Les crítiques, els reptes i les contradiccions de la zona blava municipalitzada

Fotos: Ajuntament i Jordi Pascual

Jordi Pascual i Miquel Margalef | Els veïns i comerciants del carrer Josefina Mascareñas s’han posat en alerta per la instal·lació de 24 places de zona blava al gran espai d’aparcament que hi ha just al davant de les seves cases. En defensa dels llocs per aparcar gratuïtament i de poder descarregar el cotxe quan arriben de comprar o de treballar, han situat al centre del debat la utilitat i sentit de les zones de pagament. L’empresa pública Promusa va absorbir, arran d’un acord del Ple de juliol del 2015, la gestió d’aquestes zones i arriba al 2017 amb la previsió d’ingressar un milió d’euros en aquest concepte, 100.000 corresponents a ampliacions que es faran durant aquest any.

La suma de les zones blaves suposarà, si es compleixen les previsions del pressupost, 1,3 milions d’ingressos per a l’erari municipal. L’empresa pública també gestiona l’aparcament soterrat del Monestir i el dipòsit de la grua, que significaran 278.000 i 150.000 euros respectivament. En total més d’1,7 milions, molt per sobre dels 660.000 euros en despeses de personal i explotació, 350.000 dels quals fan referència a la zona blava, tot segons les previsions del pressupost del 2017.

Quan al juliol del 2015 es va fer l’aprovació definitva de la remunicipalització, el govern va destacar que els ingressos extra que significava la zona blava per a Promusa s’emprarien per fomentar l’habitatge públic de lloguer. De fet, el llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, Damià Calvet, va reivindicar que les polítiques d’habitatge eren el “core business de l’empresa pública mentre que la gestió de l’aparcament era una competència afegida. El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) vigent, acabat l’any 2014, no preveu el destí dels diners. Sí ho fa amb l’encara no implementada àrea verda, els ingressos de la qual s’haurien de destinar a l’impuls del transport públic.

A l’aprovació inicial de febrer del 2015 així com en la definitiva de cinc mesos després –amb nova configuració del Ple després de les eleccions del maig– es preveia començar amb el transpàs de les zones blaves i, a mesura que acabessin les concessions pels aparcaments públics externalitzats, prendre’n també la gestió. Segons la web de l’empresa pública, actualment ja gestionen l’aparcament del Monestir, Volpelleres i Mira-sol Centre. Si bé, la resta d’aparcaments soterrats tenien contractes de diverses dècades i, per tant, fins d’aquí 20 o 30 anys l’empresa pública no n’absorbirà la gestió.

Mentre la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA van aprofitar l’avinentesa per demanar un replantejament de la gestió de Promusa en el seu global, el govern en va defensar el funcionament. Així mateix, el PSC es va mostrar preocupat per la subrogació dels treballadors al sector públic, un trànsit que ja s’ha fet efectiu. Només Ciutadans hi va votar en contra perquè, tal com deia la seva regidora Munia Fernández-Jordán, “no veiem la finalitat que es busca amb que el municipi torni a fer gestió directa”. Els taronja proposaven un concurs públic i dubtaven de la capacitat de Promusa basant-se en les crítiques a la gestió que feien i fan diversos grups municipals. El PP s’hi va abstenir.

Mesos després es va demostrar que la decisió presa pels 21 regidors que van votar a favor era positiva, com a mínim, per a Promusa. En la liquidació del pressupost del 2015 figura que l’Ajuntament va ingressar 276.421,48 euros en concepte de cànon pel contracte externalitzat de les zones blaves. Segons ha pogut saber elCugatenc abans de la liquidació dels pressupostos del 2016 de Promusa, la gestió municipal ha permès ingressar uns 600.000 euros. Cristina Paraira, tinenta d’alcalde de Mobilitat, valora molt positivament la municipalització perquè ha permès estavliar diners per fer pisos de protecció oficial i modernitzar el servei. Diu, però, que encara cal estudiar els beneficis concrets tenint en compte el cànon i les despeses que ha suposat la gestió directa.

Pel que fa a la modernització, l’estiu d’aquell any es van canviar els 34 parquímetres que hi ha a la ciutat per uns que permeten el pagament en efectiu, en targeta, en línia o a través d’una aplicació mòbil. Va suposar una inversió de 190.000 euros que va acabar realitzant l’empresa Meypar SL com a guanyadora d’un concurs públic en què van participar cinc empreses.

Posteriorment s’han posat en marxa altres canvis com ara la possibilitats dels clients del mercat de Torreblanca de no pagar la zona blava per una compra superior a 10 euros. A finals de gener es va estrenar l’aplicació iParkMe que permet pagar l’estacionament, allargar l’estada i cancel·lar les denúncies per l’expiració del pagament dins de l’hora següent a la interposició. La darrera novetat, implementada aquest mes, és la possibilitat de recuperar els diners dels minuts en què el cotxe no hagi estat estacionat acumulant-los des del parquímetre en què es registra la matrícula del vehicle.

Tot plegat queda condicionat pels objectius del PMU en aquest element concret de la mobilitat: “Les polítiques d’aparcament han de tractar de dissuadir l’ús del cotxe allà on arribi el transport públic o es pugui arribar a peu o en bicicleta”. En aquest sentit, el document, que planteja horitzons de sis i 12 anys, preveu eliminar places gratuïtes a la calçada o substituir-les per rotatives i fomentar places en aparcaments soterrats.

Paraira, però, matisa el concepte de “dissuadir l’ús del cotxe” explicant que no es pot obviar que hi ha molta gent que l’utilitza. Per això conisdera la zona blava una forma de facilitar l’aparcament i mantenir l’ús del vehicle per a qui el fa servir mentre, d’altra banda, es fomenta la bicicleta i el transport públic. Aquesta mesura va acompanyada, diu, de l’intent de fer Sant Cugat una ciutat “més agradable” amb noves zones de vianants i, alhora, dels plans per a la qualitat ambiental que es fan de la mà de l’Àrea Metropolitana.

La distribució de la zona blava

Actualment a Sant Cugat hi ha prop de 650 places distribuïdes arreu del municipi, sobretot al centre de la ciutat i als primers eixamples. El servei té un cost d’1,40 euros per hora, un preu similar al dels municipis veïns excepte Barcelona, i aconsegueix que en cada plaça de zona blava hi aparquin una mitjana de cinc cotxes al dia, segons dades facilitades pel consistori. Això permet que les places estiguin ocupades entre un 60 i un 70% del temps.

Només les 87 places que hi ha just al davant del mercat de Torreblanca tenen un règim diferent amb bonificacions per la compra al mercat. Així mateix, els cotxes considerats Eco, principalment híbrids, paguen la meitat del cost com a mesura de foment dels vehicles de baix consum i els elèctrics tenen una excempció del 100% del cost, tal com es va aprovar en les darreres ordenances fiscals.

El repte de Josefina Mascareñas

En el conflicte actual, les obres als carrers Castellví i Indústria per esdevenir de vianants són precisament les que han posat els veïns “en peu de guerra”. Així ho assegura el portaveu de la Plataforma Veïnal, Toni Pérez. Aquesta nova organització dels veïns del carrer Josefina Mascareñas, afectats per la implementació de zona blava i els canvis de mobilitat del carrer, demana a l'Ajuntament que s'assegui a negociar i a explicar els canvis que ha realitzat. Per tal de pressionar al consistori i fer sentir la seva veu, la Plataforma va assistir a l'audiència pública del passat Ple.

Pérez explica que arran d'aquest moviment, que va agafar per sorpresa fins i tot a Ferran Villaseñor com a president del Consell de Barri del Centre-Est, el govern ha dit que estudia el que es pot fer i els emplacen a reunir-se quan tinguin la possible solució sobre la taula. “Estem a l'espera que l'Ajuntament ens convoqui per explicar-nos quina solució proposa”, especifica el portaveu. Malgrat oposar-se per complet a la zona blava i reivindicar la implementació, novament, de la zona blanca, el portaveu també reconeix que “serà molt complicat lluitar contra l'Ajuntament i treure la zona blava, si és que es pot”.

És per això que la plataforma estaria d'acord en dibuixar una part de l'aparcament actual amb zona verda, que dóna preferència als veïns. Però recorden que encara no saben quina és la solució que donarà el consistori i, per tant, no saben quin futur els espera. “Les places del Josefina Mascareñas són un pulmó molt important per als veïns i també per a la gent que treballa a la ciutat”, sentencia Pérez.

A més de lluitar per tornar la zona blanca al carrer, la plataforma també treballa perquè no s'organitzin actes que eliminen, durant un temps, els aparcaments. “Un total de 85 dies a l'any ens falta lloc per deixar el cotxe”. La instal·lació de la pista de gel, la caseta del Centro Popular Andalús i altres activitats són els actes que s'organitzen cada any al carrer Josefina Mascareñas i eliminen per parcialment o per complet les places d'aparcament. Per aquest motiu la plataforma insta a l'Ajuntament a estudiar la rotació d'aquests actes perquè no afectin sempre el mateix carrer.

Cristina Paraira, actual tinenta d’alcalde de Mobilitat, no els va donar una solució concreta a la darrera Audiència pública. Explica que la situació és, en part, provisional perquè les obres als carrers Castellví i Indústria encara no han acabat. Ara per ara, diu, hi ha 57 places lliures, 24 de zona blava, 31 de motos, set per a discapacitats i 15 metres de càrrega i descàrrega. Un cop acabades les actuacions a la zona, preveu que hi pugui haver 93 places entre lliures i de pagament.

Si bé, no hi ha una solució marcada ja que, un cop acabades les obres, també caldrà reservar espai per als usuaris dels serveis de la Casa de Cultura i la parròquia. Aquest serà, segurament, un format de zona vermella (aparcament gratuït durant un temps determinat). És per això que la tinenta d’alcalde no s’atreveix a donar una solució ja definida i es limita a dir: “Mirarem que tot encaixi”.

La solució de l’àrea verda

La tinenta d’alcalde assegura que l’àrea verda està en estudi i podria ser una solució per a aquest carrer. Aquest sistema d’aparcament preferent per als veïns ja es va proposar al 2014 en el PMU com a forma de tenir places per als ciutadans i alhora reduir la presència del vehicle privat al centre de la ciutat. L’aplicació es preveia en tres corones: el nucli antic; ESADE, Torreblanca, Eixemple Sud, el Monestir - Sant Francesc, Sant Domènech, Coll Favà, Parc Central i Pla de la pagesia, i Can Calders i Can Magí. Fora d’aquestes àrees també es proposava a Can Cabassa. Els primers en iniciar-se seran, diu Paraira, l’Eixample Sud i Josefina Mascareñas.

Tot i el mandat recollit al document, encara no s’ha implementat cap àrea verda i, de fet, ha estat un assumpte reivindicat per l’oposició, especialment per ERC-MES. Al Ple d’octubre del 2015 es va aprovar per unanimitat una moció per iniciar les reunions de la Taula de la Mobilitat. Els republicans van introduir-hi l’inici de l’aplicació de les àrees verda i vermella tot i que inicialment ho plantejaven com una moció separada. Es preveia l’aplicació de la primera àrea en un termini de sis mesos des que la Taula de Mobilitat fes una anàlisi de diversos aspectes de la mobilitat al municipi. Èric Gómez, com a representant dels republicans, es va encarregar de recordar que el PMU ja preveia l’àrea verda a l’Eixample Sud, Torreblanca i Can Cabassa.

La petició també estava recollida al pacte d’estabilitat pressupostària entre el govern i ERC-MES, que els republicans ara donen per trencat tot i les partides pressupostàries aprovades per a l’exercici d’enguany. Tant si l’acord continua com si no, el compromís polític del govern segueix vigent ja que en el pacte de govern entre PDECAT, Demòcrates i PSC s’hi recull novament la implementació de zona verda, concretament a l’avinguda Viladelprat.

Paraira explica que cal acabar de definir com s’implementarà l’àrea verda. Pot servir d’aparcament preferent per als veïns del municipi o segmentar-lo per zones. Pel que fa al pagament, allò més habitual és que els veïns tinguin alguna fòrmula de pagament anual o trimestral amb la qual aconsegueixin un identificatiu. El cost del servei serà molt inferior a les persones no resident que aparquin a l’espai, que hauran de pagar com en les zones blaves però un preu superior.

En l’intent de regular l’aparcament, explica Paraira, s’estudia la implementació de la zona vermella i la zona taronja, per a treballadors de les empreses. La proposta per a la primera és la instal·lació al CAP de Can Mates. La segona, que es planteja de moment al polígon de Can Sant Joan, implica negociar amb les empreses perquè sufraguin directament o a través de quotes als treballadors que en facin ús aquesta zona pensada per als treballadors. És una proposta que encara no està definida però ha de sercir, de forma paral·lela, per fomentar el cotxe compartit, la bicicleta i el transport públic.

Altres previsions del PMU

L’acord sociovergent també recull l’ampliació de la implementació de la zona blava des de l’avinguda Francesc Macià fins al carrer de la Mina, el que vindria a ser el tram del carrer de l’Abat Armengol que ja es recollia al PMU. Així mateix, el document del 2014 també proposava implementar zones blaves a l’avinguda Francesc Macià des de la ronda nord fins al carrer Salvador Espriu, al tram final de la rambla del Celler i als carrers Josefina Mascareñas, Josep Puig i Cadafalch així com al passaig Lluís Domènech i Montaner i les avingudes de Torreblanca i Pla del Vinyet.

Alhora, el PMU també recull altres propostes complementàries com la construcció d’aparcaments públics al nucli i de dissuassió a les estacions d’Hospital General, Mira-sol, Volpelleres, Valldoreix, La Floresta i Sant Joan. També s’hi proposa l’ampliació de la càrrega i descarrega per a l’avinguda Rius i Taulet. Amb més efecte sobre la zona blava, es planteja instal·lar-hi endolls per a cotxes elèctrics i revisar les tarifes.

Notícies relacionades