Aterratge de Google a l’educació pública sense concurs públic i amb cost sobre les famílies

Fotos, gràfic i imatges: Jordi Pascual, Lali Puig i linKat

Començar la secundària als instituts públics de la ciutat suposa per a les famílies un cost d’entre 500 i 1.000 euros per alumne, una quantitat que inclou material escolar, llibres, samarretes d’educació física... i, sobretot, un Chromebook, un ordinador portàtil amb un sistema operatiu de Google (el Chrome OS basat en el kernel de Linux però de titularitat privada). Google aterra així a l’educació pública catalana, sense passar per cap concurs públic i recaient el cost de les seves eines educatives sobre les famílies, que tot sovint també han de fer front a llicències informàtiques i, en els centres que combinen eines digitals i en paper, al material informàtic i als llibres físics.

Hores d’ara és gairebé impossible fer una comparativa precisa entre centres ja que cada institut incorpora unes despeses en el càlcul. En alguns casos hi entra la quota de l’Associació de Familiars d’Alumnes (AFA) i en d’altres no, en alguns es comptabilitza el lloguer de la taquilla i en d’altres no i en alguns es recull el cost de les sortides fora del centre i en d’altres no, entre d’altres diferències.

A més, segons expliquen diverses famílies a aquest diari, el preu no sempre està tancant quan comença el curs ja que, com a mínim aquest any, les classes van començar amb una xifra aproximada que podia alterar-se amb despeses com les lectures obligatòries i optatives, la quota del centre o algunes llicències digitals. En altres centres, el cas de l’institut-escola Catalunya a Sant Cugat, es dona a elegir entre dos Chroomebooks amb una diferència de gairebé 200 euros entre ells.

Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC, l’antiga FaPaC), que han denunciat aquesta situació en diverses ocasions, van emetre l’informe La contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu català al novembre del 2019. En aquest s’explica que dins de l’anomenada quota de material escolar entra tant el material fungible com el no fungible així com la despesa relacionada amb les sortides del centre.

Segons l’informe, el Vallès Occidental, amb una mitjana de 124,80 euros per alumne, és l’àmbit territorial de Catalunya en què aquesta despesa és més elevada, un 300% superior a l’àmbit amb la quota més reduïda, les Terres de l’Ebre. “Aquesta diferència indica l’arbitrarietat que existeix en el cobrament de les quotes per part dels centres educatius, creant desigualtats entre l’alumnat depenent del territori on estan escolaritzats”, apunta el document.

Cal tenir en compte que l’informe de l’aFFaC es basa en una mostra de 1.202 AMPA/AFA enquestades, un 17% de les quals són d’instituts i un 1,08% d’instituts-escola. Això és rellevant perquè la despesa del Chromebook arriba amb la secundària i, de fet, suposa una inversió de cop al primer curs ja que durant la resta de l’escolarització a l’institut es fa servir el mateix aparell. Això no evita que puntualment s’hagin de pagar noves llicències i programari per a assignatures concretes, un fet que, de nou, depèn de cada centre educatiu.

La despesa de material escolar als instituts de la ciutat

“El dispositiu costa 406 euros i el material 85 tot i que es fracciona el pagament i es donen facilitats perquè cap alumne comenci el curs sense dispositiu per un tema econòmic”, assegura Eva Tataret, presidenta de l’AFA de l’institut Joaquima Pla i Farreras, “al final de l’ESO, des que es va implantar el material digital, l’import total és menor que el d’un centre amb llibres de paper”.

A l’Arnau Cadell, l’ordinador recomanat costa 327 euros però, si se li sumen garanties i accessoris, la despesa ascendeix a 412 euros, explica Andreu Giralt, pare d’un dels alumnes del centre, que també diu que hi ha moltes altres despeses de material, llibres..: “No pots acabar la inscripció fins que no has pagat la samarreta”. Davant aquesta situació, posa d’exemple l’institut la Ribera (Montcada i Reixac) que ha optat per no exigir a les famílies el pagament de les quotes de material escolar.

Giralt ho fa remetent elCugatenc a un article del diari El Salto que comença indicant que l’institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat no deixa acabar la matriculació si no s’ha presentat un comprovant del pagament del material escolar, un fet denunciat per l’aFFaC. I és que, amb les dades que ha recopilat aquest diari de la mà de les famílies, aquest centre santcugatenc és, de lluny, el més car de la ciutat, amb una quota total de 910 euros, 350 dels quals són per al Chromebook.

El Chromebook de l’institut Angeleta Ferrer té un cost de 357 euros sobre una despesa total de material 667 euros. El dispositiu més car, però, és el de l’institut-escola Catalunya: 425,26 euros l’opció barata i 614,02 euros la cara, que s’encareixen entre 81 i 102 euros si es contracten segurs. Tots aquests preus estan basats en la informació facilitada per famílies –en alguns casos públiques als webs dels centres– ja que elCugatenc va enviar un correu electrònic a cadascun dels instituts quan va començar el curs escolar però no en va rebre cap resposta.

Ajuts municipals que es queden curts

El passat 4 de novembre la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, i la regidora d’Educació, Pilar Gorina, van presentar el nou funcionament dels ajuts a l’escolaritat, un partida pressupostària de 265.000 euros destinada a cobrir les despeses vinculades a llibres de text, material, equips informàtics i llicències digitals amb un període de sol·licitud que acaba avui (25 de novembre). L’objectiu que es marca el consistori és arribar a 2.650 infants i adolescents de la ciutat.

A diferència dels mandats anteriors, aquestes línies d’ajut ara no es vehiculen a través de les AMPA/AFA sinó que tenen una convocatòria oberta perquè es presentin les famílies. En el darrer Ple municipal Sandra Casat, regidora de Junts per Sant Cugat, va apuntar la dificultat d’implementar els ajuts un cop començat el curs ja que, per accedir-hi, es demana justificar despeses que s’han efectuat fa mesos. Gibert va respondre que la fórmula anterior era més caòtica i que cal justificant però que per ara no ha generat problemes: “La partida és molt més gran i hi ha moltes més demandes, per ara”.

Els ajuts són d’entre 50 i 150 euros per alumne, una xifra que queda molt lluny dels entre 327 i 614 euros que costen els Chromebooks que demanen els instituts públics santcugatencs. Preguntada per aquest diari, Gibert va explicar en la roda de premsa de presentació dels ajuts que hores d’ara no es preveu incrementar l’aportació màxima per alumne i que, en cas de precisar un suport extra, s’hauria de tramitar a través dels serveis socials.

Una eina privativa

La solució trobada pel govern municipal per aquells infants i adolescents sense recursos tecnològics suficients per seguir el curs en el marc del confinament va ser recollir ordinadors a través de la campanya Labdoo, que permet donar ordinadors en desús per formatar-los i donar-los una nova vida en l’àmbit educatiu. Gorina explica que aquesta és també una solució per als adolescents que comencen la secundària i no poden permetre’s comprar un Chromebook.

Però hi ha un problema de fons: la compatibilitat entre sistemes operatius. Si el professorat fa servir eines de Google que només funcionen en el Chrome OS, un alumne que faci servir qualsevol altre sistema operatiu –com seria el cas dels ordinadors de Labdoo– no podrà fer les mateixes activitats que els seus companys. Davant d’això, Gorina assegura que Labdoo s’ha coordinat amb les escoles i que treballa per resoldre els problemes de comptabilitat de Google.

Aquest problema es genera perquè el sistema de Google, tot i estar basat en el kernel de Linux, és privatiu, és a dir, no es pot accedir de forma lliure al seu codi font i, per tant, no es poden fer alteracions del sistema per resoldre compatibilitats. De fet, està basat sobre el Chronium OS, que sí és de codi obert. Tot i existir eines educatives de software lliure que permetrien resoldre alguns d’aquests problemes, la comunitat educativa segueix decantant-se per eines privatives.

El mateix Departament d’Educació és promotor des del 2006 del projecte LinKat, una iniciativa de programari educatiu lliure. Es tracta d’un sistema operatiu que tècnicament és una distribució de GNU/Linux basada en Ubuntu. Altres autonomies van emprendre iniciatives similars amb antelació, com el País Valencià que ja al 2004 es va dotar del sistema operatiu LliureX i va començar a instal·lar-lo als ordinadors dels centres educatius públics valencians.

Malgrat això, quan la decisió de quines eines fer servir no depèn del Departament ja que, en no encarregar-se del cost del material no pot fer una licitació pública, la decisió acaba depenent dels equips docents i el cost recaient sobre les famílies. “És important donar a conèixer eines lliures i seria interessant que es virés cap a eines no privatives però això depèn dels coneixements del professorat”, valora Gibert. elCugatenc ha contactat amb Google però l’empresa no ha respost a la petició d’aquest mitjà.

Altres multinacionals interessades en l’educació

Google no és l’única multinacional que intenta obrir-se pas a l’educació pública catalana. Aquest curs una campanya d’Amazon sota el títol Un clic para el cole, que anuncia que per cada compra a la plataforma es donarà un 2,5% del cost de la compra a l’escola que elegeixi l’usuari, ha posat en alerta la comunitat educativa.

La presidenta d’aFFaC, Belén Tascón, va advertir-ho el mes passat a Betevé tot dient que no es tracta de cap regal sinó d’un capitalisme de dades, és a dir, que la multinacional pretén recopilar dades per conèixer els desitjos i comportaments dels usuaris. Al mateix mitjà Simona Levi, de l’organització Xnet, va advertir dels problemes de privacitat i del risc que suposa deixar l’educació en mans de corporacions privades.

També la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya s’hi va oposar en un comunicat en què demanava que l’infrafinançament de l’educació es pagués amb els pressupostos públics i no a través d’una campanya que, al seu parer, va en contra de l’economia social i del consum crític. Però, malgrat les veus en contra de la campanya, l’autonomia dels centres permet que sigui cada escola la que decideixi sumar-se o no a la campanya d’Amazon.

A més, segons va advertir El Diario de la Educación, la campanya té una lletra petita destacable: “Un percentatge equivalent al 2,5% de les compres elegibles fins el 20 de desembre de 2020, a l’1,5% del 23 de desembre al 20 de gener de 2021 i a l’1% del 21 de gener del 2021 al 21 de març del 2021”. És a dir, l’aportació de la multinacional minva amb el temps i, alhora, és un donatiu en forma de crèdit virtual a gastar en productes escollits per la pròpia Amazon.

El vídeo

Notícies relacionades