Primera exposició individual d’Àngels Ribé a Sant Cugat

Fotos: Mariano Martínez

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Pas Mal és el títol de l'exposició de l'Àngels Rebé presenta a la sala Maristany. El títol és “una expressió francesa que es refereix a quelcom que, al cap i a la fi, no està tan malament. De fet, es tracta d'una expressió entusiasta, d'un impuls vital capaç de veure amb optimisme una situació o moment que, segons com, es prestaria a una lectura menys grata”, així figura en el full de sala que et dona una introducció i un referent per fer la visita pel teu conte. L'Àngels és una del artistes més internacionals i reconegudes de la nostra ciutat; gran part de la seva carrera s'ha desenvolupat a l'exterior, França, EEUU... I ha estat guardonada en diverses ocasions; en citem només l'última, el Premio Nacional de Artes Plásticas en 2020.

Al vestíbul una breu presentació i, abans del tenir el full de sala i de l'explicació a càrrec del comissari, David Armengol, i de l'artista, ens envien abaix a fer la primera descoberta, el primer contacte, sols. I què trobem? A les parets, envoltant tota la sala, 87 imatges de detalls del terra de camins, senders i corriols de Collserola, als voltants de Valldoreix i la Floresta, algunes mostren només la natura i altres hi ha elements de la vida urbana. En segon terme veiem una estructura de fusta, semblant a un pont, que envolta tot el pati interior i sobre el qual circula un tren en miniatura en un viatge sense fi. El tercer pla és el pati, ple de plantes. I aquí poden començar les divagacions i les lectures personals.

Presentació de David Armengol

L'obra s'estructura en tres cercles i el concepte de temporalitat planeja sobre el tres. El primer és un espai biològic, en constant i imperceptible mutació seguint el curs de la natura. El segon és la estructura que acull aquest tren i que invita al viatge oníric i a la idea de provisionalitat. Les fotos son “imatges preses per l'artista en les seves habituals caminades pels camins i boscos que envoltes casa seva (...) i reflecteixen el caràcter salvatge de petits racons de natura. (...) Es tracta per tant d'un temps íntim i quotidià”. Son detalls, petites dosis d'un temps personal i autobiogràfic, l'experiència i el resultat d'aquest contacte quasi diari i personal amb un entorn proper. Les fotografies també son un reclam al viatge, a la recerca d'un grapat d'indrets i objectes que tenim a prop i moltes vegades en passen desapercebudes, de tant incrustats com estan en la nostra realitat de cada dia. Cal afegir que “el paisatge és una excusa per veure altres coses”, com va declarar a La Vanguardia a l’abril del 2020.

Com en tota instal·lació, a l'espectador se li demana submergir-se en l'atmosfera que crea l'autora, fer el trànsit d'un cercle a l'altre per experimentar els estadis emocional que ens pretén transmetre l'Àngels. En resum, viatjar amb la ment predisposada a noves vivències dins d'un espai on diferents objectes formen un conjunt tancat, en cercles imaginaris en aquest cas. L'Àngels anima a passejar la instal·lació, en el sentit del tren o en contra, sortejant entre els pilars de l'estructura, traçant itineraris intricats a la vegada que el tren continua el seu viatge lineal en el seu cercle tancat.

Però sembla que com si falti alguna cosa, perquè l'Àngel i el David anuncien que hi ha com un quart cercle, que es completarà el 10 de novembre, on la temporalitat s'investirà de certa solemnitat, una performance singular i de vida efímera. No hi ha més explicacions i el secret planeja sobre aquest acabament d'instal·lació.

Cal afegir que l'Àngels ha pensat aquesta obra en exclusiva per a l’espai Maristany i agraeix a l'Ajuntament l'aposta i el foment de l'art contemporani, a més de mostrar el seu reconeixement a tot el personal de la casa Aymat per la seva contribució per que la mostra resulti un èxit.

L'exposició estarà oberta fins el 5 de febrer i estan programades activitats vinculades, com “Caminades locals” a càrrec d'Helena Rotés o un “punt de trobada” a càrrec del pintor Jack Davison.

Notícies relacionades