Berta Amador: “Pensem que l’home blanc, occidental, heterosexual i de classe mitja és neutre i cèntric. Ens han colonitzat el pensament”

Fotos: Jordi García

La Berta traspua feminisme. Reivindica des de la serenor, el respecte i la mirada atenta. Sento que cuida amb les paraules. Ens sorprenem empatitzant en la nostra situació social, passant de l’entrevista al terreny personal i del terreny personal a l’entrevista recurrentment. I és que, finalment, som filles d’un mateix context i protagonistes de la nostra conversa.

Després d’anys de viure el feminisme des de la militància santcugatenca a l’Assemblea de Joves i La Guitza, s’endinsa als estudis de Dones, gènere i ciutadania en adonar-se que ni a la carrera d’Història, ni al màster d’Història Contemporània apareixien les dones en el relat. Darrerament l’hem pogut sentir fent el curs d’Història de les dones a Occident a Cal Temerari.

Què és feminisme?

– Igualtat d’una manera profunda, en tots els àmbits de la vida.

Vas més enllà d’home-dona…

– Sí. El feminisme ens aboca a crear una societat igualitària reconeixent les diferències, discernint sobre totes les diferències: socials, culturals, de classe, d’edat, de gènere, d’orientació sexual… El primer pas és trencar el subjecte universal home, per situar les dones a la societat i, després, o en paral·lel si vols, visualitzar que l’alteritat és més complexa encara, i va més enllà de l’home blanc, occidental, heterosexual i de classe mitja. El feminisme permet visualitzar aquesta multiplicitat del gènere humà, sense posar ningú el centre, ningú per damunt de ningú.

Què vols dir amb “subjecte universal”?

Inconscientment la societat es construeix en base als homes, i ni tant sols en base a tots els homes. L’home blanc, occidental, heterosexual i de classe mitja s’ha convertit en el genèric, que considerem com a neutre, com a normal, i la resta són els complements.

Per exemple...

– L’home homosexual es percep com el diferent respecte al considerat normal: l’home heterosexual. Per què? El nostre pensament està colonitzat per creure-ho així.

I respecte a les dones, passa igual?

– Sí, en tots els àmbits. En l’organització del temps, en el tipus de feines que fem, en la construcció de les ciutats, en la ciència, en el cinema, en la publicitat, en els debats televisius... tot està inconscientment construït amb aquest subjecte universal com a cèntric.

Em preocupa l’inconscientment.

– Sí, perquè és molt de fons, i hi té molt a veure la construcció de la història i amb ella del llenguatge. Quan et parlen dels comerciants, dels bolxevics, dels científics, dels colonitzadors, dels pagesos... tu no penses que siguin homes, tu penses que allò és el gènere humà i la història universal, però el teu cervell només està visualitzant homes i no et planteges si hi havia dones. I sí, quan fas recerca històrica et trobes amb dones rellevants en tots els camps: filosofia, ciència, militància, política... en tots, a més de simplement, les dones del poble, la meitat de la humanitat.

Com hem de parlar, doncs?

Hem de fer el que calgui per introduir-les, el llenguatge construeix l’imaginari. Sempre que puguem parlar en genèric, en alguns casos potser doblar i, si s’escau, parlar en femení, segons el registre. I si hi ha dones fer-ne referència explícita, que durant anys hem estat invisibilitzades.

Com ens afecta això en el dia a dia?

– Ens costa parlar en veu alta, ens costa reconèixer que sabem molt d’una cosa, ens costa escapar d’un model de maternitat que ens aïlla... ens situem sistemàticament en segon terme, amb totes les conseqüències que això suposa en la relacions de parella, laborals, socials. Portem una motxilla molt gran, a ells no els hi passa, s’hi haurien de parar a pensar.

Què n’esperes d’ells, dels homes?

– Molt, és una lluita conjunta i en varies línies. D’una banda, no es poden permetre que el 50% de les persones que els envolten estiguin oprimides; de l’altra, ells haurien de frisar per trencar amb els estereotips de masculinitat que els atorga la societat: duresa, fredor, copet a l’espatlla i endavant... per què això?

Tu i jo som dones, però també som blanques, occidentals i crec que heterosexuals i de classe mitja. També exercim rols de poder?

– Sí, per això és imprescindible tenir en compte el context: no és el mateix ser negre aquí que a Senegal, no podem opinar des d’aquí sobre les dones que porten vel. Cada dona ha de poder ser subjecte de pensament des del seu context, no podem jutjar des del propi context, sinó reproduïm el que critiquem del subjecte universal masculí, perquè fem universal la pròpia experiència.

Hi ha qui proposa diluir els conceptes home i dona... en tant que imposició de rols socials construïts. Com ho veus?

– No domino la Teoria Queer en especial, però penso que a nivell pràctic la societat encara no està en aquest punt. Per poder desconstruir conceptes cal que aquests conceptes estiguin ubicats i encara no és el cas. Si diluïm el subjecte no tenim on agafar-nos per reivindicar-nos i encara hi ha molt a reivindicar.

I des de l’àmbit públic?

– Cal que les institucions s’impliquin amb el feminisme, que vetllin per situar el subjecte dona. Introduint les dones al relat de la història, la filosofia, la ciència... molt important: a les escoles! Legislant quan s’usen les dones com a objectes sexuals. Aplicant quotes de paritat i discriminació positiva de manera obligada. Una dona càmera no proposaria a una dona model que posés cara de guarra per vendre més perfums. Doncs necessitem dones càmera. Hi ha coses a fer i que es poden fer des d’avui.

Ens convé que es generalitzi el feminisme?

– Sí, però sense banalitzar-lo. El capitalisme i les institucions tendeixen a apropiar-se dels moviments socials i buidar-los de contingut. No ens podem permetre que ens diguin loques, obsessionades, infantils... Hem d’aprofitar tots els espais i debats, totes les seves eines de masses, per omplir el concepte feminisme de contingut de canvi.

Categoria: 

Notícies relacionades