La CUP presenta la campanya contra la sanitat privada

Ernest Jiménez, Marta Serrés i Jordi Hostench a la presentació de la campanya de la CUP. Foto: Xavier Boix

“A la nova república catalana el sistema sanitari hauria de ser ben prim perquè voldria dir que la societat gaudeix d’una bona salut”. Aquesta va ser una de les consideracions realitzades per Ernest Jiménez, un dels ponents en l’acte que la CUP Sant Cugat va organitzar aquest dijous per explicar les causes i conseqüències que els porten a organitzar la campanya “Fora privada de la pública”.

Així doncs, Ernest Jiménez, que va treballar més de 40 anys a la Vall d’Hebron, va ser qui va centrar la intervenció en els antecedents de la situació que viu avui el sistema de salut públic. Abans però va ressaltar el fet que a Sant Cugat “ja no existeix la prestació pública del servei de salut” ja que està tot el servei de primària en mans de Mútua de Terrassa, entitat privada. En aquest cas recomanà que la campanya a Sant Cugat hauria de dir-se “torneu els beneficis a la pública”. Mútua de Terrassa, segons Jiménez, rep més d’un 8o% dels ingressos del sector públic.

Pel que fa al procés de creació del sistema de salut català, segons Jiménez “des de l’inici de la democràcia tots els Consellers han treballat en el mateix model”. L’ex-treballador de la Vall d’Hebrón, va recordar que els traspassos del 81 van ser l’inici del fracàs “perquè partíem d’una situació on la infraestructura pública estava al voltant del 30%, a diferència de la resta de territoris” i el govern Pujol i el conseller Laporte ho van acceptar. I si el 83 l’Institut Català de la Salut (ICS) només contractava el sector privat de forma subsidiària, amb la Llei de sanitat pública aprovada sota el mandat de Xavier Trias, aquest passa a ser un proveïdor més del Sistema Català de Salut (SISCAT) amb l’obertura a la contractació de mitjans privats.

Segons Jiménez, la sanitat s’ha convertit en un espai d’acumulació i guany de capital on la salut és un bé mercantil. Un model centrat en el guariment de la malaltia que “més negoci fa quants més malalts hi ha”. En aquest sentit va fer referència a la publicitat dels mitjans, plena de medicaments i on es defensa obertament “la medicina privada per a tothom”. El sistema de salut català és hospital cèntric i en els darrers anys “s’ha bastit sobre estructures jurídiques molt complexes”. Es tracta d’un sector amb més de 60 mil treballadors directament sanitaris. 

El tercer moment més greu de la història d’aquest sistema català arriba amb la consellera Marina Geli que, entre d’altres mesures, va fer que sigui possible “el prestamisme laboral” o que treballadors públics puguin fer serveis a la privada. Com a exemples il·lustratius va explicar la situació de l’Hospital Vall d’Hebron on la major part dels edificis els controlen institucions privades que tenen en les seves cúpules directives fins i tot a entitats financeres. Segons Jiménez, d’aquest forma s’acompleix allò que ja deia Marx, “tot el que era inalienable passa a ser mercat”.

Jordi Hostench, de la CUP Sant Cugat i sanitari, explicà la campanya de la CUP. Una campanya que vol confrontar amb una realitat que es tradueix en aquests moments en la voluntat de la conselleria de Salut d’introduir reformes en la relació sanitat privada – pública, incorporant l’activitat privada en el SISCAT, mesura recollida en el Pla de xoc de Junts pel Sí, segons la CUP. Sembla però que amb la negociació frustrada dels pressupostos es va aturar aquesta instrucció però l’objectiu de l’esquerra independentista és “que es prohibeixi”, donat que l’objectiu dels gestors no serien els criteris de salut sinó només la sostenibilitat econòmica.

La posada en marxa d’aquesta instrucció del conseller Comín significaria que “els recursos públics es dedicarien també a la gent que entra per la porta privada”, de forma que es fomentaria i enfortiria la gestió privada dins el propi sistema, “trossejant els recursos públics i ampliant així les llistes d’espera”. Hostench també denuncià que ha començat la competitivitat entre centres públics i ho serà sota criteris de costos.  En darrer terme, la campanya també s’adreça a lluitar contra les mútues, fent una crida a que la gent faci servir només els serveis públics. En aquest sentit, va recordar que quan hi ha necessitat d’intervencions o proves importants els malalts acaben sent tractats a la sanitat pública.

Qui també va intervenir en l’acte va ser Marta Serrés, en representació de la PAICAM, que ha estat notícia en les darreres setmanes, també en el nostre mitjà. Serrés va denunciar que qui més pateix la mala salut del sistema són les persones que més l’usen, qui pateixen malalties cròniques. En aquest sentit va afirmar que “la salut no pot ser un negoci perquè és un dret universal” i "la privada ha arribat per quedar-se, de forma que la societat està al servei del sistema”.  Marta Serrés va recordar que la crisi del sistema sanitari començà amb la desaparició del contrapès del sistema comunista i que a partir del 2008 s’ha agafat més consciència per la crisi econòmica i l’augment massiu de les retallades.

En la seva intervenció va denunciar el fet que al Principat només hi hagi dues unitats que treballin la síndrome de sensibilitat central a les que només es pot accedir si et toca per zona. “Estem començant a tenir molts problemes perquè ens atenguin a la pública”, afirmà i va posar com exemple que l’ICAM externalitza els informes a la privada. En aquest sentit recomanà al públic assistent que “quan es va al metge cal sortir sempre amb les cites horàries i sinó cal reclamar sempre, si no ens queixem no hi ha dades”.

En el debat posterior es va reflexionar al voltant de quin sistema de salut hauria de tenir una futura República catalana i en Jiménez va plantejar que aquest hauria de ser públic, igualitari, en el que la pedra angular hauria de ser la primària, reduint la dependència dels fàrmacs, controlant la participació ciutadana – que és difícil quan la gent no té problemes de salut – i el control de la recerca i on l’atenció privada hauria d’estar prohibida per mandat deontològic. També es va fer referència al sistema laboral que és tant pervers com complicat és el propi sistema, “el 90% dels recursos surten del SISCAT però en canvi hi ha desenes de convenis laborals”. 

Notícies relacionades