Daniel Raventós defensa la renda bàsica universal davant dels subsidis per a ‘suplicants’

"Daniel Raventós" by stanjourdan is licensed under CC BY-SA 2.0

El president de la Xarxa Renda Bàsica, professor de la Facultat d’Economia de la UB i membre del comitè de redacció de Sin Permiso, Daniel Raventós, ha tancat el XVIII Seminari Pensament per la Pau de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) celebrat la setmana passada amb una conferència sobre la renda bàsica i la renda màxima. En aquesta, Raventós ha defensat la renda bàsica universal davant de les rendes i subsidis que es condicionen a la situació econòmica de les persones que els han de percebre i, en conseqüència, les converteixen en suplicants.

Partint de la idea base que l’acumulació de grans quantitats de riquesa és incompatible amb la democràcia, l’economista ha explicat que la renda bàsica universal ha de ser regular, monetària, individual, incondicional i universal. Ha prestat atenció a les dues darreres característiques. De la universalitat ha explicat que suposa que l’ingrés es fa a tota la ciutadania amb residència acreditada però tenint en compte que, tot i que les rendes altes també la rebrien, aquestes acabarien pagant molt més en impostos que no la percepció de la renda. De fet, la Xarxa Renda Bàsica proposa acompanyar la creació d’aquesta renda d’una reforma fiscal.

Raventós ha fet èmfasi en aquest punt ja que, diu, les rendes i ingressos condicionats tenen un marge d’error elevat, per l’atorgament a gent que no hauria i, sobretot, per l’exclusió de gent que sí compleix els requisits. Segons explica, hi ha estudis que mostren que en alguns casos més d’un 90% de les persones que haurien de ser acceptades queden excloses. És el que passa, denuncia, amb l’ingrés mínim vital a Catalunya i a Espanya.

L’economista també ha defensat la incondicionalitat tant en l’accés com en què gastar la renda, tot rebutjant el paternalisme de les persones que consideren que els pobres es gastarien aquest ingrés en alcohol o altres compres no essencials, obviant que els rics poden fer el mateix. Denuncia que els subsidis condicionats suposa atorgar un ajut a “qui ha fracassat i ho pot demostrar”, convertint els beneficiaris en suplicants, que tot sovint es troben amb traves burocràtiques. A més, ha recordat que avui dia a Espanya un 15% dels treballadors legals són pobres.

La renda bàsica és, llavors, una iniciativa a entendre des la llibertat, entesa des de la perspectiva republicana, és a dir, lligada a les condicions materials d’existència: “Els liberals consideren que els subsidis condicionats són justificables i la renda bàsica no”. Per a l’economista, un ingrés no condiciona suposa que la gent pugui viure la vida sentida i volguda: “La incondicionalitat també implica més poder de negociació davant de les empreses i majors nivells de llibertat efectiva per al conjunt de la població”.

Davant dels dubtes de les persones que s’han connectat per veure la xerrada, l’economista ha explicat que en cap de les proves realitzades s’ha detectat inflació ni que la gent hagi deixat de treballar. En canvi, s’ha constat una millora de la salut mental. La Xarxa proposa que l’ingrés de la renda sigui el llindar de pobresa de cada territori, el que a Catalunya se situaria al voltant dels 700 euros, tot i les diferències entre comarques i autonomies.

Una renda màxima

La renda bàsica funciona com un sòl mínim per garantir una vida digna però, a l’altre extrem, hi ha les grans fortunes que amb el seu poder econòmic poden imposar-se als estats. Davant d’això, Raventós defensa que els països, per garantir la neutralitat, han d’evitar que cap actor social i econòmic imposi la seva concepció de llibertat i, per tant, han de tenir una intervenció activa.

La seva proposta és crear una renda màxima, és a dir, que a partir d’un tram de renda elevat, l’estat recapti el 100% d’aquest tram i dels superiors. S’evitaria així, considera, que l’acumulació de la riquesa posi en risc la democràcia i el medi ambient, alhora que ajudaria a reduir substancialment les desigualtats.

Existència material i llibertat: la renda bàsica i la renda màxima ha estat el títol de la xerrada de Raventós, celebrada el divendres per la tarda de forma telemàtica i que ha servit per cloure el XVIII Seminari Pensament per la Pau de la Unipau, que ha tingut tres xerrades al voltant del Treball remunerat: Subsistència o vida. Es poden recuperar totes les xerrades al canal de YouTube de la Unipau.

Notícies relacionades