Som Veïnes, un espai per teixir complicitats i memòria democràtica

Fotos: Mariano Martínez i cedides

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El projecte de dones empoderades que treballen en l’àmbit de la memòria al barri del Monestir-Sant Francesc va néixer en el marc del treball que impulsa des de fa temps la regidoria de Memòria Històrica de l'Ajuntament. El full de ruta dels projectes i accions és elaborat conjuntament i el viuen plegats, des del compromís i la convicció, convidant i involucrant a participar altres dones i col·lectius d'arreu, de les quals aprenen i amb qui comparteixen allò que fan.

Des dels inicis compten amb la col·laboració activa de la Residència Sant Cugat, també del barri, amb el projecte Lletres Filades, i treballem de la mà de les artistes de l'estudi Doublebrain.

Lletres Filades, un projecte a l'entorn del brodat, les memòries personals i la posades en comú dels records i vivències, una mena de recuperació de la memòria. Al cap de poc temps s'hi va sumar un grup de dones disposades a ajudar a desenvolupar aquell primer projecte, i com a veïnes que eren van buscar un nom molt adient al cas, Som Veïnes.

Molt aviat, aquests viatges als racons dels records van fer aflorar a la superfície de l'avui temes relacionats amb la Guerra Civil i la postguerra. I es van produir sorpreses i complicitats, perquè després dels més de 80 anys del final de la guerra i 45 de democràcia es produeixen escenes que semblaria que en principi haurien d'estar de sobres superades.

Vaig parlar un matí amb tres membres de Som Veïnes, la Maria Llunell, la Paquita Gallego i l'Ester Puigmartí.

A la intempèrie

El primer projecte desenvolupat va ser A la intempèrie, en què es feia un recorregut a les memòries més personals de les integrants del projecte, les dones de Lletres Filades (àvies de la Residència Sant Cugat) i les companyes de Som Veïnes. Van descobrir la bellesa que s'amaga en el gest, les paraules, els records en tot allò que passa quan fan memòria de les seves vides, compartides a través de trobades periòdiques tot desenvolupant proplostes relacionades amb la memòria personal i col·lectiva, fent ús del brodat, les lectures, la música i la poesia, contribuint així a la reflexió i l'intercanvi de sabers, tot gaudint de complicitats i processos de treball.

Mirades

Les veïnes feien fotos de detalls que trobaven al carrer, des de rajoles de les portes de les cases, detalls de les reixes, una finestra. Això suposava una descoberta pels carrers de sobres coneguts per elles, però que ara es miraven amb una altra perspectiva, amb més atenció i descobrien detalls en els que mai s'havien fixat. Paral·lelament es feia un intercanvi de punts de vista i experiències i de contactes amb veïnes que fins al moment havien compartit més aviat poc. Aquest material recollit als carrers es va imprimir en unes llibretes i en bosses i jocs de taula.

Cartografiant la memòria, sobre les rutes de l’exili republicà

Un mapa on estan marcades les rutes que van seguir els exiliats cap a França a l'acabament de la Guerra Civil, il·lustrat amb una àmplia obra gràfica que dona una valuosa informació sobre el procés i les vicissituds que va passar la gent que va recórrer aquests camins, en aquell moment, per salvar la vida.

Mentre s'anava elaborant el mapa teixien alhora complicitats i compartien més vivències. Algunes veïnes guardaven algun record de la Guerra Civil, però la majoria eren records de la postguerra o provinents de tercers. I com ha passat moltes vegades, indagant als racons de la memòria familiar, hi ha fets que havien restat a l'oblit, a vegades conscientment i d'altres inconscient. Perquè malgrat el temps transcorregut, fins fa ben poc hi havia gent amb por però amb històries de familiars, en ocasions directes, desconegudes, que al cap del temps han sortit a la llum i d'altres que han anat a la tomba amb els seus protagonistes. Gent que al cap del temps ha descobert històries familiars desconegudes, o comportaments estranys que obeïen a les experiències silenciades, quan havien sigut represaliats i tota la família ho amagava...

Amb l'elaboració del mapa, les àvies, les veïnes i el col·lectiu de dones Bordazul del Brasil, que també va col·laborar en aquesta ocasió, van descobrir que d'altres havien viscut fets i experiències semblants, van rememorar una època que per a la majoria va ser dura i van descobrir els silencis, els molts silencis amb els que s'intentava sobreviure en els anys de la postguerra.

Cartografiant la memòria després d'exposar-se a Sant Cugat va ser seleccionat per formar part d’una mostra internacional a Saragossa. A finals de l’any 2020, des de la regidoria de Memòria Històrica es va posar en marxa el programa Les places de la memòria, un programa de memòria democràtica que abasta tota la ciutat i s’anirà desenvolupant per etapes. El col·lectiu Som Veïnes és el motor d’aquest programa al barri del Monestir-Sant Francesc i ha dut a terme ja diverses actuacions obertes a la ciutat.

De gener a juny el col·lectiu ha treballat de valent en dos moments molt importants a la ciutat:

- 14 abril - 90è aniversari de la Proclamació de la Segona República i homenatge al primer alcalde republicà Roc Codó.

Les veïnes van il·lustrar les vetes de les espardenyes en honor a Codó, amb la impressió de fotografies de la vida de l'exalcalde, seguint el procés de cianotípia. El tema de les espardenyes es va escollir perquè el Roc tenia l'espardenyaria del final del carrer Santa Maria, que malauradament fa poc es va tancar i, com la majoria de vegades, ha reobert en mans d' una franquícia. És l'economia.

- 8 de maig - Presentació i instal·lació de sis llambordes Stolpersteine (pedres d'ensopegar) en memòria dels deportats santcugatencs als camps nazis.

En aquest projecte Som Veïnes va fer unes mascaretes imitant els uniformes dels presos, amb el número de cada un. També unes flors amb fragments del poema Els gira-sols, de Joaquim Amat-Piniella, i de Paul Celan, supervivents de la deportació, que es col·locaven a les portes de les cases que havien sigut l'últim domicili dels deportats. Durant el recorregut, van llegir més textos i poemes de diversos deportats.

La pandèmia va suposar haver de reinventar maneres de treballar i enfortir el col·lectiu sense poder-se trobar físicament, i va significar una certa aturada en el ritme habitual d’exposicions i mostres que organitzaven actualment.

Malgrat això, el col·lectiu aquest 2021 està més viu i actiu que mai, i en aquests moments estan desenvolupant diverses iniciatives a nivell personal i col·lectiu per visibilitzar com es vivia durant els anys del franquisme i la transició a la nostra ciutat.

Les dones de Som Veïnes són generadores de bellesa en allò que fan, perquè a més de fer recerca participativa i investigació personal i col·lectiva, creen suports diversos per ser compartits amb la ciutadania en els actes que van tenint lloc.

Totes elles compten amb un “quadern de viatge interior” fet per elles mateixes, amb el guiatge de Doublebrain, on hi reflecteixen aquells fets de la seva vida, que els semblen més significatius, records especials… que les porten a “estirar del fil” i generar converses relacionades amb la memòria democràtica a la ciutat de Sant Cugat. Els textos dels seus quaderns de viatge s'acompanyen amb fotos, dibuixos i altres objectes. Un espai tangible que els permet rebuscar en els racons de la memòria i de lluitar contra l'oblit.

Notícies relacionades