La construcció de l'espai comunicatiu santcugatenc postDiari

Imatges i gràfics: Jordi Pascual

Quan el diari Público va abandonar el paper al febrer del 2012 amb un ERO preparat a consciència, molts dels periodistes que van sortir d'aquell projecte van començar a treballar en noves propostes, algunes de les quals ara són clau en l'esfera comunicativa espanyola, com eldiario.es. La desaparició del Diari de Sant Cugat a finals del 2015 no ha portat lligada, almenys de moment, cap revolució de la comunicació local. TOT Mèdia, editor de la publicació, va redirigir els esforços per reforçar el TOT Sant Cugat i fer una nova publicació semestral en paper, Món Sant Cugat, que ja ha vist la llum. Paral·lelament, les noves propostes comunicatives com Sant Cugat Magazine o elCugatenc han treballat per consolidar-se en una realitat molt més fragmentada que ara fa només un any.

La transformació més recent ha estat l'anunciada per elCugatenc, l'aposta per un anuari en paper, ja promès a les subscripcions que es van encetar la primera setmana de gener d'aquest any. L'Anuari 2015-2016 elCugatenc pretén ser un espai d'anàlisi de la realitat santcugatenca durant un any de forma multitemàtica, és a dir, agafant diferents temes que es desenvolupen en blocs i tot tipus d'articles. En forma de llibre de butxaca de 70 pàgines, a més, aposta per una impressió ecològica amb una tirada molt humil de 150 exemplars amb opció a ampliar-la si cal.

Al mateix temps que elCugatenc definia el seu anuari com a part d'una de les subscripcions i amb voluntat de fer-la extensible a altra gent, el grup TOT Mèdia va anunciar que la mort del diari implicava el naixement d'una nova publicació “de qualitat”. Sis mesos després apareixia el monogràfic semestral Món Sant Cugat. En la seva primera edició dedica gairebé la totalitat de les seves 126 pàgines als orígens històrics de la ciutat en un format de revista estàndard pel que fa a mida i amb molta importància d'elements gràfics. De fet, moltes de les pàgines estan protagonitzades per imatges sense gairebé acompanyament textual.

Mentre l'Associació L'Avenir, editora d'elCugatenc, ha tirat dels seus propis recursos aconseguits a través de subscripcions, anunciants a la web i el premi del concurs d'emprenedoria social de l'Ajuntament; TOT Mèdia fa explícit a l'edició que el monogràfic “ha estat possible gràcies al suport i la col·laboració” d'entre d'altres l'Ajuntament –per partida triple ja que inclou el consistori, el Teatre Auditori i el Museu–, la Diputació, la Generalitat i diverses empreses com ara Sorea, concessionària del servei d'aigua a la ciutat; Quirón Salut, propietària de l'Hospital General; Endesa o HP. Totes aquestes institucions, empreses i entitats hi figuren amb anuncis a pàgina completa o doble pàgina.

Per la seva banda, el mitjà públic, Cugat.cat, ha aconseguit gràcies a la seva relació amb La Xarxa que part dels seus continguts arribin al canal Movistar +. Això és possible gràcies a un acord entre Telefónica i la Diputació que permet que alguns dels continguts de La Xarxa arribin al canal de televisió de pagament. Es va estrenar el 24 de juny amb la jornada castellera de Valls. Tal com va explicar el mateix Cugat.cat, el primer contingut santcugatenc en emetre's va ser el Paga-li Joan.

Mentrestant, com a únic competidor del TOT Sant Cugat com a publicació més important pel que fa a tirada i acollida segons l'Observatori Sociològic Municipal, hi ha la Sant Cugat Magazine, editada per Televisió de Sant Cugat. Des de l'aparició del mensual, poc ha canviat en les publicacions periòdiques impreses –sense comptar Món Sant Cugat, l'Anuari elCugatenc i Gausac per la seva freqüència–. L'OJD, auditoria de mitjans, dóna uns 22.538 exemplars distribuïbles de mitjana al TOT durant el 2015, 5 més que els anys anteriors, mentre que no té registrada la Sant Cugat Magazine.

També cal comptabilitzar com a publicació en paper la revista municipal que ja ha tret el seu segon número i es reparteix per les cases dels ciutadans. En el proper Ple, de fet, ERC-MES presentarà una moció per tal que es creï un Consell Editorial amb professionals de la informació de dins i fora de l'Ajuntament perquè, entre d'altres, s'encarreguin de fer un llibre d'estil.

La pugna digital

En l'àmbit digital pràcticament res ha canviat respecte al desembre, almenys pel que fa als mitjans locals generalitstes. Si bé, és cert que Diana Sas, impulsora de Jan Petit, publicació digital dirigida a famílies amb nens petits, va anunciar per les xarxes socials que deixava el projecte. L'1 d'abril també va aparèixer El Cinèfil, digital sobre cinema impulsat per Joan Ramon Armadàs amb altres companys com Luana Valls, que havia col·laborat amb elCugatenc. Dos mesos després del seu naixement, es va associar amb el grup TOT Mèdia.

Els quatre mitjans que tracten l'actualitat local a internet, TOT Sant Cugat, Cugat.cat, elCugatenc i Sant Cugat Informa, continuen igual que al desembre tot i que amb algun moviment d'audiències que ha reforçat la publicació del TOT Mèdia, sempre prenent dades de l'OJD llevat d'elCugatenc que, en no estar auditat, s'extreuen del Google Analytics.

El TOT digital es manté com a líder indiscutible amb una remuntada des de febrer i un gran pic de visites al maig tant pel que fa a usuaris únics (usuaris que han accedit a la web) com pàgines vistes (cops que un aparell qualsevol ha accedit a la web). Només al febrer Cugat.cat va tenir una xifra similar pel que fa a usuaris únics però la resta dels mesos el diari del TOT Mèdia ha marcat distàncies com a opció preferida dels santcugatencs.

Al darrere de tots dos, com a grans mitjans locals, hi ha una lluita per la tercera posició entre el Sant Cugat Informa i elCugatenc. Tot i que el diari de la Xarxa Informa va ser el tercer diari més llegit pel que fa a usuaris únics al gener i al febrer, elCugatenc el supera en els 6 primers mesos del 2016 en pàgines vistes. A més, des de març, ha recuperat la situació amb què va acabar el 2015, la de tercer diari digital més llegit a la ciutat tant en usuaris únics com pàgines vistes.

Això respon a diversos conceptes. D'una banda, el grau de coneixement. El TOT, en tenir una revista gratuïta en paper de gran tirada, està reconegut per la gent com a principal mitjà de la ciutat i el consum també és digital. A més, el còmput inclou visites a anuncis classficiats, el que distorsiona la xifra si només es vol comptar la gent que entra a informar-se. Tant el TOT com Cugat.cat fan un seguiment estricte de l'actualitat amb més d'una notícia diàriament. Això provoca més punts d'atracció de l'audiència.

En canvi, elCugatenc i el Sant Cugat Informa no segueixen tant l'actualitat. El primer aposta per fer menys notícies i més contextualitzades o amb més recursos gràfics o audiovisuals. Això fa que tingui un públic relativament estable però sense creixements exponencials. El segon està molt desvinculat de l'agenda local en general i inclou moltes notícies d'àmbit comarcal. Això explica que, tot i la publicació diària, la tendència sigui a la baixa.

Hi ha un altre indicador que demostra la qualitat dels continguts i l'interès dels usuaris en llegir-los, veure'ls o escoltar-los. És el temps d'estada mitjà en cada plataforma. Més temps mitjà significa que els lectors passen més estona en la pàgina consultant el seu contingut. Això significa que són notícies més elaborades ja sigui perquè tenen més extensió o recursos gràfics i audiovisuals i, alhora, que l'usuari està interessat en llegir les notícies fins al final.

D'aquesta categoria es pot veure que elCugatenc és líder indiscutible superant gairebé tots els mesos els 2 minuts de temps mitjà, amb entre un i mig minut d'avantatge sobre Cugat.cat i el TOT. Si elCugatenc va tocar sostre al març i els darrers mesos ha tingut una tendència a la baixa però sempre amb un temps considerable, Cugat.cat ha mantingut una lògica ascendent (trencada al maig) que l'ha portat a més de minut i mig d'estada mitjana.

Mentre aquests dos mitjans són líders indiscutibles pel que fa a temps i, si s'extrapola, en interès i profunditat de les informacions publicades, el TOT Sant Cugat i especialment el Sant Cugat Informa són just el contrari. El TOT tenia a principis d'any un temps mitjà gens menyspreable que al febrer es va quedar a prop del minut i mig. Però al mateix temps que ha crescut en visites, ha decrescut en temps d'estada. Al maig ni tan sols va arribar al minut.

El mitjà de la Xarxa Informa té la pitjor marca ja que cap mes ha arribat al mig minut i al gener i febrer superava per poc els 15 segons de temps mitjà d'estada. Demostra que les visites s'estan poca estona perquè les notícies interessen poc o només es busca consultar una dada concreta sense llegir la notícia completa.

Notícies relacionades