L’arrencada de l’Observatori Social de l’Habitatge no convenç els seus integrants

Foto: Jordi Pascual

A finals de gener es va reunir per primera vegada l’Observatori Social de l’Habitatge, un ens nascut del Pla Estratègic de l’Habitatge aprovat a principis de mandat tot preveient que la vigència de l’elaborat l’any 2012 acabaria abans de les següents eleccions municipals. El seu objectiu és analitzar, cercar, reflexionar, debatre i formular propostes sobre les polítiques d’habitatge a aplicar a la ciutat. Si bé, la primera reunió no ha convençut molts dels seus integrants que veuen amb preocupació que de moment hi ha una manca d’eines per fer una anàlisi adequada a partir de la qual dissenyar i consensuar línies d’actuació.

Els primers en aixecar la veu van ser els integrants del Sindicat de Llogaters local, convidats a participar-hi, amb un comunicat en què, de partida, ja criticaven el retard de dos anys respecte l’anunci de la creació de l’òrgan. “Els seus estatuts deixen ben clar que es tracta d’un mer òrgan d’anàlisi sense funció executiva, els acords del qual no seran vinculants per a l’Ajuntament”, lamenten. La manca d’un calendari clar, algunes inconcrecions i la inexistència d’una visió externa en l’estudi per començar a treballar els fa témer que el nou observatori no podrà complir les funcions que té atorgades: “Seguirem assistint a les sessions, però la nostra presència en cap cas no servirà per abonar debats que suposin endarrerir solucions”.

Els llogaters rebutgen els “balanços complaents de les actuacions municipals” davant la situació crítica de l’accés a l’habitatge que viu Sant Cugat i per això demanen al consistori que actuï fins al límit de les seves competències com a administració local i, alhora, exigeixen a l’alcaldessa, Mercè Conesa, a pressionar perquè les ciutats tinguin més possibilitats d’acció sobre les polítiques d’habitatge. Tot i les diverses peticions d’aquest mitjà i que fa gairebé un mes del comunicat, el govern encara no n’ha donat resposta, deixant les valoracions en quant a habitatge a comunicats oficials que en cap cas referencien les crítiques del Sindicat.

Però aquesta no és una visió única del col·lectiu de llogaters. Núria Gibert, cap de l’oposició i portaveu de la CUP-PC, diu que la primera reunió s’ha fet només per “omplir l’expedient” ja que el Pla d’Habitatge vigent venç al 2019 i quasi no hi ha temps per consensuar les polítiques. A més, lamenta, els tècnics no van aportar dades per planificar res. “Va parlar la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carme Trilla, ens va explicar els objectius i ens vam dedicar a fer preguntes”, rememora, “i ens van dir que ara es dedicarien a recol·lectar dades”. La cupaire té la sensació que no només no s’ha fet la feina esperada sinó que donen a entendre que políticament no la volen abordar.

Tampoc el grup municipal de Ciutadans, segon a l’oposició, veu clara l’acció del govern: “Lamentem la falta de voluntat per pal·liar un dels problemes més greus que afecta a Sant Cugat”. També creuen que és un afer de voluntat política, tant el funcionament de l’ens com destinar més diners a polítiques d’habitatge social –enguany s’han pressupostat dos milions d’inversions per fer noves promocions–. Demanen canviar les prioritats de les inversions apuntant directament al projecte de la nova Biblioteca Central Urbana que s’haurà de construir al parc Ramon Barnils i que en total costarà aproximadament uns nou milions d’euros, una despesa que qualifiquen d’innecessària.

Tampoc Mireia Ingla, portaveu d’ERC-MES, veu clar el contingut d’aquesta reunió que, diu, va ser molt reclamada davant el difícil accés a l’habitatge. “La mateixa Trilla va dir que sense dades no es poden fer polítiques”, explica, “però a la trobada no es va aportar cap dada”. És per això que demana algun mecanisme per obtenir aquestes xifres, una qüestió de prioritat política, considera. De moment, l’única xifra de la qual disposa el municipi és allò recollit a l’Idescat, que fa referència a pisos acabats cada any, i el que publica l’Observatori Metropolità, on s’inclou la ciutat i que dimarts vinent farà públiques noves dades.

Considera que les polítiques d’habitatge han d’evolucionar perquè s’ha de donar resposta al nous models de família i noves problemàtiques i per això celebra que el govern hagi accedit a fer només habitatge públic de lloguer, una reivindicació que, diu, van incorporar al pacte d’estabilitat pressupostària. “S’han compromès a portar dades a la propera reunió”, prossegueix, “però si no ens donem pressa desapareixerà el problema perquè totes les persones que no es poden permetre viure a la ciutat ja hauran marxat, és política de substitució”. Demana al govern que s’aculli als instruments que la Generalitat posa a l’abast dels municipis que més demanda d’habitatge públic tenen.

La resta de grups no han respost a elCugatenc davant les crítiques d’alguns dels integrant de l’Observatori però sí van dir la seva al Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat de divendres. Ramon Gutiérrez, portaveu d’ICV-EUiA, tem que el totxo s’està convertint de nou en “el rei del mambo” i demana polítiques que evitin l’expulsió dels veïns més pobres. Pere Soler, portaveu del PSC, reconeix que hi ha indicadors a millorar i accepta, a proposta del govern, consensuar un nou model de creixement i, per tant, de distribució de l’habitatge públic. Álvaro Benejam, portaveu del PP, se centra, com Ciutadans, en la distribució de les inversions. Finalment, el regidor no adscrit, Dimitri Defranc, apunta a la gentrificació com a encaridora de l’habitatge.

elCugatenc ha contactat amb la fundació Hàbitat 3, que també participa de l’Observatori, però a data de publicació d’aquest article no ha donat el seu punt de vista. Aquesta entitat va ser l’encarregada de desenvolupar un programa de l’Ajuntament per detectar i captar pisos buits per animar als propietaris a cedir-los a serveis socials amb un lloguer moderat com a compensació. Ni l’entitat ni el govern han anunciat el resultat però l’oposició adverteix que, pel que saben, no ha estat una experiència satisfactòria ja que per a un propietari continua sent molt més atractiu vendre o llogar el pis en el mercat.

Davant la situació de l’accés a l’habitatge com un element central de la política municipal, l’equip de Conesa defensa la tasca feta per Promusa, empresa pública d’habitatge, durant els seus anys d’existència. L’alcaldessa repeteix que Sant Cugat té més de 2.000 habitatges públics fets per l’empresa tot i que d’aquests poc més de 500 són de lloguer i, per tant, pocs segueixen sent de propietat municipal. L’alcaldessa va aprofitar el Tribuna Sant Cugat de Sant Cugat Empresarial per anunciar la seva voluntat d’arribar a un 10% d’habitatge de lloguer sobre el parc immobiliari total tot indicant que ja s’ha arribat al 7%. L’oposició diu que aquests xifres són enganyoses i especialment la CUP-PC, a través d’un article del vocal a l’EMD de Valldoreix Xavier Humet, explica que si es parla d’habitatge públic de lloguer ara només representa un 1,5% sobre el total del parc immobiliari.

Conesa ha reiterat la seva aposta, valent-se també del viatge al Fòrum Urbà Mundial fet a Kuala Lumpur, parlant d’aspirar a un 10% d’habitatge públic sobre el total del parc immobiliari en el Ple sobre l’estat de la ciutat. Ha estès la mà a l’oposició per consensuar aquest model amb l’horitzó de fer els nous desenvolupaments urbanístics amb un 50% del sòl reservat per a habitatges socials, tant públics com privats. Molts partits de l’oposició, però, continuen mirant-se amb reticència l’acció de govern i d’una Promusa que volen repensar pel que fa a l’habitatge.

Notícies relacionades