1,3 tones de solidaritat valldoreixenca a Lesbos

Fotos: All for Lesvos

El camp de refugiats de Lesbos ja compta amb 1,3 tones de roba recollides per una família valldoreixenca arran d’una iniciativa nascuda a través de les xarxes socials. L’ajut ha arribat aquesta mateixa setmana després d’haver recorregut gran part del Mediterrani en camió i ferris gràcies a la implicació de l’empresa de Vallvidrera Raudovan, que ha cedit gratuïtament un dels vehicles amb un conductor voluntari perquè només s’hagués de fer front a les despeses de benzina i recorreguts marítims.

“Donem la roba a una ONG [Lighthouse Relief] que atén les persones que tot just acaben de ser rescatades al mar”, explica Sophie Detry, la mare de la família que ha impulsat la iniciativa, “és l’única garantia que tenen de tenir roba neta i seca després del rescat”. L’atenció s’acompanya de suport psicològic i mèdic. “És una zona amb molta pressió migratòria des que la Unió Europa ha deixat de donar fons a Turquia per contenir la situació”, prossegueix, “en 30 dies s’han arribat a detectar més de 20 vaixells i 400 persones”.

La proposta va néixer en part gràcies a la seva filla, Aina Dalet, que estudia una carrera relacionada amb el món humanitari. Durant el mes passat va ser a Lesbos coneixent de primera mà la situació, el que li va servir per saber les necessitats exactes i així afinar més el recapte. Mentrestant la resta de la família seguia la recollida, acumulant el material a casa i classificant-lo per capses. “És molt important que quan arribi la roba estigui ben classificada: tota la de nens junta, els pantalons d’una banda, les samarretes d’altra... per facilitar la feina de les ONG”, explica Detry, que s’ha passat gran part de juny doblant i empaquetant roba.

La família no va dubtar en aventurar-se en aquest camí solidari ja que havia constatat que a poc a poc la crisi humanitària havia anat perdent-se a nivell mediàtic, provocant així una davallada de la solidaritat internacional que s’havia demostrat durant els anys precedents. Això no evita que a Lesbos arribin centenars de persones sirianes que fugen de la guerra, i també d’altres nacionalitats com afganesos o pakistanesos.

“És increïble com quan comences un projecte així la gent comença a contactar per veure com pot fer un cop de mà”, diu Detry, que ja apunta a futurs projectes, potser més centrats a casa nostra. De moment, All for Lesvos, que és com s’han anomenat a través de les xarxes socials, prepara una pàgina web i treballa de manera voluntària, sense estar constituïda com a entitat ni rebre cap subvenció. “Per això és molt important la transparència”, defensa, “durant els propers dies penjarem totes les despeses que hem tingut”.

De moment, però, ja saben que els 1.800 euros que van recollir a la campanya de micromecenatge queden curts i en demanen 1.200 més. “Com el camió anava molt carregat, hem gastat molt més gasoil”, enraona, “a més, els ferris han doblat el preu respecte a ara fa un any”. Mentre esperen poder recollir els diners que els falten, també es preparen per entregar a una entitat que treballa contra l’exclusió a casa nostra uns altres 700 quilos de roba que no van poder enviar a Lesbos perquè no cabien al camió.

Notícies relacionades