Càritas adverteix de la cronificació de la pobresa també a Sant Cugat

Foto: Localpres

La memòria anual de Càritas a Catalunya evidencia que la crisi social segueix latent ja que l’any passat van atendre un 4,7% més de persones que al 2015. Sant Cugat no és aliè a aquesta realitat i l’entitat benèfica, dependent de la diòcesi de Terrassa, apunta que cada vegada hi ha més persones de classe mitjana que, de sobte, perden la feina i no tenen més remei que buscar ajut. En qüestió d’una dècada han passat d’atendre un 95% d’usuaris nascuts fora de l’Estat a gairebé un 50%-50% de nouvinguts i nascuts a casa nostra, segons explica el voluntari Rafa Gómez.

Davant d’aquesta realitat, l’entitat, coordinada amb serveis socials a través d’un conveni amb l’Ajuntament pel qual al 2016 van rebre 80.000 euros, pretén reforçar la seva aposta per agilitzar l’accés al mercat laboral com a principal garantia d’estabilitat. Si bé, segons el voluntari, no és una tasca senzilla. En alguns casos els seus usuaris tenen formació i només cal cercar empreses interessades per facilitar-los la reinserció laboral. En altres, però, són aturats de llarga durada, sense formació i poc acostumats als horaris de treball tradicionals. Per això, a banda d’una borsa de treball, Càritas ha començat a desenvolupar formacions genèriques sobre el treball i concretes sobre sectors.

Gómez accepta les crítiques que de tant en tant els recriminen que la feina que fa l’entitat hauria d’estar en mans de l’administració però adverteix que, llavors, sortiria molt més cara. Durant tot el 2016 l’activitat de Càritas Sant Cugat va significar un pressupost de 951.000 euros, 388.000 són el valor dels donatius d’aliments. A nivell local, les principals fonts d’ingressos de l’entitat per desenvolupar la seva activitat són els anomenats subscriptors –donatius generals, per al pis compartit i per al recer– amb 137.000 euros, la quantitat que dóna Càritas a nivell nacional per a sous amb 127.000 euros i el conveni amb l’Ajuntament amb 80.000 euros.

Durant el 2016 Càritas va atendre al seu servei d’acollida a Sant Cugat –el que serveix per acabar derivant els usuaris al servei que considerin els tècnics– 710 famílies, 208 de les quals van acudir per primer cop a l’entitat. Això suposa un total de 2.000 persones. Suposen 77 famílies més que al 2015 i moltes menys que les dels anys anteriors ja que a finals del 2014 es va implementar un programa informàtic conjunt amb l’Ajuntament que permet evitar que les famílies que necessiten ajut alimentari hagin de passar per l’acollida individual.

Gómez explica que la relació amb l’Ajuntament és essencial per tenir un millor control. Creuar les dades permet evitar que alguna persona rebi ajuts iguals d’ambdós llocs. El seguiment va fins i tot més enllà. Per exemple, quan una persona estrangera decideix tornar al seu país d’origen però necessita un ajut per sufragar-se el viatge, explica el voluntari, Càritas pot pagar-li el cost però s’assegura de comprar directament el bitllet d’avió i d’informar-se quan arriba, per així evitar que es malbaratin els diners.

La necessitat d’aliments i l’estigma

Durant el 2016, segons la memòria de Càritas Sant Cugat, 797 famílies van necessitar recollir aliments al rebost, el servei pel qual quinzenalment s’atorguen paquets de menjar a nuclis familiars que ho necessiten. D’aquestes, 526 van ser derivades per serveis socials de l’Ajuntament. L’entitat aconsegueix el menjar d’un hort que tenen a Valldoreix i dels donatius, tant de menjar que recullen a l’entrada de cinc supermercats de la ciutat com de diners –amb donatius a l’ús o els que es fan a la sortida de missa amb una capsa vermella–. Els donatius monetaris serveixen per adquirir aliments frescos.

29 persones –22 homes i 7 dones– també van acudir durant l’any passat al servei de menjador, on no només se’ls dóna un àpat sinó que es fa un seguiment de cada cas i es fomenta un espai de convivència. Allà mateix es facilita un servei de dutxa i bugaderia que van fer servir 12 persones –11 homes i una dona–. Aquest servei suposa una despesa anual de més de 19.000 euros. Explica Gómez que durant els primers anys del servei Campos Estela, empresa especialitzada en àpats per a escoles, els feia el menjar gratuïtament però actualment els ajusten el preu perquè no suposi una gran despesa a l’entitat.

Tot el paquet d’assistència de Càritas i serveis socials suposa un handicap per a les persones del poble de tota la vida: “Imagina que vas a l’Ajuntament i t’atén la Mercè, que resulta que feia sardanes amb tu, i ara li has d’explicar que necessites ajuda”. La por a ser estigmatitzats fa que Càritas busqui la discreció en el repartiment d’aliments –amb una sala d’espera interior per evitar que es faci cua al carrer– i que els treballadors socials ajudin els ciutadans que necessiten la seva atenció en aquest sentit.

Càritas a l’estiu

Els treballadors de l’entitat marxen de vacances a l’agost i el menjador social també. Això suposa un handicap que tot just dura un mes però altera per complet el funcionament de Càritas. Davant el rumor del tancament amb pany i forrellat, Gómez explica que el telèfon d’urgències de la diòcesi de Terrassa està en servei tot l’any i, també, que l’Ajuntament resta obert per a les atencions de serveis socials; com també ho està la parròquia.

Pel que fa als serveis, no es programa cap atenció ordinària a l’agost i s’entreguen paquets més grans d’aliments al rebost, corresponents a un mes en lloc de dues setmanes. Així mateix, el menjador tanca i els treballadors socials busquen una solució per als usuaris del menjador social, que de vegades passa per acudir a algun restaurant i d’altres per fer l’entrega del menjar al lloc on desitgi l’usuari. L’atorgament d’ajuts té un seguiment trimestral per evitar que l’usuari segueixi rebent serveis si ja no els necessita.

Notícies relacionades