L’Arxiu Nacional es prepara per a una ampliació per apropar-se als 120 quilòmetres lineals de documentació

Fotos: Jordi Pascual

Francesc Balada, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ha explicat en el marc d’una conferència organitzada conjuntament pel propi arxiu i els Amics de la UNESCO que tot just es troba en elaboració un pla executiu que en permetrà ampliar els dipòsits. Basant-se en una modificació urbanística aprovada al 2016, l’ampliació permetrà superar el topall dels 36 quilòmetres lineals de documentació que actualment s’emmagatzemen a la seu de l’arxiu amb l’aspiració d’arribar durant els propers anys, segons recull el Pla Director de l’equipament, a 120 quilòmetres lineals.

Ara per ara, explica el seu director, l’ANC té més de nou milions de fitxes i 2,5 milions d’imatges digitalitzades, entre d’altres. La majoria de documents arxivats formen part del fons públic encara que també hi ha propietaris que, mitjançant contractes, cedeixen o venen els seus fons. Aquestes xifres són possibles gràcies a la consolidació de l’Arxiu des de la seva arribada a Sant Cugat l’any 1995. La seva fundació data del 1980, quan s’ubicava en un edifici del carrer Villarroel que no disposava dels sistemes i serveis adequats per desenvolupar la funció d’un arxiu.

La direcció del centre pretén tenir més presència – també a nivell internacional –, crear més nexes de relació amb altres arxius i canviar l’organigrama per adaptar-se a les noves condicions de l’arxivística. El Pla director contempla també la millora del sistema informàtic i el desenvolupament d’una política per esclarir quins fons es poden ingressar i de quina manera. L’aposta és que la ciutadania pugui seguir tenint accés a la informació que desitgi i, per això, ja avui dia digitalitzen i posen a disposició pública documents, el darrer és la llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

El repte de la digitalització

L’ANC no només té el repte de l’ampliació per incorporar més arxius al fons sinó que s’ha d’enfrontar a les noves tecnologies amb un doble efecte sobre el treball, tal com explica Maria Utgés, cap de l’àrea dels fons de l’adminsitració. D’una banda, la necessitat de l’arxiu a adaptar-se a aquestes tecnologies amb cercadors, digitalització de documents, interrelació de temes, l’exposició indeguda, la mercantilització de dades personals, la propietat intel·lectual... D’altra, l’arribada de nous documents directament digitals que no només contenen la informació consultable sinó també un munt de metadades que han de treballar.

Al llarg del temps, a més, també ha canviat el perfil d’usuari de l’arxiu. Segons explica Rosa Cruellas, responsable d’informació i qualitat, els historiadors i investigadors sempre havien estat els principals usuaris de l’ANC però, al llarg del temps, l’administració pública i la ciutadania en general s’han anat incorporant. Això implica més acompanyament, especialment a les persones a títol individual, ja que cada vegada hi ha menys perfils experts que accedeixen als fons. Justament per això, cada vegada reben més consultes via correu electrònic.

“La publicació del llistat de víctimes del franquisme ha significat un canvi en el tipus de consultes”, prossegueix Cruellas, “avui dia l’interès personal ja ocupa el segon lloc en les motivacions de les consultes”. El rànquing està encapçalat per la investigació història i la comunicació pública, l’ús editorial i els titulars dels fons representen el tercer, quart i cinquè motiu de consulta, respectivament. “Cada vegada és més habitual que vinguin persones que busquen familiars desapareguts o morts durant la Guerra Civil i el franquisme”, clou.

Trencar la barrera de la investigació

Francesc Olivé, responsable d’acció cultural, explica que, perquè tota la feina que es fa a l’ANC no arribi només a les persones interessades personalment o professional, desenvolupen tasques d’apropament a la ciutadania. En primer lloc, destaca la vesant educativa amb un servei didàctic que permet apropar-se als menors d’edat i a les escoles. En segon, diu que és clau la presència als mitjans i xarxes socials amb rodes de premsa, presentacions i continguts digitals que permeten posar en valor no només la tasca sinó també el contingut i valor històric dels documents que tenen als dipòsits.

La conferència conjunta de l’ANC amb els Amics de la UNESCO segueix aquesta lògica ja que s’emmarca en la setmana internacional dels arxius que s’ha celebrat entre el 6 i el 13 de juny, amb el dia 9 com a dia central en ser la jornada internacional dels arxius, que va comptar amb una visita guiada a l’equipament santcugatenc.

Notícies relacionades