses. Alhora d’avaluar, Ventura afirma que el nivell maduratiu i la capacitat de relacionar-se amb els altres és tant important com treure un 3, un 6 o un 7. Tot i que en principi en el mètode Waldorf no s'hi fan servir els deures, a Tretzevents sí que en fan, en canvi no fan exàmens. Eulàlia destaca la importància de jugar amb els altres en comptes d’estar amb la maquineta -mòbil, videojocs, etc-. També remarca que els nens saben engegar un ordinador i fer servir Internet, però no saben escriure. Segons Eulàlia les assignatures de tecnologia i audiovisuals tenen molta importància a l’escola, però abans de començar a fer servir els aparells, se’ls explica la història de com es van crear, com funcionen, a rebel·lar fotografies en blanc i negre o a analitzar pel·lícules. Eulàlia assegura que en molts llocs d’Europa demanen alumnes Waldorf per treballar en empreses perquè són molt creatius.

El Col·legi Crea Nova ha obert les portes aquest any i ja té 130 alumnes de tots el cursos, des dels 3 anys fins els 18, un fet difícil de trobar en centres d’educació alternativa, segons afirma Olga Arnedo, directora del centre. L’escola fa servir diferents mètodes alternatius com el Montessori, basat en la sensori-motricitat, el mètode finlandès Learn by doing (aprenent fent), el Pestalozzi, basat en el desenvolupament de l’autonomia, Pickler, que es basa en el moviment, el Damasio, que té en compte la neurobiologia i la maduresa del cervell, i el Gardner que es basa en intel·ligències múltiples. Es van introduint els diferents mètodes a mesura que es va avançant en els cursos, ja que no tots el mètodes són idonis per qualsevol edat. Les tardes estan contemplades per dedicar temps a fer assemblees per resoldre conflictes o fer propostes, ja que es vol incidir en les relacions amb l’entorn i la intel·ligència emocional. El rati de professors per alumne és de 10-12 alumnes per professor, i es treballa per projectes. Cada setmana l’horari és diferent. Els professors programen el seu horari durant la setmana, i els alumnes poden escollir a quin taller anar segons el que necessitin reforçar. En principi no hi ha deures, però sí que l’alumnat, de forma voluntària, pot escollir si endur-se’n feina a casa per acabar. En els exàmens els nens poden fer consultes a altres companys, de manera que l’alumne és conscient que ha hagut de preguntar i que no ho sabia. En aquest sentit hi ha un exercici d’autoavaluació. També es té en compte alhora d’avaluar el registre diari que anota l’alumne del què ha fet. En aquesta nota també hi participa l’alumne. “Quan els alumnes vénen del sistema tradicional en aquest sistema, veuen que d’entrada és diferent, però a mesura que el van coneixent senten el benefici. És un sistema que els fa sentir millor perquè respon a la seva necessitat autèntica, els hi dóna el paper protagonista”, assegura Olga. 

L’escola bressol municipal El Molí de Les Planes, gestionada per la cooperativa Doble Via, es caracteritza per tres elements: els nens de diferent edat, dels 9 mesos fins els 3 anys, estan barrejats, juguen junts i tenen llibertat de moviment per utilitzar l’espai que vulguin sense que hi hagi cap temps marcat ni cap activitat estipulada. El fet d’estar catalogada com a escola rural facilita aquest tipus d'iniciativa. Els pares també són partícips de l’adaptació dels seus fills a l’escola bressol i hi poden estar presents mentre el seu fill juga, però sense intervenir. Anna Casado, coordinadora i mestra de l’escola bressol, també va voler remarcar la figura de l’adult com a acompanyant, guiant i posant els límits necessaris. De la mateixa forma que a l’escola Crea Nova, tenen en compte el mètode Peckler i el proposat per Rebeca Wild perquè els nens agafin confiança, tot i que no fan servir cap sistema pedagògic concret.  

Més enllà d’aquestes tres escoles, a Sant Cugat ha nascut el col·lectiu Educació Viva per fomentar projectes pedagògics basats en l’educació viva i activa. El col·lectiu reclama que s’implanti aquest sistema a primària i cursos superiors, ja que només hi ha una centre d’infantil que el faci servir. En aquest diari vam entrevistar a Verònica Bronstein, fundadora i directora de l’Institut de la Infància, en la que també va parlar sobre l’educació viva i activa, entre d’altres coses. Respecte a les escoles que hem mencionat a dalt, Jordi Piquero, portaveu d’Educació Viva i Activa diu que “és molt positiu que s’ampliï el ventall d’aquest tipus d’oferta pedagògica”. Les escoles que ofereixen aquest tipus d’educació a Sant Cugat són provades, excepte l’escola bressol, per aquest motiu l’objectiu del col·lectiu és que aquesta oferta educativa alternativa s’apliqui a les escoles públiques que ja existeixen a Sant Cugat. “Un símptoma que hi ha necessitat d’aquest tipus de necessitat són els 150 nens que s’han registrat a la nostre enquesta per saber quantes famílies estarien disposades a portar al seu fill en aquest tipus d’escola”. Segons Piquero “s’ha de respectar el ritme del nen, no tots els nens  han de fer el mateix ni el mateix moment”.

Notícies relacionades