Paula Clay juga amb les ‘Transparències’ per teixir una història familiar

Fotos: Mariano Martínez

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Paula Clay presenta a Can Quitèria una obra singular, una sèrie de retrats fets en tela i en què no ha utilitzat més material que el tèxtil, roba, fils... i la llum com element complementari, però imprescindible a la vegada. S'ha de dir que l'obra és canviant segons l'hora del dia que sigui i el tipus de llum que li arribi. Per això és recomanable fer més d'un visita i observar-la amb il·luminacions diferents.

L'exposició Transparències és el resultat d'un “projecte autobiogràfic, que parteix de les relacions experimentades al llarg dels temps per l'artista dins l'àmbit familiar. Neix amb la necessitat de tancar un etapa vital, treballant les relacions experimentades dins d'un nucli familiar totalment femení durant un període determinat” i després d'una estada a l'estranger i les reflexions consegüents que sorgeixen amb l'allunyament i la distància. És una reconciliació a través de l'art.

Els retrats son de les dones de l'artista: l’àvia, la mare, la germana, un autoretrat... Estan confeccionats amb capes de tela superposades, cosides a mà unes i a màquina altres, després la llum i les seves transparències acaben l'obra. La Paula parteix de fotos antigues de les protagonistes i fa un treball previ a l'ordinador, per treure els matisos de grisos, les ombres. La càrrega emocional que planeja en la construcció del projecte, degut a la relació afectiva de l'artista amb els personatges, obliga a endinsar-se en el passat, rescatar vivències passades, analitzar “la relació mantinguda amb la protagonista”, fins arribar a la reconciliació personal.

Tots el retrats i alguns records familiars, com obres de ganxet, estan penjats com si fos roba estesa, la qual cosa permet a l'espectador recorre la sala i contemplar l'obra des de múltiples perspectives, amb la llum variant dependent del lloc en el que ens situem, en un joc quasi lúdic, que produeix una experiència diferent a quan visitem una exposició d'obres col·locades a la paret i amb un recorregut fix.

“És un projecte circular, que implica tancar una etapa i obrir-ne una altra”, sempre sota el mant de la intimitat. I també una obra per “reivindicar l'àmbit domèstic, del treball de les dones a casa”, una visualització de les tasques que sempre han fet les dones, de manera callada i poc valorada, com el teixir o la costura. És un record i homenatge a “totes les dones que han estat i son víctimes d'aquests prejudicis socials que sorgeixen de la desigualtat de gènere imposada per una societat patriarcal”.

 

L'exposició romandrà oberta fins el 16 de gener de 2022, al Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani, a la sala Eixida.

Notícies relacionades