Publicitat

L’Ajuntament estudia declarar la Torre Negra Bé Cultural d’Interès Nacional

Foto: Tino Rubio

El tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, rectifica allò que es va dir a la roda de premsa en què el tripartit va anunciar la compra de la fortificació medieval de la Torre Negra i reconeix que, tot i que el catàleg municipal recull l’edifici històric com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i proposa declarar-lo com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), no té cap tipus de protecció patrimonial. elCugatenc ja va advertir el mateix dia de la roda de premsa que l’inventari del Departament de Cultura no contempla cap de les dues figures de protecció.

Aquest diari va contactar amb el Departament per tal d’esclarir la diferència de criteri entre el catàleg municipal i el nacional. Fonts de la Generalitat confirmen a elCugatenc que no tenen constància de cap de les figures de protecció, sent només tres els edificis del municipi declarats com a BCIN: el Monestir, el pont de Can Vernet i el Castell de Canals (Valldoreix).

Després de ser preguntat per aquest diari, Duch reconeix l’error i diu que el govern farà el possible per rectificar la situació, o bé modificant el catàleg municipal o bé iniciant els tràmits perquè la Torre Negra sigui declarada BCIN o BCIL. Aquesta declaració suposa haver de seguir uns controls estrictes en les rehabilitacions i restauracions però, alhora, explica el tinent d’alcaldia, ha de permetre que l’Ajuntament tingui accés a subvencions.

Per què el catàleg municipal està malament?

Duch explica que l’error en la roda de premsa es deu a què el catàleg municipal recull la Torre Negra com a BCIN. “En qualsevol cas, és el segon edifici del catàleg pel seu alt valor patrimonial”, apunta el tinent d’alcaldia, que diu que la família Rabadà va evitar fer els tràmits per obtenir una figura de protecció patrimonial per lliurar-se de les restriccions patrimonials a la seva llar.

La Torre Negra figura a la segona fitxa del Catàleg de Sant Cugat, aprovat al 2008: “Construcció militar romànica, molt ben conservada, de planta quadrangular i tres pisos d'alçada amb una torre quadrada adossada a un angle de l'edifici. El seu estat actual és el resultat de les reformes que es portaren a terme per adaptar la construcció a les funcions agrícoles. Algunes finestres de la façana són geminades i el portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat”.

La fitxa proposa que la Torre Negra sigui declarada BCIL tot i que el tràmit mai s’ha efectuat. Alhora, el catàleg recull la fortificació medieval com a BCIN: “En aplicació de la disposició addicional 1a de la Llei 9/1993 la Torre Negra és declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) ja que es considera un castell”.

L’historiador Domènec Miquel explica el motiu de l’error: “El 1949, l’Estat va fer un decret de protecció de patrimoni pel qual es declarava ‘monument nacional’ totes les restes de castells i fortificacions d’Espanya. Evidentment, cada Comissaria Provincial havia de fer els seus propis inventaris i a partir de la seva aprovació quedaven declarats. El que va passar és que l’Esteve Rabadà, administrador de l’empresa La España Industrial, era un personatge el suficientment important i influent com per assolir que ‘es descuidessin’ d’incloure la Torre Negra en el llistat, de forma que no va resultar protegida”.

L’historiador reconeix que totes les restauracions, pagades de la butxaca de la família Rabadà, estan ben fetes malgrat que la no protecció patrimonial suposava no tenir la supervisió de la Comissiaria de Belles Arts en un primer moment i de la Generalitat posteriorment. Miquel explica que l’arquitecte municipal Vicenç Tort va introduir la Torre Negra seguint el criteri del 1949 i de la llei del 1993: “La declaració de BCIN no es pot fer en un catàleg municipal, sinó que ha de seguir un tràmit individual més complicat a la Conselleria de Cultura. Com que aquest tràmit no s’ha fet mai, no consta en els inventaris de BCIN de Catalunya”.

La compra de la finca

L’anunci del passat 11 de novembre suposa l’inici dels tràmits perquè l’Ajuntament compri la Torre Negra i un total de 86 hectàrees al seu voltant, 83 de les quals formen part del Parc Natural. Això significa que, de tota la compra, tres hectàrees formen part de les 165 hectàrees afectades pel planejament urbanístic en disputa als tribunals, l’anomenat àmbit urbanístic de la Torre Negra.

Quan s’efectuï la compra per un valor total de 2,8 milions per les 86 hectàrees, l’Ajuntament passarà a ser propietari d’un 1,8% de l’àmbit en disputa urbanística, hores d’ara reconegut com a sòl no urbanitzable però pendent d’una resolució judicial. Núñez i Navarro, el propietari majoritari, seguirà tenint més d’un 60% dels terrenys i la força suficient per fer propostes de promoció urbanística en cas que canviï la qualificació del sòl.

Sobre la finca en si, el tripartit va explicar que encara no s’havia definit quin ús tot i que el valor patrimonial i històric havien de tenir-hi cabuda. Tampoc havien fet un càlcul exacte del cost de les possibles rehabilitacions. La família Rabadà va explicar que, sent una edificació del segle XII, de ben segur que s’hauran de fer reformes, especialment a les golfes.

Notícies relacionades