Una Biennale di Venezia en auge

Fotos: Álex Gómez i promocionals

Per un error informàtic la data de l'article és incorrecta. Es va publicar el 31 d'agost del 2018.

Berta Cortina | Vam arribar a Lido el 28 d'agost. Entre nosaltres una massa de públic, periodistes i professionals travessaven les aigües aigua de Venècia amb maletes, càmeres, ordinadors i altres gadgets imprescindibles per passar deu dies a l’illa del cinema. El dimarts 28 va inaugurar-se oficialment el festival amb la projecció restaurada d'una inèdita còpia del clàssic El Golem (1920) de Paul Wegener, amb l'orquestra de Mesimèr Ensemble tocant en directe la banda sonora original. L’entrada era per invitació, una mena d’entrant mentre s’esperava que arribessin els plats principals. S'inaugurava així La Mostra Internazionale d’Arte Cinematografrica, el festival de cinema més antic per excel·lència, estrenat el 1932 amb intencions de poder polític sota la organització, època del dictador Mussolini (1883-1945), en aquell any era President del Consell de Ministres Reals de la República Social Italiana fins la seva mort.

Un dia després, dia 29 d’agost. Escrivim des de la sala de premsa oficial del festival situada a la planta superior del Palazzo del Casinò, les senyals de Wi-Fi i els endolls per agafar corrent elèctrica abunden, són un recurs primari pels centenars de periodistes i crítics que com jo escriuen sobre la pantalla blava de l'ordinador les primeres impressions. L’expectativa és alta i diuen que es preveu un dels millors anys de l’última dècada. A la competició oficial estrenen pel·lícules Jenifer Kent, Alfonso Cuarón, Damien Chazelle, germans Cohen, Paul Greengrass, Lluca Guadagnino o Rick Alverson, entre altres notables directors. A Guillermo del Toro sembla que li ha agradat ser jurat i torna després de presidir el passat Cannes.

Sembla que Venècia està en auge. Controls de seguretat en cada carrer que connecta amb el centre de la Biennale. Hi ha gent que acampa per veure la desfilada, fer-se un selfie amb Ryan Gosling o olorar a Lady Gaga a Lidoland. Pels que venen a veure cinema, quatre pel·lícules és el pa de cada dia. A quasi tot arreu hi ha persones amb l’acreditació del festival penjant pel coll, alguns diuen que aquest any han acceptat acreditacions en massa i per això les cues per entrar a rodes de premsa és ingesta.

Aquest any el festival ha guanyat terreny respecte a Cannes i Toronto gràcies al pacte establert amb Netflix de projectar les produccions que Cannes va perdre. Fa uns mesos, el gegant es va negar a projectar les pel·lícules que produïa a sales i teatres públics, com havia sigut tradicionalment. Ara, diu “soon in some theaters” imprès als cartells que mostra de cara al públic. Per altra banda, tot són avantatges per a Venècia. La Mostra es beneficia amb un ampli catàleg de sis pel·lícules de qualitat comercial excepcional de producció Netflix en la secció oficial, i a la vegada acull a estrelles que alcen amb força la veu del festival per tots els mitjans.

La pel·lícula d’obertura, The First Man, és un biopic rodat en 35mm que relata el procés professional i personal del primer home en arribar a la lluna el 1936. Un Neil Armstrong interpretat per Ryan Gosling, adaptat del llibre biogràfic escrit per James R. Hansen, que amb una banda sonora èpica, un Armostrong ben interpretat i uns efectes especials hipnòtics, conjuren el primer enamorament col·lectiu d’aquí. La acció domina la trama, mentre que un Armstrong estoic i exigent per fer història amb la NASA sacseja la seva vida familiar fins el final.

Seguidament he pogut veure C'esta ça l'amour (secció Jornada del Autor) de Claire Burger, una directora que forma part del 4% de directores que es presenten al festival. Aquest film de França ens presenta una bella història d’un pare que necessita acceptar la ruptura amb la seva dona i que s’obstina en recuperar el vell amor. És amb les seves dos filles nenes que viurà la peripècia de passar la pesant pàgina que l’afecta a ell i tot el seu entorn.

Al vespre s’ha projectat la première de The Mountains (Secció Oficial) del cineasta americà Rick Anderson, etiquetat dins la categoria cinema independent pels pressupostos que mànega. És una pel·lícula estranya, simbòlica, estètica i pertorbadora. Explica el cas d’un metge que practica la lobotomia amb els seus pacients en el 1950. La química entre Geff Golfum, Tyre Sheridan, Hannah Cross, Udo Kier i el francès Denis Lavant és el millor de tot. La crítica que fa a la societat actual i, sobretot, a la consciència de l’ésser humà és secundari, encara que també molt sabrosa per a qui busqui cinema inquiet i profunditzar en el pensament amb les obres cinematogràfiques.

30 d’agost, segon dia del festival. S’ha projectat Roma (Secció Oficial) d’Alfonso Cuarón (Gravity, Y tu mamá también) a la Sala Giardino. És una pel·lícula que ha costat 5 anys de rodar, en 65mm, sense guió ni diàlegs preparats i actors i actrius no professionals. Relata la vida i infància del director en una ciutat de Mèxic dels anys 70, en un blanc i negre que t’apropa en 135 minuts dins la íntima història de casa de classe mitja del centre de la ciutat en aquell viscut context. És sense cap dubte la millor pel·lícula que he vist fins ara. No tinc més paraules per ara que: veieu-la quan sigui disponible! És una experiència de caràcter inoblidable.

Per últim avui (perquè el dia encara no s’ha acabat i ens obliguen a complir els límits de l’embargament) he vist The Favourite (Secció Oficial) del grec Yorgos Lanthimos. La historia se centra en les maquinacions polítiques durant el refinat d’Anna de Gran Bretanya, l’última sobirana britànica. Agafa un context històric per recrear una comèdia que intenta agradar però no ho aconsegueix, perquè el guió avorreix i no escatima suficient en la potencialitat d’un ambient reial i estrambòtic amb tantes possibilitats. Està dirigida a un públic concret i es nota amb l’artificialitat amb què construeix el relat, però acaba sent insubstancial i ambigua, perquè el final no cohesiona amb un relat i uns conflictes massa transparents.

Seguirem amb el que queda de dia, pel·lícula nova d'Oliver Assayas i pel·lícula inédita d’Orson Welles.

elCugatenc ha acreditat l’Associació Jove de Cinema de Sant Cugat per acudir a la Mostra Internazionale d’Arte Cinematografica la Biennale di Venezia. Durant la seva estada a Venècia, ens enviaran cròniques de cada jornada del festival. Pots trobar totes les que han fet fins el moment aquí.

Notícies relacionades