Publicitat

José Fernando Mota s’endinsa en l’extrema dreta en la Barcelona de la segona República al seu darrer llibre

Foto: Jordi Pascual

L’historiador santcugatenc José Fernando Mota ha presentat aquest dijous a la tarda el seu darrer llibre, ¡Viva Cataluña española! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) [Publicacions de la Universitat de València, 2020], una investigació històrica sobre els grups i personatges d’extrema dreta que s’organitzaven a la capital catalana en el temps de la segona República espanyola.

Jordi Casas, membre del Grup d’Estudis Locals (GEL), coorganitzador de la presentació de la mà del Museu de Sant Cugat, ha reivindicat la publicació com un treball històric que s’endinsa en un tema que havia quedat força ocult. “El llibre és un mar de xifres i noms vinculats a l’extrema dreta dels anys 30 a Catalunya, un món molt desconegut fins araˮ, ha reivindicat.

Així ho ha reivindicat també l’historiador Javier Tébar, que ha acompanyat l’historiador santcugatenc en la presentació del llibre. Considera que un dels valors del treball és la recerca en arxius i amb professionals que tenen el seu fons propi. “Ha cercat molts arxius personals i familiars dels descendents dels protagonistes de la història, que tenen un valor històric molt important ja que sinó es perdenˮ, ha reivindicat, “les entrevistes als familiars també suposen un valor afegitˮ.

¡Viva Cataluña española! fa un retrat de l’extrema dreta des de la seva estructuració fins al fracàs en l’organització del cop d’estat del 1936. “L’annex és molt important perquè incorpora l’evolució del quadre d’organitzacions durant aquest períodeˮ, explica Tébar. L’autor ha agraït la col·laboració dels arxivers i dels familiars, que han estat indispensables per recollir la informació que acaba reflectida en el treball.

El títol del llibre “és el que deia el doctor Albiñana al Congrés i Falange als seu comunicat, és com va titular l’ABC l’entrada de les forces franquistes a Catalunya, és el que va dir Fuerza Nueva en la transició i és un crit que encara se sent als carrersˮ, reivindica Mota, que diu que el punt comú dels grups d’extrema dreta d’aquella època és, precisament, el nacionalisme espanyol. Entre les curiositats que recull el llibre hi ha, per exemple, els símbols que utilitzaven aquests grups – principalment la bandera d’Espanya– per diferenciar-se dels nacionalistes catalans.

El grup Peña Ibérica, vinculat pel RCD Espanyol, és el grup que més cop apareix al llibre. Explica Mota que el futbol, en temps de Primo de Rivera, esdevenia un espai purament polític ja que els partits estaven prohibits. El catalanisme es vinculava al Barça i l’espanyolisme a l’Espanyol. Posteriorment l’arribada de la República va suposar la desaparició de molts dels grups per la desaparició de la monarquia, la laïcitat i l’autonomia de Catalunya.

“Els carlins van ser majoritaris a Catalunya i a Barcelonaˮ, explica Mota, tot i que els alfonsins, els albiñistes, els grups profeixistes i els purament feixistes també tenien presència, entre d’altres organitzacions menys rellevants. Al llarg del llibre, l'historiador repassa com evolucionen aquests grups i els seus personatges fins al cop d'estat.

Notícies relacionades