Ovidi Montllor reviu durant una hora a la Biblioteca Gabriel Ferrater

Foto: Jordi Pascual

Després d'una llarga cua i amb el pati interior de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater ple de gent, començava l'acte: “avui hem de donar la paraula a l'Ovidi”. Això va ser el que va passar ahir a la tarda. L'actor Jordi Bosch feia d'Ovidi Montllor d'una manera ben especial. Com si mort o de vacances, com l'artista valencià deia, pogués parlar, Bosch va interpretar un guió fet en base a entrevistes, cançons i recitals. Es simulava que l'Ovidi parlava des del Barranc del Cint, un dels accidents geogràfics més emblemàtics de la seva ciutat natal, Alcoi, i on van llençar les seves cendres, tal com demanava a una de les seves cançons, Les meues vacances.

“A mi el Jordi Lara, autor del guió, em va oferir fer aquest homenatge. No m'hi vaig poder negar” explicava Bosch només acabar l'acte. Durant l'hora en la qual una petita part de Sant Cugat va esdevindre l'Alcoi d'Ovidi, es van escoltar les cançons més típiques del cantautor valencià: Homenatge a Teresa, Va com va, Perquè vull... Algunes recitades, altres únicament amb guitarra i altres compaginant les dues coses. Si bé, el fil conductor era la guitarra que arrencava les notes com si enlloc d'Izan Rubio toqués el propi Toti Soler. La música que acompanya el disc Coral Romput on Ovidi recita l'obra completa del seu amic Vicent Andrés Estellés va esdevindre ahir el símbol de la memòria de “l'artista, cantant i pallasso”, com ell mateix es definia.

“Sóc autor del documental Ovidi per Ovidi. Quan des de l'Auditori i la Biblioteca em van demanar fer un homenatge a la seva figura, vaig agafar la idea del documental i la vaig teatralitzar” explica Jordi Lara, director de l'actuació. A l'esmentat documental, el propi Ovidi narra la seva trajectòria artística i personal gràcies a una extensa feina de recerca de continguts audiovisuals. “En la versió teatralitzada he pogut incloure petites dosis de vivències més concretes que al documental”.

D'aquesta manera, l'Ovidi ahir va poder explicar, amb alguna adaptació dialectal, els oficis que va tenir en vida, la seva arribada a Barcelona amb el somni de ser actor, la conversa amb un Conseller quan les institucions van acabar matant la Nova Cançó i el diagnòstic del càncer que va acabar amb la seva vida prematurament, als 53 anys. Inclús l'artista alcoià Antoni Miró, amic de l'Ovidi, va facilitar un text inèdit sobre sexe que ahir es va poder escoltar a Sant Cugat.

A mode de collage de tot tipus de textos i cançons (de l'Escola de Ribera a Autorretrat), el d'ahir va ser un acte curt i capaç de crear una atmosfera especial amb els assistents asseguts de forma anàrquica per la necessària incorporació de cadires de fusta per l'èxit d'assistència. El final no podia ser altre, M'aclame a tu de Vicent Andrés Estellés sonant als altaveus recitat per l'Ovidi, el real, i envoltat d'aplaudiments que evocaven al concert Raimon 30 anys d'Al Vent que es va fer la diada de Sant Jordi del 1993 al Palau de Sant Jordi de Barcelona o al famós concert al Teatre Olympia de París el 1975.

Categoria: 

Notícies relacionades