“Converses avançades” per incloure Sant Cugat a la zona 1 de transport

Fotos: Tino Rubio i Jordi Pascual

18 municipis de l’Àrea Metropolitana (AMB), entre ells Sant Cugat, han demanat quedar inclosos a la zona 1de transport públic. Segons ha explicat el govern municipal, actualment les converses amb l’AMB estan avançades i, en cas d’acabar d’impulsar-se, l’1 de gener de l’any vinent entraria en vigor la nova distribució territorial del transport. Justament al 2018 es preveu començar a implementar la T-Mobilitat, que acabarà amb les zones, però la posada en marxa serà progressiva i encara no hi ha data concreta d’arrencada.

Segons explica l’alcaldessa, Mercè Conesa, el govern estudia quin impacte ha de tenir la incorporació a la zona 1 sobre l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) que paguen els santcugatencs ja que tots els municipis de la primera zona tenen un impost metropolità conjunt amb l’IBI. L’impost residencial està bonificat al 60% però per a activitats econòmiques no ho està. Conesa demana, per tant, que els empresaris entenguin l’esforç perquè els treballadors puguin acudir a la feina amb transport públic.

Pel que fa a aquest increment sobre l’IBI, el govern diu que intentarà que no sigui superior a l’estalvi que repercutirà als ciutadans passar d’adquirir una T-10 de dues zones (al voltant de 20€) a una d’una zona (al voltant de 10€). Si bé, no especifiquen amb quina freqüència d’adquisició de T-10 es basa aquesta translació a l’augment de l’impost. Damià Calvet, tinent d’alcalde d’Economia, defensa que aquesta és una mesura interessant però complexa ja que s’han de tenir en compte diferents tipus d’abonaments a banda del bitllet de 10 viatges així com els transbordaments que ara es fan en la zona 1 i que provoquen que molts santcugatencs tinguin dues T-10, d’una i dues zones.

L’entrada de Sant Cugat a la zona 1 dependrà, en part, de l’efecte sobre la butxaca dels ciutadans, en paraules de Conesa. L’Ajuntament pot alterar el coeficient de l’IBI per moderar l’efecte sobre els santcugatencs. Es tracta d’un estudi i treball que ja es realitza actualment i que ha de permetre arribar a l’1 de gener del 2018 amb la incorporació, si així es decideix entrar a la primera zona. El govern també valora positivament que Cerdanyola sigui un dels altres 17 municipis que es volen sumar a la primera zona tarifària ja que el canvi no perjudicaria els estudiants que van a la Universitat Autònoma.

Les JERC ha respost a la proposta en aquest sentit dient que la modificació de zones continuarà afectant estudiants que queden fora de l’Àrea Metropolitana, com ara Rubí, que hauran de passar a pagar dues zones.També afectarà, diuen, als estudiant de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ja sigui els que venen a l’Escola Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) a Sant Cugat des de municipis que no quedin a la zona 1. A més, recorden que el canvi de zona depèn de cada municipi, el que suposa que no necessàriament la UAB quedi a la mateixa zona que Sant Cugat.

Conesa ha defensat que anteriorment el seu govern havia tingut reticències no per estar en contra de l’entrada a la zona 1 sinó perquè no es coneixia l’increment de l’IBI que podia suposar així ni si l’Ajuntament havia d’assumir part del deute que té l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Ara, les negociacions tenen com a base que cap dels 18 municipis hagi de pagar els deutes provocats per un model anterior.

El nou contracte de transport urbà

Enguany acaba el contracte de transport urbà de Sant Cugat, actualment en mans de Moventis. Segons el govern, la nova concessió es farà ja conjuntament amb l’Àrea Metropolitana, el que implicarà que el servei dependrà de l’ATM i els títols quedaran unificats. Suposarà també un estalvi de 4 milions d’euros a l’any per a l’erari municipal, segons Calvet, pel que fa al dèficit tarifari, ja que passarà a mans de l’AMB. Aquesta quantitat també pot servir, diu, per ajustar l’IBI. D’aquesta manera, el transport públic urbà passarà a ser competència metropolitana.

S’espera un augment d’usuaris

Tot i que passar de la zona 2 a la 1 suposa un increment en els impostos, també significa una davallada dels preus dels bitllets per desplaçar-se a Barcelona. Segons el govern, actualment els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) tenen 7 milions de passatgers amb títols integrats i 5 milions amb no integrats a les estacions de Sant Cugat cada any. La tendència, si s’abaixen els preus, és a créixer ja que es facilitarà també el transbordament i la mobilitat en els municipis veïns.

Calvet, que també forma part del consell d’administració dels FGC, diu que això està previst i que l’empresa pública treballa per millorar les freqüències a la línia del Vallès. Ja hi ha prevista, diu, la compra de nous trens per a la línia de Terrassa que permetran rebaixar la freqüència de pas en hora punta de cinc a dos minuts i mig. Tot i que encara no està tancada, també es preveu l’adquisició posterior de nous combois per a la línia de Sabadell.

Així i tot recorda que el servei que presta FGC al Vallès és “de metro” i que, per això, “no cal condicions d’espai als vagons tant estrictes com en altres recorreguts”. Explica així que l’increment de la demanda ha d’anar acompanyat de més oferta però sense haver de tenir vagons en què totes les persones hagin d’anar assegudes.

La moció del PP

De cara al proper Ple, els populars havien presentat una moció demanant justament el que el govern ha fet públic. El seu portaveu, Álvaro Benejam, diu, a data de publicació d’aquesta notícia, que de moment no retiren la moció ja que està a l’espera de parlar amb el govern per prendre una decisió. Conesa, de fet, ha deixat algun missatge per al PP en dir que part de la millora del transport metropolità ha de passar per demanar a l’Estat que augmenti les aportacions ja que critica que durant els darrers anys fins i tot han baixat mentre la Generalitat les ha hagut d’augmentar. Per això, ha demanat coherència als partits entre les seves peticions locals i les polítiques que apliquen en altres administracions.

Notícies relacionades