Defensores dels drets humans denuncien que l’Estat colombià normalitza la violència en ple procés de pau

Foto: Jordi Pascual

L’acord entre les FARC i l’Estat colombià i el referèndum del 2016 sobre aquests acords que només va aconseguir una participació del 37,5% i en què el no es va imposar per la mínima (50,21% a 49,78%) han deixat Colòmbia en una situació delicada en què la violència és la quotidianitat de les zones que antigament ocupava la guerrilla. Més de 400 assassinats de líders socials i indígenes evidencien que l’enretirada i el retorn gradual de les armes per part de les FARC no ha suposat l’absència de violència ni encara menys el camí cap a la pau.

Enmig d’aquest atzucac, desenes de persones defensores dels drets humans s’han vist obligades a abandonar el país de forma permanent o temporal. Actualment Sant Cugat acull, dins del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans, Martha Ceballos, membre de l’organització Movice, el Moviment Nacional de Víctimes de Crims d’Estat. Dissabte a la tarda a la Casa de Cultura ha explicat la situació del seu país en una conferència organitzada conjuntament pel Programa, la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat, Intermón Oxfam, l’Ajuntament i la Generalitat.

Segons Ceballos, hi ha tres grups especialment en perill de ser assassinats: els reclamants de les terres usurpades per empresaris i grans multinacionals, els defensors dels drets humans i els presidents de les juntes d’acció comunal, l’organització que prenen les comunitats –moltes d’elles indígenes– de l’antic territori controlat per les FARC. L’activista denuncia que l’Estat no garanteix les mesures de protecció reals i que el conflicte entra de ple en una qüestió de classe, en entrar al joc grans empreses que volen controlar el territori i els recursos naturals.

Al seu departament, Nariño, explica, una de cada quatre persones és víctima del conflicte armat i, alhora, no s’ha solucionat el problema del narcotràfic ja que, davant la manca de polítiques que fomentin una transició en l’agricultura, és el segon departament amb més hectàrees de coca. Alhora, l’Estat sembla absent pels constants problemes en els serveis com l’abastament d’aigua o l’ensenyament –amb hores de trajecte fins a l’escola sense garantia que els professors hauran pogut arribar al centre–.

“Tenim 9.000 homes de la força pública però, en canvi, segueix creixent l’economia il·legal, em pregunto que fanˮ, exposa Ceballos, que utilitza les xifres com a mostra del despropòsit: vuit assassinats des del desembre i més de 100.000 persones desaparegudes arreu del país segons les xifres oficials, que creu que són més baixes que la realitat perquè hi ha moltes famílies que no ho comuniquen.

Acompanyada d’una altra colombiana arribada a Catalunya ara fa tres anys davant la situació que viu Colòmbia, Luz Helena Ramírez, ha evidenciat que la situació política del país és complicada ja que l’actual president, Ivan Duque, és, segons Ramírez, un titella de l’expresident Álvaro Uribe, proper a l’extrema dreta i contrari a l’acord de pau. Segons explica, a diferència de l’expresident Juan Manuel Santos, Duque i Uribe es deuen a la burgesia més interessada en mantenir la violència per seguir amb la lògica extractiva i depredadora de territori.

 

Ramírez, a més, recorda que Colòmbia ha estat des de sempre un país més propens a la dreta, fins i tot quan arreu de l’Amèrica Llatina creixien i s’imposaven forces polítiques d’esquerra. Això explica que qualsevol acord amb les FARC sigui entesa per gran part de la població com una concessió al castrochavisme. El resultat del referèndum és, diu, una bona mostra de la polarització de la població colombiana i demostra que “hi ha molta gent que vol seguir igualˮ.

Conjuntament amb l’activista catalana nascuda a Colòmbia Helga Flamtermesky, han criticat també què passa amb les persones migrades o que demanen l’asil a Espanya. Segons diuen, es troben una llei d’estrangeria racista, masclista i xenòfoba. En el cas de l’asil, no es donen cites fins a gairebé un any vista i, alhora, no es garanteixen els mecanismes per garantir-lo.

Notícies relacionades