Sant Cugat reviu la proclamació de la República 90 anys després

Fotos: Jordi Pascual

Lluís Companys va visitar moltes vegades Sant Cugat per fer suport al moviment rabassaire però no ho va fer el 14 d’abril del 1931 en què Francesc Macià va proclamar la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica. 90 anys després, el 14 d’abril del 2021, un Lluís Companys representat pels Tallers de Teatre Sílvia Servan sí ha visitat Sant Cugat, escoltant el reclam d’una multitud rabassaire després de les eleccions del 12 d’abril, guanyades per les forces caciquils, que mai arribarien a formar govern perquè, davant l’empenta republicana arreu de l’Estat, un comitè republicà va nomenar Roc Codó alcalde.

L’acte de commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la Segona República i d’homenatge a l’alcalde Codó organitzat per la regidoria de Memòria Històrica ha esdevingut una reivindicació dels valors republicans que van travessar el país el 1931. La plaça de Barcelona, amb un espai delimitat per controlar l’aforament, s’ha omplert de persones que volien recordar l’embranzida republicana just davant de la Casa de la Vila que va inaugurar el propi Codó al seu primer mandat –la proclamació de la República al 1931 es va fer a l’Ajuntament de la plaça de Sant Pere.

La vessant d’homenatge a l’alcalde Codó ha servit per reivindicar-lo com l’únic alcalde escollit per votació popular. Va accedir al càrrec l’any 1931 per decisió del comitè republicà i posteriorment, al maig, per la repetició electoral davant de les denúncies d’irregularitats a les eleccions del mes anterior. Va mantenir l’alcaldia amb les eleccions del 1934 però el suport a la proclamació de “l’Estat Català de la República Federal Espanyola” als fets d’octubre del mateix any van suposar-lo la presó. No va tornar a l’alcaldia fins la victòria del Front d’Esquerres al 1936. A l’octubre d’aquell mateix any va ser substituït a l’alcaldia per Magí Bartralot.

L’historiador José Fernando Mota ha estat l’encarregat de donar a conèixer les referències històriques sobre Codó, també més enllà del seu pas per l’alcaldia: des de la participació política al Centre Republicà Federal fins a l’empresonament a principis del franquisme, acusat d’assassinats i detencions que mai va cometre. Mota ha recordat el silenci polítics dels seus darrers anys així com facetes més personals com la seva professió d’espardenyer o l’afició al teatre, entre d’altres. L’historiador ha reivindicat Codó com una persona que era al costat bo de la història.

Pere Codó, Pep Codó i Irene Monter, nets de l’alcalde republicà, han participat a l’acte. El primer, cantautor amb la interpretació de tres cançons, la darrera de les quals com a homenatge directe al seu avi: El calçat que fem aquí. Els altres nets de Codó han entregat una placa amb un bust del seu avi com un obsequi a l’Ajuntament perquè la pugui instal·lar en algun espai públic. Sota la bandera tricolor republicana que ha onejat a la balconada de l’antiga Casa de la Vila de la plaça Barcelona, Pep Codó ha cridat a aconseguir la proclamació de la república novament.

Activitats per la memòria republicana

L’homenatge a Roc Codó i a la proclamació de la Segona República també han servit per explicar diverses iniciatives de memòria. La primera, Les Places de la Memòria, una proposta del col·lectiu Som Veïnes que, en homenatge a Codó, han fet espardenyes decorant les cintes amb imatges de la vida de l’alcalde republicà. Maria Llunell, representant del col·lectiu, ha fet èmfasi en el poc grau de coneixement d’aquests fets històrics i ha recordat que la repressió a les persones republicanes va ser generalitzada en la dictadura.

La segona, Camins de Memòria, un treball realitzat per alumnes de 6è de primària de l’Escola Joan Maragall –precisament, la inaugurada per Codó al 1932– per conèixer i treballar sobre la figura de l’alcalde republicà. Pedro Ramón, alumne de l’escola, ha explicat que no coneixien la història de Codó i que s’han sorprès al descobrir-la.

A banda d’aquestes activitats i de l’acte d’aquest dimecres, el programa elaborat per la regidora de Memòria Històrica té tres altres activitats associades. D’una banda, l’exposició Roc Codó: l’home compromès, que recull la feina feta per Les Places de la Memòria i Camins de Memòria amb imatges cedides per la família Codó, l’Arxiu Nacional i l’Arxiu Nacional. Es pot visitar del 14 al 28 d’abril a la plaça Barcelona.

D’altra, l’itinerari guiat per Mota El Sant Cugat republicà (1931-1936), que es farà aquest dissabte a les 12h., organitzat pel Museu Municipal i amb necessitat d’inscripció prèvia. Finalment, la conferència Companys a Sant Cugat i la presentació del llibre Lluís Companys i Jover: Discursos de Guerra, que farà l’historiador Josep Maria Figueres el proper 26 d’abril a les 19h. al Museu.

Reivindicació política

L’alcaldessa, Mireia Ingla, ha clos l’acte amb un discurs que ha iniciat amb la lectura de la carta que el president Macià va enviar a Sant Cugat després de la proclamació de la República. S’ha referit a la Segona República com “la primavera republicana” tot posant en valor el vot femení, el model d’escola pública i laica i la recuperació de la Generalitat, entre d’altres. “Catalanisme, obrerisme, republicanisme, federalisme, independentisme, laïcisme, anarquisme i socialisme són els seus components més constants”, ha reivindicat en referència a l’empenta popular en favor de la República, “hem de cultivar els valors de la República i del catalanisme popular, que avui no només és ser antimonàrquic, sinó que s’assimilen a la transparència, al bé comú, a l’interès públic i a governar per a tothom sense distinció i amb honestedat”.

La regidora de Memòria Històrica, Pilar Gorina, també ha intervingut a l’acte per posar en valor la transformació que va suposar la República, amb un esment especial a Codó i a algunes de les seves obres des de l’alcaldia: com la creació del nou ajuntament, de la primera escola pública o dels jutjats així com el suport a la causa rabassaire, les accions contra l’atur i la voluntat de fer de mitjancer en conflictes obrers.

Notícies relacionades