Cristobalina Polanco: “Hauríem d’aplaudir els treballadors dels supermercats com ho fem amb els sanitaris”

Fotos: Cedides

La santcugatenca Cristobalina Polanco León treballa a la peixateria d’un supermercat Condis de la ciutat des de fa més de catorze anys. Des que es va declarar l’estat d’alarma sanitària, divendres passat, la ciutadania en massa va a les botigues d’alimentació a fer rebost i ella, des de darrere del taulell, ha viscut els dies més intensos de feina de la seva vida. Diu que han estat “una bogeria”. Entre les seves preocupacions, superar el cansament i protegir-se a ella mateixa i als seus companys de feina davant d’un possible contagi del COVID-19.

Com ha canviat la teva feina des de l’arribada del coronavirus a Catalunya?

– Molt, si et soc sincera, no ho porto bé. En el nostre sector de cop i volta s’ha acumulat molta feina. A la nostra sucursal falta personal, normalment som entre 10 i 12 treballadors però ara falten quatre persones, ja que tres estan de baixa. Estem molt cansats perquè el volum de feina s’ha triplicat. En el meu cas per exemple, he d’estar atenent a la peixateria i reposant les prestatgeries. L’empresa no vol contractar a més gent.

Com creus que l’empresa està gestionant la situació?

– Jo crec que s’està aprofitant del coronavirus, ho veuen una oportunitat per vendre molt més i per a ells això és prioritari enfront de les condicions del personal.

I com us repartiu la jornada?

– L’encarregada fa el que pot, però ens canvia l’horari cada dos per tres, tot i que abans era fix. De vegades m’han demanat fer jornades de deu hores, però m’hi he negat, és massa cansat estar deu hores a peu dret triant peix.

No hi ha hagut canvis en l’horari?

– Sí, per fer més suportable la feina. Des de direcció van modificar l’hora d’entrada al supermercat que passava de ser de les 8 a les 9. Però ara ho han tornat a canviar i els treballadors hem d’estar un altre cop a les 8. L’empresa ha decidit d’obrir una hora abans perquè la gent major de 65 anys compri primer.

A més, s’ha decidit que el divendres i el dissabte s’obre ininterrompudament, sense tancar al migdia. És a dir, entre els mateixos treballadors ens hem de repartir un volum de feina molt major.

Segueix venint molta gent a comprar...

– Últimament les prestatgeries es buiden de seguida, els primers dies d’alarma van ser una bogeria. A nosaltres ens diuen que l’abastament està garantit, però la clientela segueix comprant massivament. Aquests dies estan sent molt més intensos que qualsevol Nadal. Mai en la meva vida havia arribat a aquest nivell.

Heu hagut de prendre alguna mesura extraordinària?

– Sí, hem hagut de racionar el paper de vàter a un paquet per persona, perquè si no els clients l’agafen tot. No sé exactament per què ho fan, potser és exageració però també crec que estan molt espantats. També, nosaltres mateixos hem de regular el nombre de persones que entren al local perquè si no s’acumula i pot arribar a ser perillós. Els consumidors fan cua al carrer i només deixem entrar entre 15 i 20 persones.

Quin material de prevenció teniu els treballadors?

– Una clienta em va passar un vídeo que ensenyava els perills de contagi de coronavirus als supermercats. En veure-ho el vaig enviar als meus companys i a l’encarregada. A partir d’això ens van començar a donar mascaretes i guants de làtex a tots. Així i tot, les companyes de la caixa, que son les que estan més exposades al contagi, tenen una mampara de vidre que en teoria les ha de protegir però jo la veig insuficient.

Des de l’empresa ens envien informació sobre la malaltia al correu electrònic però, de moment, no ens han indicat cap protocol concret de prevenció, de neteja o desinfecció.

Quin ambient es respira entre treballadors?

– Estem en tensió perquè ha incrementat molt el volum de feina i, com a conseqüència, el grau d’estrès. A mi també em preocupa la meva salut. Pateixo una malaltia crònica; a la peixateria com a mínim, el taulell em separa una mica dels clients. Per això demano als meus superiors que no em canviïn de secció.

Jo crec que el nostre supermercat hauria de fer com la competència que ha augmentat el sou dels treballadors un 20% per compensar l’esforç. De moment, a nosaltres només ens han donat les gràcies.

Vosaltres, igual que el personal sanitari, esteu combatent l’epidèmia des de primera línia.

– Sí, sortim a aplaudir els infermers i els metges, que clar s’ho mereixen molt però jo dic que també hauríem d’aplaudir els treballadors dels supermercats! La veritat és que ja tinc ganes que passin els dies perquè tot torni a la normalitat.

Notícies relacionades