10 anys interpretant la vida de Sant Cugat

Fotografies: Patricia Cirera

Ahir a les 10 de la nit el claustre del Monestir de Sant Cugat es va convertir un cop més en el lloc d’interpretació de la lectura de la vida sobre Sant Cugat. Aquest any, però, és especial; fa 10 anys que es fa aquesta lectura dramatitzada sobre el sant que dóna nom a la ciutat.  

Josep Mª Jaumà, l’autor del text que es va llegir, el va escriure el 2004 en motiu de l’aniversari dels 1.700 anys de la mort de Sant Cugat. Tot i que el primer cop que es va realitzar la lectura fa ser el 2005, des d’aleshores el text s’ha interpretat set vegades en aquests 10 anys al voltant d’aquesta data.

Els actors que representaven els habitants del poble, laietans, anaven de blanc, mentre que els romans anaven de negre.

“Ho volíem representar com una obra de teatre però el primer any no ens vam atrevir, vam fer lectura i ara continuem fent lectura dramatitzada buscant les diferents situacions i emfatitzant-les amb música, llum, separant els romans dels laietans intentat que sigui una lectura expressiva”, explica Salvador Fité, director de l’obra.

“La meva intenció és fer-ho cada any. Que els santcugatencs tinguin l’oportunitat de saber què vol dir ser de Sant Cugat. Fins ara no volia dir res. Amb aquesta aproximació com a mínim s’explica que és la vida d’un home que va donar la vida per Sant Cugat”, explica Jaumà. Segons ell, es va basar en la idea de l’imperi romà, ja que documentació hi ha poca.

En resum, el text d’en Jaumà tracta de l’arribada de Cugat a la vila d’Octavià, on no triga en tenir bona acollida per part dels veïns, a excepció d’un escèptic, el fill d’Octavià. En aquest poble Cugat fa saber els veïns que hi ha noves idees sorgides d’un jueu de Galilea, desconegut pels octavians. Finalment, Cugat es veu atrapat perquè el Pretor Dacià vol fer fora els veïns per construir la Via Augusta.

Jaumà relaciona el text amb l’actualitat i fa paral·lelisme dient “l’imperi és el que avui dia podríem dir que és el mercat financer que ens té a tots atrapats. Tots som bona gent però estem atrapats pels bancs, pels escàndols. L’obligació d’una persona honesta és rebel·lar-se contra això. No podem permetre que hi hagi mig món amb gana. Això és l’imperi, els que manegen els diners els que fan aquesta injustícia. Sant Cugat va plantar cara ell sol sense que l’entengués ningú, però va servir perquè 1.700 anys després parlem d’ell”.

Com explica Jaumà, la capella que hi ha al claustre del Monestir, es va construir al s.V i ja es deia Sant Cugat. Quan el van matar, a principis del s.IV, era una caserna, que és on mataven als militars, això fa pensar que Sant Cugat era militar.

La lectura va acabar amb tots els actors mencionant tots el municipis que porten el nom de Sant Cugat arreu de Catalunya, Espanya i a l’estranger.

Cal destacar que els beneficis que es van recaptar seran destinats a Càritas Sant Cugat. 

Amb aquestes paraules Sant Cugat va camí de ser mort:

Mans bondadoses que m’heu dut aquí

guiant-me per camins que no sabia,

acompanyeu-me encara uns passos més,

fins on brolla la font de l’aigua viva,

i allí em deixaré caure com l’infant

que s’adorm sobre el qui l’ha engendrat;

oh, mort, nodreix-me amb el pit de sang

perquè brosti la vida de veritat!

Notícies relacionades