Ricard Valls: “A Sant Cugat la música undergound i de base sempre acaba desplaçada”

Fotos: Jordi Pascual

Membre de Sotasons, productora i associació de músics organitzadora del StQBlack que aquest cap de setmana celebra els dos darrers concerts d’una edició marcada per les restriccions sanitàries (Pubilles Ninja & Sergi Estella el 12 de desembre i Jodie Cash, Pol Cardona & The True Sparks el 13 de desembre a les 19h. al Casal de Torreblanca), Ricard Valls explica les adaptacions i dificultats de la COVID-19 així com el naixement de la Plataforma per la Música.

Atén elCugatenc al local de Sotasons del carrer de la Creu, on tenen un estudi de gravació que els ha permès no aturar totalment l’activitat en motiu de la pandèmia. Però el daltabaix per als músics ha estat important. Per aquest motiu, la productora ha elaborat una nadala especial sobre la COVID-19 amb el títol Ves-te’n Covid i la participació de diversos artistes de la ciutat.

StQBlack totalment condicionat per la COVID-19...

– Havíem previst una edició amb un creixement considerable. Duplicàvem l’equip humà i preteníem portar dos artistes internacionals. Però la pandèmia ens ho va aturar. A principis de març, veient el que passava a Itàlia, vam introduir una clàusula als contractes per no pagar catxé i altres despeses en cas de cancel·lació. No crèiem que arribaríem al juny sense poder fer el StQBlack però així va ser.

És una llàstima perquè havíem aconseguit contractes bons. A més, havíem fet l’aposta del nou local. Hem hagut de tocar de peus a terra. Però, per sort, al maig vam poder acabar les obres de l’estudi de gravació. Des de llavors hem estat gravant, preparant discos... Això ens ha salvat també mentalment. Estar aturats totalment seria desesperant.

El StQBlack té enguany el lema de Resiliència perquè hem viscut moments de frustració. Ara s’han obert una mica les portes i hem pogut treballar una mica però hem tingut moments durs; especialment en la segona tancada de bars, clubs i de la cultura en general. Ens vam arribar a plantejar un canvi de paradigma: concerts en streaming, cursos en línia...

Vau cancel·lar el StQBlack amb previsió de fer alguna cosa més endavant?

– Estàvem tan desmotivats que directament no vam anunciar res de la cancel·lació. No sabíem què dir tot i que internament vam fer assemblees per fer un festival gran al setembre però sense artistes internacionals. Un dels que havíem previst era Fred Wesley, trombonista de James Brown, però té 80 anys i és població de risc. Vam tenir dificultats per moure res al setembre i per això vam optar per fer una cosa més controlada.

Tot estava en l’aire. Si ho fèiem a un espai obert, havíem de posar el públic assegut? Amb quines limitacions? Ens patrocina la cervesa la Maltista però no podíem fer barra, que ens permet recuperar part de la inversió. Hem hagut de passar d’un festival gratuït a 5 euros per nit.

Com heu mantingut l’activitat de Sotasons?

– Ens estem adaptant d’un format de música en directe, que és el que més fèiem fins ara, a la música en general. Per això traiem una cançó per setmana dels artistes de l’associació de músics. També gravem gent externa.

Ser una associació de músics significa que funcionem amb quotes dels socis. Però també hem canviat els estatuts per generar coses al local, on farem una tarima per fer petits concerts, entrevistes, directes en streaming... Al gener estrenarem uns PodCasts. Ens hem unit a Wavesound, que fa cursos en línia. A banda, mantenim les xerrades de música negra que faig jo mateix i també una adaptació per a nens en forma d’animació. Estem preparant un projecte de cohesió al voltant del hip-hop per a casals d’estiu.

Creus que amb Sotasons els músics del poble tenen un espai de visibilització?

– Sí, tot i que els músics ja s’havien buscat la vida amb espais com Dissidència Sònica, que ara han muntat bucs d’assaig a Can Bell. També hi ha músics que van a The Wall. A Sotasons es crea una família de músics, amb col·laboracions entre gent que abans no es coneixia. És guai però no som l’equipament municipal que necessita la ciutat. Necessitem un espai públic on es pugui fer música en directe: sales de concerts, teatres, bucs d’assaig en condicions... En els darrers anys la Pua s’ha posat les piles i té uns bucs d’assaig que valen la pena.

És una cosa que ve de lluny. Així ho vau dir a la primera concentració de la Plataforma per la Música.

– Sí, les coses no han canviat. Pensàvem que era una qüestió de partit, que una formació bloquejava les activitats culturals per donar més suport al veïnat que s’ha queixat dels actes al carrer. Però veiem que el nou govern no ho ha canviat: no hi ha pla ni protocol, via pública segueix manant més que cultura, no entenem que una setmana abans d’un acte autoritzat et canviïn la ubicació, que els permisos no arribin fins 15 dies abans –per al StQBlack comencem a treballar mig any abans–...

Però tot això també ha tingut conseqüències amb la pandèmia. Un dels ajuts a la cultura era una subvenció per compensar els actes cancel·lats però com que l’Ajuntament no dona llicències fins a 15 dies vista, no tens cap comprovant de la cancel·lació de l’acte. Tot ho fan de paraula i, per tant, no tens documents per acreditar res.

La plataforma també critica que hi ha entitats que tenen un tracte de favor. Què reben altres que vosaltres no?

– Creiem que hi ha unes certes entitats, sobretot de cultura popular i tradicional, amb més poder per triar espais. Es veu clarament per Festa Major. No és estrany que entitats musicals demanin un espai i l’Ajuntament acabi canviant-lo perquè alguna altra entitat l’ha demanat posteriorment. Entenc que és perquè són entitats que interessen més per al projecte cultural de la ciutat. El problema és que la música undergound i de base sempre acaba desplaçada. Només cal mirar la Festa Major Alternativa, que es canvia d’ubicació quasi cada any, s’intenta moure a fora del nucli...

Ja heu parlat amb l’Ajuntament?

– Ho han rebut i esperem concertar una reunió. Entenem que amb la moguda d’activitats per Nadal és difícil però segurament al gener ens podrem trobar. En qualsevol cas, hem tingut una resposta no oficial. Per ara hem rebut trucades.

En relació a la COVID-19, el suport a la cultura tampoc ha estat fàcil.

– A nivell sectorial hi ha molta gent que treballa sense regularització. Fem tot el possible perquè es doni d’alta els músics però molts accepten treballar en negre perquè sinó s’ho emporta algú altre. Fins i tot els músics que estan donats d’alta d’autònoms tenen dificultats perquè els locals els hi facin factures. Clar, amb una crisi així ningú pot demostrar el que cobrava.

A la pràctica només hi ha unes discogràfiques, promotores i una sèrie de grups que sí poden demostrar-ho, la classe alta de la música, que s’emporta els ajuts. La classe mitja de la música ho passa molt malament. Gent que ha passat de tenir més de 200 bolos a l’any a buscar-se la vida d’una altra manera.

Molta gent que podia accedir als ajuts finalment no ha aconseguit el suport...

– Sí. Et registraves sense cap documentació i després ja et demanaven les factures però la web estava plena així que no podies entrar cap factura. Després ho van tancar. Així que algú haurà pogut entrar les factures però molta gent ha quedat fora. A més, els autònoms hem rascat ajudes d’on hem pogut així que ens hem de preparar per a la declaració de la renda perquè tindrem molts pagadors.

Notícies relacionades