Les Corts de la República a Pins del Vallès: “No sigui que després d’aquestes Corts acabi venint Francoˮ

Foto: Jordi Pascual

El 30 de setembre del 1938 el Monestir de Sant Cugat a la llavors vila de Pins del Vallès va acollir una reunió de les Corts Republicanes. La visita dels polítics estatals, que havien reculat a Catalunya després de canviar la capital republicana a València després de la caiguda de Madrid, arribava en un context difícil a la ciutat, que llavors havia arribat als 10.000 habitant, 4.000 més que abans de l’inici de la Guerra Civil per l’acollida de població refugiada que fugia de la guerra i buscava un municipi agrícola on aconseguir menjar amb menys dificultats.

Així ho han explicat els historiadors José Fernando Mota i José Luís Martín en una conferència celebrada dimecres a la tarda al Museu municipal. Partint de l’exposició L’escenografia del poder. Tapissos reials a les Corts republicanes de Sant Cugat sobre aquest afer, han desenvolupat com va acollir Pins del Vallès aquelles Corts, adaptant i decorant l’interior de l’església amb tapissos de la Fàbrica Reial –llavors Manufactura Nacional de Tapices y Alfombras– per donar solemnitat a l’esdeveniment.

Mota ha explicat la clau més local a través de fotografies de l’època i de les memòries sobre les Corts Republicanes durant la Guerra Civil de la diputada socialista Matilde de la Torre, a qui no li convencia haver-se de trobar en un edifici eclesiàstic ja que, creia, que cada cop que les institucions democràtiques s’han refugiat sota el sostre religiós han acabat malparades. “No sigui que després d’aquestes Corts a Sant Cugat acabi venint Francoˮ, va etzibar a un company de Corts en una conversa que recull al seu llibre.

Durant els primers anys de la Guerra Civil, explica Martín, Catalunya havia viscut la guerra de lluny ja que el front estava lluny i encara no hi havia hagut bombardejos sistemàtics. En els darrers temps, però, els atacs sobre Barcelona eren clars i l’obligada reculada del front republicà feia esperar el pitjor dels finals per a la Segona República Espanyola. És per això que, per seguretat i tenint en compte la proximitat de la residència de Negrín, cap del consell de ministres, es va triar Pins del Vallès per celebrar les Corts.

Al municipi, els canvis a l’Ajuntament amb la desestabilització del govern de Magí Bartralot per les requises que van provocar la pretesta dels rabassaires i diversos canvis al capdavant de la corporació ja que els dos alcaldes posteriors van ser cridats a files. Curiosament diversos polítics locals eren del POUM malgrat la repressió que havia patit el partit tot i que actuaven en representació d’altres forces polítiques. El darrer alcalde republicà, de fet, Isidoro Checa, era un anarquista de la CNT.

L’esdeveniment va arribar, llavors, en un clima d’inestabilitat a Pins del Vallès. Centenars de ciutadans van rebre encuriosits les Corts, que havien estat cridades secretament hores abans en una trobada a un restaurant de Barcelona on uns cotxes els esperaven per portar-los a la nostra ciutat. Ja aquí, es van trobar amb moltíssimes persones que es miraven l’escena. Fins i tot se’n conserven algunes anècdotes com els músics que es van equivocar tocant l’himne de Riego quan entraven els representants de la Generalitat i rectificant a darrera hora per tocar els Segadors.

A nivell general, clou Martín, a les Corts hi havia el debat entre forçar una mediació internacional que forcés un alto al foc per arribar a unes negociacions tutelades a nivell europeu o seguir amb la guerra amb els mitjans esperant que aquesta sigui l’única oportunitat de vèncer. Negrín considerava que la proposta negociadora no tenia recorregut perquè no hi havia potències europees que volguessin negociar, com tampoc volia Franco. Això va trencar la reraguarda republicana tot i que l’exèrcit es va mantenir unit fins la caiguda de Catalunya.

Notícies relacionades