Les dones com a protagonistes del tercer dia del curs d’estiu d’Unipau

Fotografies: Jordi Pascual i Anna Poquet

Jordi Pascual i Anna Poquet

En el tercer dia de conferències de la XXXI edició de l’escola d’estiu de la UNIPAU, totes les conferències van estar relacionades amb el paper secundari i invisible de les dones.  

Patriarcat i militarisme

Durant la primera conferència del diumenge 10 de juliol, Gabriela Serra, diputada al Parlament de Catalunya ha reivindicat la diferència que hi ha entre homes i dones i el seu posicionament en contra de la igualtat entre els dos gèneres, sempre i quant es respectin i reconeguin els mateixos drets, relacionats amb el manteniment de la vida, la intimitat i la llibertat.

Serra ha parlat de les dones com a grup de persones que durant molts anys i des del feminisme antimilitarista ha tingut que enfrontar-se i lluitar contra la situació de submissió i desvalorització al que són sotmeses en molts casos i ha explicat que la por constant és el que fa víctimes a les dones que estan exposades a aquestes situacions. 

Serra afirma que el problema està en que “l’ésser humà ha fet del model masculí el model a seguir i per poder ser respectades ens hem tingut que masculinitzar”.  A diferència dels homes, Serra ha insistit en que “les dones som polièdriques tant en la nostra manera de fer com de relacionar-nos”.

Violència sexual contra les dones als conflictes armats

Maria Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau ha realitzat una conferència en forma de reflexió sobre els impactes específics dels conflictes armats en les dones. Un fenomen que ha estat ignorat fins la dècada dels 90 quan va començar a adquirir visibilitat mediàtica sobretot, però també política, amb els conflictes armats dels Balcans i el genocidi de Ruanda, ja que va marcar un punt d’inflexió en la manera de conceptualitzar l’ús de la violència sexual als conflictes armats.

“Les causes de la violència sexual en els conflictes armats són complexes i molt variades”, factors com el patriarcat o la militarització, violència com a estratègia de guerra o la manera de netejar la ètnia en algunes regions són algunes de les causes que ha explicat Villellas que es donen en alguns conflictes armats, que no significa que es pugui generalitzar a tots els conflictes armats.

Lamentablement, la violència de gènere és un fenomen extens a molts conflictes armats que deixa xifres alarmants, com les d’un estudi que englobava 20 països en els que havia un conflicte armat i en el que es va rebel·lar que el 42% dels actors armats havia estat denunciat per haver comés actes de violència sexual, en aquesta dada hem de tenir en compte que tal com afirma la ponent, no tots els casos són denunciats per les víctimes. A nivell mundial, es calcula que el 13% de les dones han patit violència sexual, com a mínim, un cop en la seva vida.

Dones refugiades per motius de gènere: dones invisibles

Segons la declaració universal, qualsevol persona té dret a buscar asil quan està sent perseguida en el seu país d’origen, així ho explicava l’advocada i jurista Patricia Bárcena, que critica el compromís real que té Espanya amb les persones refugiades, sent la voluntat política, la part més important i necessària del procés.

Espanya va rebre durant l’any 2015, un total de 14.881 sol·licituds d’asil, de les quals s’han resolt 3.240 sol·licituds, però no s’ha autoritzat cap permís de residència per raons humanitàries i vulnerables, és a dir, persona malalta o amb difícil possibilitat de retorn perquè, per exemple, té un nadó. Patricia ha remarcat durant la seva conferència, que cal lluitar per aconseguir garantitzar els recursos bàsics de les persones refugiades així com una recollida digne.  

 Hi ha pau sense les dones?

Ja per la tarda, la periodista i comunicadora Nora Miralles va explicar el paper de les dones en els conflictes i en la seva resolució. Com a experta en conflictes internacionals i migració va fer un repàs als casos d'Irlanda del Nord i País Basc. Assegura que els conflictes donen uns papers nous a les dones. Amb la idea d'una guerra masculina, les dones passen a fer tasques pròpies dels homes durant temps de pau i, alhora, es troben de forma evident amb l'opressió de gènere sistèmica.

El final de la guerra, però, les obliga a retornar als rols previs. “A Irlanda del Nord moltes dones van passar de la lluita armada a la llar”, explica Miralles. Els processos de pau tornen a excloure a les dones perquè queden protagonitzats per grups armats i Estats. Es marginen els avenços que havien fet des del feminisme i, fins i tot, actrius importants a la guerra com les prostitutes en el camp de batalla que han permès el manteniment de l'heterosexualitat com a element clau de la construcció del militarisme propi del patriarcat.

En el cas del País Basc, l'Estat espanyol ha tret qualsevol referència als plans d'acció de treball del treball de les dones en el procés de pau i el propi conflicte. Això provoca la irrupció de campanyes que reivindiquen una altra pau que també impliqui el manteniment dels avenços femenins i LGTBI aconseguits durant el temps de conflicte. Tot i que en temps de guerra no és fàcil perquè “l'abús no es pot denunciar al sistema oficial perquè és l'enemic i, si el denuncies al moviment de resistència, és el mateix que el de l'assetjador”.

La lluita de les dones per la terra a Colòmbia

 

La darrera conferència del dia va ser a càrrec de Donny Meertens, professora associada i investigadora de la Pontificia Universitat Javeriana de Bogotà. Ella va explicar el desplaçament forçat de camperols a Colòmbia des de la dècada dels 1980 amb l'entrada de guerrilles i posteriorment de multinacionals. Això va provocar un desplaçament massiu. Ara, en el procés de pau a Colòmbia, hi ha l'oportunitat de retorn però les dones, que tenien la propietat subordinada a la del marit, tenen complex la recuperació de terres.

En la usurpació van estar sotmeses a violència sexual. El 98% dels casos no han tingut condemna. Tot i que els desplaçats ja estan reconeguts com a víctimes, abans no ho eren a ulls de la justícia, hi ha el repte de com restituir i acabar amb les desigualtats entre homes i dones. S'enfronten al control armat, més violència sexual i esclavatge, a la complicació per recuperar terres dels marits morts si les han heretat la família i molts altres aspectes de vulnerabilitat vinculats al gènere. A més, les multinacionals fan pressió per acumular terres i moltes dones es veuen pressionades per vendre les seves propietats.

En el procés de pau entre l'Estat i les FARC, a més, havia passat relativament desapercebuda la mirada de gènere fins que al 2013 es va crear una comissió especial. A partir d'ella han sorgit algunes primeres propostes en benefici de les dones com la capacitat de poder recuperar les terres sempre que es pugui demostrar que tenen dret a la propietat. El repte està en la impossible restitució a les noves organitzacions nascudes de l'intercanvi d'experiències entre dones indígenes i camperoles en el marc dels desplaçaments. Tot i que tenen el seu discurs al respecte, la justícia no ho preveu perquè, en base a la restitució, només agafa organitzacions preexistents.

Notícies relacionades