Laia Travé: “El principal valor dels pessebres és que es fan en família”

Fotos: Jordi Pascual

Fa cinc anys que l’Ateneu es va decidir a recuperar una de les tradicions nadalenques més emblemàtiques de les nostres terres, el concurs de pessebres. Moltes llars encara exposaven els seus betlems a les finestres i, amb el concurs, es permet premiar les millors composicions, dissenyar rutes i documentar cadascun dels participants. El quinquenni ha arribat amb la ruta més completa i el major nombre d’inscrits, unes bones dades que s’acompanyen del taller de pessebrisme que organitza la mateixa entitat i on els alumnes dissenyen figures, les pinten, s’ensenyen a fer els escenaris i jugar amb la perspectiva. El concurs es consolida com a element cohesionador del Nadal, tal com expliquen Toni Ramon i Laia Travé, encarregats d’aquesta activitat a l’Ateneu.

El concurs de pessebres de l’Ateneu es feia als inicis de l’entitat tot i que després es va perdre. Què sabeu d’aquelles primeres edicions?

– Toni Ramon [TR]: Es feia un concurs de pessebres a domicili seguint el mateix format que ara. El jurat passava casa per casa a veure’ls i es reconeixia només el pessebre popular, el fet amb suro i molsa. No hi havia tantes categories ni es donaven a conèixer els pessebres que es podien veure des del carrer, que és el que hem anat incorporant des de la recuperació.

Fa cinc anys que vau decidir recuperar-ho. Com va sorgir la idea?

– TR: Al 2010 un soci de la casa, Manel Sánchez, ens ho va proposar ja que el concurs es va deixar de fer amb el canvi de segle. Vam fer un esquema de com podia ser el concurs, el vam preveure a nivell pressupostari i vam fer una sol·licitud d’ajuts. En aquell moment no es va considerar des de les institucions que calgués donar-li suport. Era un moment de crisi general i també a l’entitat. Per això no ens vam atrevir a fer-lo sols.

Al 2013 l’Ajuntament va dir que el recuperéssim. En aquest moment ja vam parlar de categories, el pessebre popular, l’artístic i l’innovador. Hi vam afegir també el recorregut de pessebres. Un tret diferencial respecte d’altres municipis és que té un amplíssim ventall de pessebres que es poden veure passejant pels carrers, és un patrimoni que no podíem deixar perdre.

Va en la línia de recuperar el poble que s’ha perdut quan Sant Cugat ha crescut tant.

– TR: Sí, però, sobretot, ho hem fet documentant-ho. Editem un mapa perquè la gent conegui on són els pessebres perquè n’hi ha fora del nucli més cèntric de la ciutat. Animen a passejar i, a més, els tenim tots fotografiats.

– Laia Travé [LT]: Els pessebres a les finestres van ser el motor del concurs, perquè la gent ja en feia.

Els pessebres tenen també una connotació religiosa. Per què decidiu apostar per aquesta tradició?

– LT: El valor religiós hi era anteriorment però ara el principal valor del pessebrisme és que es tracta d’una activitat que es fa en família durant els dies previs del Nadal. Els propis concursants expliquen que ho fan així, l’avi amb els néts, pares i fills... Té un esperit nadalenc d’unió.

I de joc.

– LT: Exacte, diuen que el pessebre a l’inici és una cosa i quan passen les criatures n’és una altra. Podríem fer un abans i un després.

Creieu que ajudeu a evitar que es perdi una tradició entre tantes d’altres que en tenim al Nadal pròpies i importades?

– LT: Bé, hi ha molta gent que fa pessebres cada any, la tradició ja es manté.

Quin balanç en feu?

– TR: Molt positiu perquè ha crescut molt el nombre de pessebres. Hem tingut el suport de l’Associació de Pessebristes de Sabadell, de Mataró i l’acompanyament de l’Andreu Campos, santcugatenc membre de l’associació de Barcelona, que ens han assessorat, ajudat i format part dels jurats. Al primer any de recuperació vam tenir 22 pessebres inscrits. A ciutats com Terrassa i Sabadell, amb 200.000 habitants, el nombre d’inscrits no varia massa del nostre. A més, hem anat incrementant-los, ara ronden la trentena. Vam partir d’uns recorreguts amb 11 pessebres senyalitzats i ara arribarem a la trentena també. La gent s’ha anat animant i nosaltres els hem identificat per convidar-los a sortir al mapa.

També cal dir que des de l’Ateneu i amb el suport de l’associació de Sabadell hem fet un curs de pessebrisme popular per a tota aquella gent que desconegui les tècniques o les vulgui millorar. Com treballar amb el suro i la molsa, millorar les perspectives...

Com funcionen les categories?

– TR: En tenim quatre, tres en funció del material i una perquè s’hi presentin entitats. És diferent el pessebre d’una entitat o una escola que el que pugui fer una família. La categoria popular és la dels pessebres fets amb molsa i suro. L’artística és la categoria de pessebres amb guix, construccions i altres materials. Finalment, l’innovador és aquell pessebre que utilitza qualsevol element i qualsevol figura. La categoria que més pessebres ha concentrat durant els darrers anys ha estat la popular.

Teniu alguna cosa pensada per a altres edicions?

TR: A l’edició anterior vam incorporar el curs i enguany ja l’hem fet durant tres dissabtes. Volem tirar endavant la branca de formació gratuïta. Tenim pendent com treballar infants al voltant del pessebres, potser treballant aquesta mateixa formació per a nens i nenes a entitats, escoles o l’àmbit familiar. En una de les edicions la guanyadora absoluta de la categoria d’innovació era una nena de 8 o 9 anys. Per ser nens no es fan mals pessebres.

– LT: S’han d’introduir en la tradició a banda de moure figures i que sigui un joc. Més a llarg termini també podem treballar els diorames, un format amb capsa, més petit, més artístic i amb més treball al darrere.

– TR: L’any passat ja vam tenir una mostra de tres diorames i enguany en tornarem a tenir. A més, per primera vegada tenim un participant al concurs amb un diorama. Estan fets amb la lògica d’estar mirant per una finestra i és una tècnica complexa. És una de les assignatures pendents però a més llarg termini.

Notícies relacionades