Antoni Civis més enllà de la reducció policial

Fotos: Jordi Pascual

És el protagonista del vídeo que s’ha viralitzat aquesta darrera setmana. És l’home que és reduït per un agent de la Policia Local al davant del mercat de Torreblanca en una gravació de poc més d’un minut, en la qual no apareixen els moviments precedents que podrien justificar o demostrar l’abús de l’actuació. Diversos mitjans nacionals i estatals s’han fet ressò de la notícia mentre l’Ajuntament ha dit que investigarà el fet i interposarà al ciutadà una multa per haver aparcat en una zona de càrrega i descàrrega i un expedient sancionador per manca de respecte a l’autoritat. Mentre les xarxes trinen en contra de la Policia Local, alguns testimonis diuen que Antoni Civis es va extralimitar pegant una empenta i escopint l’agent. El consistori es limita a la investigació mentre ell accepta parlar per donar la seva versió dels fets.

Em cita a les 10 del matí a una fleca a prop de casa seva. Em diu que sóc el primer periodista que ha parlat amb ell després del succés del mercat tot i que la notícia ja havia arribat a les grans televisions d’abast nacional –el que, d’altra banda, diu molt del periodisme actual–. Ja abans de tancar la trobada es lamenta per telèfon que els mitjans han dit moltes mentides sobre el cas. Quan arribo a la fleca, Civis m’espera amb un dossier assegut a una taula just al costat de la finestra. Es demana un poliol i comença a explicar:

– Ara hi ha un debat sobre si cal més policia o no. D’entrada jo no vull ni un puto policia a Sant Cugat. Vull més agents cívics. Però policies, pistoles i mossos xulos no en fan falta.

– I què va passar? Al vídeo no es veu què porta a la reducció.

– El culpable de tot és això –diu mentre mostra una mena de clau amb un xip–. Vaig anar a fer un duplicat perquè em va caure el dia anterior. Tenia pressa perquè després havia d’anar al metge.

Civis explica que, després de passar per un parell de ferreteries, va anar al mercat i va deixar el cotxe mal estacionat per entrar a preguntar si allà li podien fer un duplicat. A dins de la botiga va haver d’esperar que el dependent acabés d’atendre el client del davant, tot i que, diu, va demanar passar davant. Quan va sortir un moment per mirar el cotxe va veure que un policia estava posant-li una multa. Li va dir que no li la posés perquè només portava, assegura, un minut mal estacionat però l’agent no va cedir.

– Li vaig dir “ves a la merda” i vaig anar cap a dins. La meva pretensió era que em fes moure el cotxe sense posar-me la multa, però no va ser així. Quan surto sense poder tenir la còpia de la clau, vaig cap al cotxe per marxar corrent al CAP. Per a la meva sorpresa, m’esperava demanant-me el carnet d’identitat. “Ja m’has fotut la multa, no?, doncs oblida’t de mi!” És llavors quan comença la filmació. Obro la porta del cotxe per marxar però ell m’agafa pel coll i em fot a terra.

– I la gent que diu que el vas agredir?

– Res. No han pogut veure això perquè no va passar.

Mentre el govern defensa que l’agent en qüestió no ha tingut cap taca a l’historial en els seus 30 anys de dedicació, Civis reflexiona que en el fons hi ha un problema més ampli de concepció de la ciutat. Diu que ell és una persona que pressiona els polítics davant problemes que detecta al seu barri, el que li ha fet guanyar l’etiqueta de “torracollons”. Si bé, la majoria de les seves intervencions a les Audiències públiques mensuals són sobre el seu fill petit, que viu amb una altra persona tutelat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La seva gran lluita –i per això porta diversos documents sobre l’assumpte a la trobada– és aconseguir que el seu fill torni a viure amb ell.

Repeteix diversos cops que tot ha estat un muntatge de benestar social que, amb la DGAIA, ha creat “un sistema de compravenda de nens”. Està convençut que si “la veritat” sortís a la llum, haurien de dimitir molts funcionaris perquè, diu, es van assabentar del cas perquè ell va demanar ajut amb una carta a benestar social. Alhora, explica que coneix bé el funcionament d’aquestes institucions perquè dos dels tres fills de la seva primera dona també van ser atesos tot i que amb circumstàncies diferents.

– Però no et poden treure un nen així com així. M’ha arribat que tens antecedents per violència domèstica. És així?

– En un moment la meva ex té tres bessons i jo me’n faig càrrec. Quan se separa de mi, tinc un historial que t’hi pots morir –diu després de repassar altres conflictes amb l’autoritat per participar en l’Assemblea de Catalunya a finals del franquisme.

Explica que quan ella es va quedar embarassada, ell encara no la coneixia. Després es van ajuntar i es va fer càrrec dels tres nens que fins el moment estaven atesos pels serveis socials. Fins que es van divorciar.

– En un moment determinat ella es queda als nanos, jo me n’he de fer càrrec i hi ha històries judicials. Fins que un dia determinat ella, vivint amb un altre tio, es fot per un balcó i es mata. Llavors, pringo amb todo lo demás i els nanos.

Abans que la conversa prengui un biaix excessivament personal –tot i que ja s’havia desviat massa del tema central per voluntat de l’entrevistat–, reconduïm la conversa. Però abans de tornar a parlar de la policia, insisteix amb el cas del seu fill petit. M’explica que viu amb una família d’acollida de la qual desconfia i amb la qual el nen, diu, corre perill. Em mostra fins i tot una fotografia de la casa on viu tot imputant a la família conductes possiblement delictives de les quals no en té cap prova. Just en el moment que la conversa es posa tensa, entra a la fleca una veïna de Civis i, en veure’l, ens interromp:

Caballero, quin susto ens va donar, eh?

Ens passem una estona comentant el succés del mercat i la resposta que ha donat l’Ajuntament. La dona diu que ha trucat al consistori per criticar l’actuació, que per a ella és pròpia de la detenció d’un jihadista. De fet, és la visió més extensa. El dia abans vaig passar per un altre bar en què a la terrassa hi havia un grup de gent que també criticava l’acció de l’agent. Si bé, fonts properes al cos m’expliquen que, a nivell quatre d’alerta antiterrorista, un policia no hauria d’anar sol. Alhora, diuen que la manca d’efectius provoca problemes perquè davant d’un atac o han de reduir la persona i demanar reforços o fugir si en són més.

De fet, a mesura que han passat les hores, més gent s’ha posicionat al costat de l’agent. El PP ha estat el primer partit a fer-ho a nivell local. La tinenta d’alcalde de Seguretat, Cristina Paraira, atenent als mitjans va dir que la Policia Local vetlla per la seguretat de la ciutadania. El Sindicat de Policies Locals, el Sindicat de Funcionaris de Policia i l’Associació de Caps i Comandants de Policies Locals de Catalunya també s’han posicionat a la banda de l’agent. Fins i tot, l’articulista de Nació Digital Joan Foguet ha fet un article posant en dubte la versió estesa als mitjans i dient que “diverses fonts asseguren que no és el vell venerable i desvalgut que ens volen fer creure”.

Quan la dona marxa de la fleca, tornem a la conversa i Civis acaba entregant-me un informe signat per tres tècniques d’atenció social en què s’explica que ell i la mare utilitzaven la força física contra el nen, que discutien davant d’ell, no l’alimentaven correctament, el lligaven al carret i que la situació en general va anar empitjorant. El text conclou que el nen es trobava en risc. El pare, però, diu que tot és un muntatge amb mentides, informació descontextualitzada i tendenciosa. És, bàsicament, el que portava dient ja a les Audiències públiques per demanar l’acció dels polítics municipals.

Llavors comença a ensenyar-me fotos del fill. A explicar-me detalls que s’escapen massa del sentit d’aquest article –i probablement de qualsevol altre– perquè traspassen la fina línia entre una reivindicació personal que ha fet pública, la de voler que el fill visqui amb ell, amb detalls molt més íntims. I tota la seva història personal m’obre un dubte:

– L’historial judicial que m’has explicat, creus que té alguna cosa a veure amb l’actitud del policia?

– No. Té a veure amb com se m’ha desatès des de l’Ajuntament i com els polítics estan a un món de disbarats.

Notícies relacionades