Nacho Bañeras: “Ens hem menjat el sistema i el reproduïm a diariˮ

Fotos: Jordi Pascual

Filòsof de carrera i amb voluntat de reconnectar la filosofia amb la societat, Nacho Bañeras és un defensor d’una mirada que aposti per l’autoconeixement. Parlar amb ell és fer-ho amb algú que considera que la filosofia ben entesa és gairebé a tot arreu i ens pot ajudar a ser més conscients de qui som i com ens relacionem en societat, intersecant així una òptica individual amb una col·lectiva. Ara defensa aquesta aposta al cor del barri del Monestir des de la codirecció de l’Institut Filosòfic d’Autoconeixement, nascut de la junció d’una escola de ioga i una de filosofia.

Què tenen en comú el ioga i la filosofia de l’autoconeixement?

– Són el mateix. El ioga, més enllà de les postures, facilita l’autoconeixement de la persona.

Amb transformació social i individual...

– Cadascú de nosaltres viu a través d’unes estratègies que moltes vegades no són conscients ni escollides. Quan no ens belluguem per por al que pensaran o diran de nosaltres o ho fem per ressaltar o per tenir una autoestima més gran si aconsegueixo una feina, una parella... no estem sent lliures, ni sincers amb nosaltres mateixos ni emancipats. Per això cal fer un procés d’autoconeixement que té repercussions directes sobre nosaltres mateixos.

A nivell social permet mostrar als altres quins són els nostres desitjos i pors d’una manera més clara i també poder entendre’m amb l’altra persona d’una manera més profunda. Els col·lectius i tot allò que s’estructura com a grups de persones troben dificultats de trobar acords que moltes vegades tenen a veure amb l’ego. Si no es treballa, és difícil trobar l’acord. Els moviments socials estan mancats d’aquesta perspectiva.

Parles de llibertat i emancipació però vivim en un sistema que ens vincula a la feina i a l’economia.

– Nosaltres mateixos també tenim una responsabilitat. La culpa no només és del sistema; nosaltres ens l’hem menjat i el reproduïm a diari. La transformació ha de passar per canviar coses externes i internes.

La filosofia ha perdut la connexió amb la plaça pública, llavors?

– Des de la modernitat la filosofia s’ha centrat en l’acadèmia i en teoritzar sobre el món. Marx va dir que ja estava bé de pensar el món i que calia transformar-lo. És una cosa que la filosofia no ha fet. La filosofia té la responsabilitat de tornar a la plaça pública. Des d’una òptica individual això significa demostrar que la filosofia està més lligada a la vida i, per tant, té a veure amb què fem contínuament: com escollim, com decidim, quina ètica, quins valors... Des d’una òptica col·lectiva és incorporar això mateix en els moviments socials.

Els moviments són la suma de gent que dedica les hores que pot a una causa. És difícil demanar-los més esforços.

– Ens trobem molta gent que està apassionada pels moviments socials però s’acaba desencisant per les personalitats, egos, manca d’acords... Cal entrar en aquests processos, parlar-ne i reflexionar per poder articular estratègies compensatòries. Mentre no ho fem, som cecs davant una part de la realitat.

Reivindiqueu els primers filòsofs. Què aportaven?

 

– La capacitat de veure que amb els petits gestos fem filosofia constantment. Ara pensem que fem filosofia quan debatem sobre una idea molt abstracta, quan llegim un llibre, quan escrivim o quan fem la carrera però no ens adonem que fem filosofia cada cop que decidim què i on comprar, quan gesticulem, quan prenem una decisió vital... Els primers filòsofs ja assenyalaven aquests coses senzilles i facilitaven el camí d’autoconeixement, és a dir, poder col·locar-me davant de mi mateix per adonar-me de qui soc jo amb les meves ombres i llums.

Si la filosofia ho és tot, potser no és res.

– La naturalesa de l’ésser humà és filosòfica. Per tant, té sentit que tot sigui filosòfic. Les persones som obertes i necessitem la filosofia per donar sentit, per preguntar-se coses i decidir.

Quins són aquests primers filòsofs que reivindiques?

– D’entre els presocràtics Eràclit ja apuntava la necessitat de l’autoconeixement, és a dir, deia que no podíem reflexionar sobre el món sense haver-nos preguntat quines són les ulleres amb les quals el veig. La tradició pitagòrica també és important. Possiblement Sòcrates és el filòsof d’autoconeixement més representatiu.

Fa milers anys. S’han de revisar els seus plantejaments?

– La tradició ha arribat fins als nostres dies. La van entomar les escoles hel·lèniques, el Renaixement amb l’humanisme i el racionalisme i ha arribat als nostres dies amb personatges com Michel Foucault als anys 70. Avui dia segueix present i es pot vincular l’autoconeixement amb el sistema capitalista perquè, de fet, són coses oposades: hi ha capitalisme perquè no fem autoconeixement.

A finals de setembre vam entrevistar la filòsofa Marta Tafalla a propòsit de la publicació d’un llibre sobre estètica, ecologisme i animalisme. Ens va criticar la separació de cos i ànima. Què en penses d’aquest debat?

– Jo parteixo d’una corrent filosòfica que no ho divideix; és tan materialista com espiritual. En tot cas, allò espiritual reivindica la vida. Spinoza deia que qualsevol de les dues coses és un reflex del mateix; tant l’ànima i el cos són reflexos de nosaltres. I cal saber què entenem per ànima perquè cadascú li posa unes connotacions.

Quins nexes pot establir la filosofia amb altres disciplines per avançar cap a l’autoconeixement?

– La filosofia és la mare de totes les ciències humanes i, per tant, ja tenen un lligam d’origen. Crec que en l’especialització s’han aproximat a la ciència per trobar metodologies objectives però, alhora, han perdut la capacitat de la filosofia de pensar en globalitat, de relacionar i lligar-se des de més humanisme. La filosofia ha perdut terreny i part de la responsabilitat és dels filòsofs, que de vegades pequem de supèrbia i pensem que sabem de tot. Així ens hem allunyat de la vida: la política, la sociologia, l’antropologia, l’ètica, la psicologia... Però això no treu que la filosofia pot aportar més humanisme.

Defineix humanisme.

– Potser ara no està molt de moda. Seria posar el cor en el pensament. La nostra manera de pensar buscant la ciència ens allunya de la humanitat. Vull dir que ens cal recuperar que els éssers humans som vulnerables. Ho hem perdut i el capitalisme ens ho ha fet oblidar perquè no li interessa potenciar-la. Ens vol com a màquines de produir i de generar imatge.

A l’igual que hem oblidat la vulnerabilitat, també ens oblidem de la interdependència. Ens pensem que som éssers individuals i independents però en realitat som una xarxa. El que fem o deixem de fer té repercussions en la resta de persones. Crec que això s’ha de tornar a reivindicar. Aquest és el pensament humanista, que ens pot aproximar a les filosofies de la cura.

Notícies relacionades