Sant Cugat col·loca sis ‘Stolpersteine’ per honorar sis víctimes de l’exili i del nazisme

Fotos: Lali Puig

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Col·locació de Stolpersteines, perquè no s’oblidi a Joaquim Moya Braulio, Francisco Calventus Navarro, Bonaventura Bartralot Auladell, Lorenzo Villa Gibanel, Miguel Sánchez García i Josep Puiggròs Paloma, santcugatencs de naixement o adopció, exiliats de la Guerra Civil, tancats en camps de concentració o brigades de treballs forçats i després víctimes de l’holocaust.

Dissabte, 11:30 h., plaça de l'Om. Tot està preparat perquè arribin les autoritats i s’instal·lun a Sant Cugat els primers Stolpersteines, un projecte artístic que transcendeix mes enllà del món de l'art. La idea és de l' escultor alemany Günter Demnig. Al 1990 es commemorava el 50è aniversari de les primeres deportacions a l’Alemanya nazi, mil gitanos de Colònia, i Günter va voler plasmar artísticament el fet i va idear el cub de ciment posant a sobre una placa de metall amb les dades del deportat per col·locar-lo en la darrera llar de la víctima. S’intenta que les víctimes del nazisme siguin recordades, ancorar el seus noms perquè no s'oblidin, perquè la seva memòria sigui present entre nosaltres. Hi ha una llegenda africana, que es repeteix a altres cultures, una persona no mor de veritat si algú la guarda a la seva memòria; i l’escultor ho expressa així: “Una persona és oblidada quan s'oblida el seu nom”. I és el que s’intenta avui a la nostra ciutat amb el nom de sis persones, homes en aquest cas, que perduri el seu record.

La trajectòria dels sis és semblant. Exili a França, camp de concentració i de treball forçat, o la guerrilla contra els nazis, i després deportació a Alemanya, amb diferents itineraris i parades. Tots van acabar a Mauthausen. Només dos van sortir en vida, el Bonaventura i el Josep, que van ser alliberats per les tropes aliades i van refer la vida a França. La documentació és obra de l’historiador santcugatenc José Fernando Mota i l’acte està impulsat pel col·lectiu Som Veïnes, dins del programa Places de la Memòria.

Mireia Ingla, l’alcaldessa, va presentar l' acte, que serveix per homenatjar als exiliats, homes i dones que van donar la seva vida per uns ideals que suposen lluitar per un món millor. Va afegir que aquestes fites fan que el testimoni surti de l’àmbit dels llibres i de les biblioteques i arribi al carrer, perquè el significat de Stolpersteine és pedra que fa ensopegar, en el sentit de parar i reflexionar, perquè sigui present cada dia al carrer. Ingla va destacar la importància d’estar alerta perquè el feixisme no guanyi força enlloc, i més en els temps presents, quan estem veien que l’extrema dreta guanya terreny per tot arreu, intentant que el seu ideari i programa es vagi normalitzant i assumit per altres partits, per sectors de la societat propers.

Després va intervenir la regidora de la Memòria Històrica, Pilar Gorina. Va insistir en el compromís social de totes les persones que van donar la seva vida en la lluita social, en la lluita per un món més just, amb llibertat i respecte pels drets de tothom. Després va destacar que era part del programa d’homenatge als exiliats, i que les sis plaques-llambordes es sumaven a les altres 75.000 que ja s'han posat en 24 països.

El programa, va afegir la regidora, està dividit en tes apartats: la recerca i recollida d’informació, la restitució de la memòria de les víctimes i la sensibilització de la ciutadania vers aquests homes i dones. La campanya de cara al carrer té dues vessants, la gent gran, dipositaria del llegat de la memòria i de la història, i els joves, que prendran el relleu en el seu moment. Per això s'ha dissenyat un programa d’actuació a les escoles i instituts que s'ha posat en marxa aquest curs i que es desenvoluparà el proper. L'objectiu és que Sant Cugat lluiti pel respecte dels drets de tots i totes.

I una vegada finalitzada la presentació, la comitiva es va traslladar a col·locar la primera llombarda.

El primer Stolpersteine anava al número 56 del carrer Montserrat, d'on va partir a l’exili el Joaquín Moya. José Fernando Mota va explicar com va ser la vida i el camí que va seguir en Joaquín fins arribar a Mauthausen i en el forat que s'havia fet a la vorera, la Mireia Ingla va col·locar la primera placa-llombarda. Després, Marta Gallego va llegir el famós poema que el Paul Celan va escriure contra la barbàrie, Fuga de mort, amb l'emoció que aquests versos requereixen. I per acabar, la Maria Llunell, membre de Som Veïnes, va posar a la porta una flor feta en cianotipia, amb dos poemes als pètals, el de Paul Celan i altre de Joaquim Amat-Piniella. Alguns recordaran que en aquesta casa va tenir el seu estudi, fins fa poc, l'escultor Xavier Costa.

El protocol es va anar repetint a la resta de punts: carrer Hospital 42, Escaletes 4, Sant Ramon 15, Sant Antoni 26 i Rambla Ribatallada 24-26. La col·locació del Stolpersteine per part d’un membre de l’Ajuntament, lectura d'un poema o un text a càrrec de la Marta i la flor de paper. Fins acabar amb unes paraules del president del memorial Democràtic de Catalunya, que va insistir en el missatge ja avançat per Ingla i Gorina, la importància del reconeixement del sacrifici de tots els homes i dones que han donat el seu esforç i fins i tot la vida per uns ideals al servei d’una societat més justa i solidaria; i l’obligació que aquest llegat no es perdi i passi a les noves generacions.

Dues anècdotes per acabar. Situar el lloc de la darrera llombarda va tenir la dificultat que l’habitatge original era una torre, convertida després en bloc de pisos. Es va aconseguir la localització exacta mitjançant testimonis i fotografies antigues. I la segona és un petit canvi de protocol produït al carrer de Sant Antoni. En aquest punt era el regidor Pere Soler el designat per posar el Stolpersteine al terra, però al moment d'agafar la llombarda del pedestal on se situava, va veure com un parent del Buenaventura Bertralot, l’homenatgeat, se li avançava. El Pere, amb delicadesa i seny, va deixar al Jordi Muñoz, el parent, l'honor de col·locar el Stolpersteine.

El darrer poema que es va llegir és de Marcos Ana i acaba:

Que la amistad no

detenga

sus pasos en mis

umbrales,

ni la golondrina el vuelo,

ni el amor sus labios.

Nadie

Mi casa y mi corazón

nunca cerrados: que

pasen

los pájaros, los amigos,

el sol y el aire.

Notícies relacionades