L’obra ‘Fadwa’ és un crit de solidaritat amb el poble palestí

Foto: Cedida per l'Associació Catalana per la Pau

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Mar Casas i Clara Garcés han escrit i interpreten Fadwa, una obra teatral que sorgeix de la proposta de l'Associació Catalana per la Pau (ACP) dins de la campanya Palestina Batega, en solidaritat amb els territoris ocupats; representada el passat 23 d’octubre al teatre de Mira-so. Fadwa Tuqan va ser una poetessa palestina nascuda a Nablus al 1917 i que va morir al 2003 a la mateixa localitat, filla d’una família benestant dedicada a la fabricació de sabó, la qual cosa li va donar la oportunitat d’obtenir una bona educació. Un dels seus germans, l'Ibrahim, va ser un poeta i activista palestí, reconegut internacionalment i mort quan la Fadwa era petita. La mor del seu germà marcarà el camí cap la poesia de protesta i l’activisme polític en defensa dels drets del poble palestí. “A partir del 1967, amb l'ocupació dels territoris palestins després de la Guerra dels Sis Dies, la seva obra es va decantar sobretot per la poesia patriòticanacionalista des d'una perspectiva reivindicativa. El seu treball va ser reconegut amb diversos premis internacionals”.

La posada en escena

En un escenari canviant i simple es va desgranant la vida de la Fadwa, la nena feliç de vida acomodada recorda la casa i l’admiració que sentia per el seu germà, com esperava llegir l'últim poema. Rememora com l'enyorava quan estava fora, com esperava les seves cartes. És un relat en to poètic, de com passa a l'adolescència i apareix l'atracció per un company de classe. L'escenari està ple de cubs i amb ells recrea el procés de fabricació del sabó, on la frescor de moviments i el relat conviuen en harmonia. Aquesta placidesa es trenca amb la mort de l'Ibrahim i comença la tristor, les prohibicions, de dins per ser dona i de fora per palestina.

L'atmosfera es torna fosca i trista, apareixen temes com viure a les fosques, el descobriment de la crua realitat que es viu fora de l'àmbit familiar, l’opressió del seu poble. I comença la transformació de la Fawda. Primer és la autoafirmació com persona i dona, la rebel·lia contra la família i les imposicions per ser dona, per després passar a assumir un compromís polític que l'acompanyaria durant tota la vida. Tot això narrat amb el dramatisme que requereix el tema, on els cubs es transformen en murs en un joc escenogràfic que dona plasticitat al desenvolupament de l'obra. Els crits i la llum completen l'escena.

Durant la funció, a més dels murs, i precisament com contrapunt al seu significat de tancament i presó, trobem el mar, tan a prop i tan lluny. El mar com metàfora de la llibertat.

La problemàtica de la vida quotidiana a la Palestina ocupada es va fent present al llarg de l'obra. Els murs i els controls, que fan que anar a treballar, estudiar, el metge... sigui una odissea, quan en un trajecte de 10 quilòmetres pots trigar dues hores o, amb una mica de mala sort, no pots passar. L'angoixa diària de saber que la teva vida depèn d’una força externa, amb potestat per tot, amb l’arbitrarietat i la por present a cada moment.

La primera escena es desenvolupa a l'aeroport Ben Gurion de Tel Aviv i representa l'arribada de la comitiva de Barcelona que va a buscar informació de la vida de la Fawda per escriure l'obra. I acaba en el mateix lloc, però la tensió teatral, el to de l'escena, són molt diferents, està pel mig la visita a Palestina i ara saben el significat de sortir per als de dins i als de fora, la importància de quin passaport es té...

Teresa Palop i Carla Rabell, abans de començar, ens informen del projecte Palestina Batega i del viatge de cinc dies a Palestina de la Mar i la Clara, junts amb personal de l'Associació Catalana per la Pau. Aquest viatge va ser per preparar l'obra, conèixer la família de la Fawda i documentar-se, recórrer els llocs on va viure la Fawda, com viuen el dia a dia els palestins ara. Aquí van recórrer la vida i l’espai de la Fawda, una immersió en la realitat que va viure la poetessa, una manera d'apropar-se al seu ànima. La Teresa i la Carla de la campanya de sensibilització entre els joves i del tour de l'obra per altres ciutats fora de Barcelona.

Fawda és un cant de solidaritat amb el poble palestí, oprimit des de fa dècades, oblidat a un racó de la Mediterrània, i que només surt a la primera pàgina quan el nombre de morts sobrepassa el límit tolerable per la consciència occidental.

Notícies relacionades