Decreixement sí o sí per cloure el curs d’estiu de la Unipau

Foto: Unipau

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Enric Tello, catedràtic de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, ha estat l’encarregat de fer la conferència de cloenda del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) que va començar el passat 8 de juliol a la Unió i que ha acabat aquest dimecres per la tarda amb la segona part de l’excursió sobre la història humana. Amb la memòria d’Arcadi Oliveres ben present, el darrer dia de la Unipau ha esdevingut una reivindicació del decreixement no només com una mesura a prendre sinó també com un camí indefugible, que es pot planificar perquè no sigui traumàtic.

Així ho ha explicat Tello amb la conferència Fer les paus amb la Natura: cal una transició ecosocial més enllà del capitalisme verd amb què ha proposat el postcreixement planificat com la via més viable per garantir un futur ja que suposa un decreixement suau, complint els Acord de París i conscients que les energies renovables tenen un retorn més petit.

Aquesta mirada topa de ple amb el creixement continuat que proposen alguns sectors polítics i econòmics ja que, segons Tello, des dels anys 70 cada crisi és més profunda que l’expansió següent, de manera que ja hi ha un decreixement que cal accelerar per evitar el col·lapse climàtic que hores d’ara ja suposa l’extinció massiva d’espècies i que, en cas de no aturar-se, acabarà amb la vida humana. “El pitjor decreixement és el que generen els que volen seguir creixent”, ha apuntat el catedràtic.

Però el postcreixement planificat també topa amb l’anomenat Green New Deal fomentat per la Unió Europea i proposat per economistes com el Premi Nobel Joseph E. Stiglitz. Tello, fent una previsió de l’evolució d’aquesta mesura en cas d’aplicar-se a nivell global, ha advertit que es toparà amb l’escassetat de combustibles que es precisen per instal·lar les energies renovables així com de diverses matèries primes indispensables per a la transició. A més, adverteix, és una via que no compliria ni de prop els Acords de París.

El catedràtic ha apuntat el model alimentari com un dels principals generadors d’emissions (34%), especialment la indústria càrnia però també el transport, el monocultiu extensiu... Per això ha proposat un canvi de mirada del paisatge, amb una idea agroecològica integrada que és essencial també per garantir la salut del planeta i dels humans. Suposaria un nou model agrícola i també deixar enrere la lògica extractivista i, en definitiva, tenint un model que no topi amb els límits materials del planeta.

Davant d’una tecnosfera en conflicte amb la biosfera –una idea que ha agafat de Barry Commoner– i amb la voluntat de tenir la satisfacció de les necessitats com a límit del creixement –idea que ha agafat a Kate Raworth– , Tello adverteix que hores d’ara no hi ha cap país que hagi trobat l’equilibri ja que o bé no tenen un impacte excessiu però perquè no cobreixen les necessitats bàsiques o bé tenen un gran impacte perquè cobreixen amb escreix les necessitats.

Demana, per tant, canviar la cadena de sosteniment, que posi el sistema natural, la cura domèstica i la comunitat per sobre de l’estat i els mercat, una mena de plurivers que ha d’afrontar l’ecofeixisme i que ell defensa com a ecosocialisme. Tot això passa per acceptar que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides són insuficients i cauen en contradicció quan parlen de creixement econòmic.

Amb aquesta empenta al canvi s’ha clos el cicle de conferències del curs d’estiu de la Unipau d’aquest 2021, que per primera vegada s’ha fet a la Unió després d’una edició digital i 34 al Centre Borja. Neus Sotomayor, presidenta de l’entitat, ha clos la sessió fent un record a Oliveres així com posant en valor la gran quantitat de dones joves que han participat a la 36a edició del curs d’estiu. Es poden recuperar totes les conferències al canal de YouTube de la Unipau.

Notícies relacionades