Per què no triomfa l'amor?

Segona representació de les Lectures a la fresca del 2015 amb l'obra Giuletta representada el 9 de juliol al Celler Modernista.

Anna Cristina Aguilera

El Celler Cooperatiu estava ahir ple de gom a gom. Alegra la vista i l’esperit veure com el teatre, com unes Lectures a la Fresca (cada vegada menys lectures i ahir res a la fresca) tenen aquesta majúscula convocatòria de públic (especialment rejovenit, segurament perquè entre els actors també hi havia nois i noies molt joves) malgrat que ahir es convertís en un parany per les tres-centes persones que ens apinyàvem, frec a frec, els uns amb els altres dins els arcs modernistes del Celler.

 

El teatre s’ha de veure i escoltar i sobretot s’ha d’entendre. Si això no es dóna, van mal dades. A la posada en escena de la Txell Roda de Giulietta li va faltar molta tècnica en el so i molta vocalització en les veus d’alguns actors. Sí que és cert que a cap d’ells li faltà passió i entrega i un treball admirable amb molts bons resultats, tenint en compte que aquests muntatges de les Lectures es fan en escassos quatre dies. I la Txell Roda és una directora avesada a treballar tant amb actors professionals com amateurs i sap treure el millor de cadascú.

La posada en escena de la història d’amor i mort per antonomàsia no va ser excel·lent però sí que va tenir moments més que bons, la moderna Giulietta dansant amb una poma vermella amb un Romeo intentant fer punteria, la Giulietta Capulet tirant-se el flascó de píndoles per sobre, el director de l’Orquestra de Sant Cugat dirigint el buit o un músic que igual toca la viola que el piano que la guitarra. Molt divertida la picada d’ullet amb la tirallonga de cognoms santcugatencs. Molta poesia i molts símbols, com treure el Romeo del títol, però l’amor no triomfa, sotmès als prejudicis sempre irracionals.

Notícies relacionades