Carme Trilla: “Els plans d’habitatge han de ser consensuats”

Fotos: Jordi Pascual

És presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i de la Fundació Hàbitat 3, que no ha aconseguit que cap santcugatenc posés el seu habitatge a disposició de serveis socials a canvi d’un lloguer social malgrat el conveni signat amb l’Ajuntament. A més, Carme Trilla participa a l’Observatori Social de l’Habitatge de Sant Cugat que té com a objectiu fer una anàlisi de la situació que permeti afrontar i definir accions futures. El 22 d’abril va participar a la jornada sobre habitatge organitzada per la Xarxa local d’Economia Social i Solidària (XES) i va ser llavors quan va atendre elCugatenc per fer aquesta entrevista.

Per què Hàbitat 3 no ha aconseguit mobilitzar cap habitatge buit a Sant Cugat?

– Els propietaris han de voler entrar en la proposta. Es van fer moltes reunions però el mercat santcugatenc és molt ràpid; quan surt un habitatge en lloguer, es lloga molt ràpid. No vam aconseguir fer entendre als propietaris que es podien beneficiar d’aquest programa, que preveia total garantia de cobrament i rehabilitació. Quan teníem algun interessat, de seguida tenia una oferta per un preu superior.

Falla el mercat i no la comunicació de la proposta?

– El programa es va explicar bastant. Teníem l’objectiu de mobilitzar 15 pisos, no era cap bogeria!

La solució davant un mercat així és més habitatge de protecció oficial?

– N’estic convençuda però és una ciutat molt construïda. El que quedi per fer ha de tenir percentatges alts d’habitatge protegit i reservar-ne també per a casos d’emergència.

No cal que sigui nou desenvolupament, hi ha fórmules per convertir en habitatge social el que ja tenim construït.

– Per exemple, fent que una part de les rehabilitacions es destinin a un preu més baix. Els programes de mediació com el d’Hàbitat 3 són difícils a municipis com aquest. Hi ha altres mesures que també s’han d’abordar amb un Pla local d’Habitatge.

Fa poques setmanes s’ha presentat el nou Pla d’Acció 2030 de Promusa, que ha generat un gran debat polític. És útil fer un pla així si no hi ha consens?

– Els plans han de ser consensuats. Quin és el desacord?

Són diversos punts, des de l’acumulació de molt habitatge protegit a algunes zones concretes fins a previsions que segons l’oposició no són clares ja que impliquen la participació de privats.

– La concentració sol ser problemàtica si no són habitatges als quals poden accedir persones de molts trams de renda. És una ciutat que ho ha de pensar molt perquè té poques oportunitats de fer nous habitatges.

Participes a l’Observatori Social de l’Habitatge. En quin punt es troba?

– S’ha fet una reunió i s’ha encarregat un estudi. Deuen estar elaborant el pla, no sé els terminis.

Sense aquest estudi ens manquen dades?

– Això sempre és una queixa però ja en tenim força, perquè la Generalitat en té moltes. El que està per veure és quines disponibilitats de sòl hi ha i com gestionar-les.

Si ara parlem en aquests termes és perquè no s’ha fet una política adequada o perquè l’Ajuntament com a administració local no té prou capacitat d’incidència?

– El creixement important de Sant Cugat es va fer en uns anys en què no hi havia restriccions, és a dir, es feia habitatge lliure. Entre el 2003 i el 2004 es van començar a fer reserves per a habitatge protegit. Gran part del desenvolupament d’aquest municipi és anterior. No hi ha la proporció desitjable per al creixement que va tenir.

Això passa a molts municipis...

– El creixement d’aquest va ser molt espectacular durant els anys previs a la regulació. Hi ha altres casos, com Terrassa, en què es va construir molt durant la bombolla i, llavors, ja hi havia reserves. És una de les nostres queixes: Per què no es van fer reserves de sòl abans de l’any 1997 com sí es va fer al País Basc? A Catalunya vam trigar molt a fer-ho. Així i tot, Promusa ha anat fent promocions, com no passava a altres pobles.

Una de les crítiques que se li fa, però, és que la majoria de promocions eren de venda.

– És general. La majoria de la promoció pública d’aquest país s’ha destinat a la venda fins fa molt poc. És evident que ara ens falta habitatge de lloguer, és una reflexió molt recent, de mitjans de la primera dècada dels 2000. Abans, quan es feia habitatge de lloguer, no el volia ningú. Tant la demanda de lloguer com les reserves de sòl són molt recents. De cara al futur, el poc o molt que es pugui fer ha de tenir unes regles del joc més clares.

Notícies relacionades