Joan Gómez: “Els Amics dels Veterans i de la Regalèssia renovem la junta per tenir un recanvi generacional”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els Amics dels Veterans i de la Regalèssia, l’entitat encarregada d’organitzar el concurs d’arrossos de la Festa Major i la cavalcada de Reis, acaba de renovar la junta, amb Joan Gómez com a president. La notícia ha coincidit amb l’anunci d’ajornament del concurs d’arrossos a la Festa Major d’aquest any tenint en compte les limitacions sanitàries i quedant en l’aire si finalment hauran d’optar per una cancel·lació definitiva. Gómez atén elCugatenc per parlar de la nova etapa de l’entitat, com han viscut la pandèmia i els futur.

Comencem pel canvi de junta.

– És parcial. Repetim set persones i també ha entrat gent més jove per fer recanvi generacional. Nosaltres vam entrar per substituir els avis a l’any 2002 però ara els avis som nosaltres. Ens toca passar el relleu a la joventut. La idea de l’entitat és la mateixa perquè tenim una mirada molt tradicional: el concurs d’arrossos, que vam agafar amb 50 paelles i ara ja en tenim 250, i la cavalcada, que l’hem modernitzat però els tres reis no canvien.

També us impliqueu als Tres Tombs.

– Sí però com a col·laboració. L’organització depèn d’una altra comissió però molts membres de la nostra junta hi participen. El dia de la festa els fem suport.

No es podrà fer el concurs d’arrossos per Festa Major...

– L’hem ajornat i esperem poder decidir què fer a partir del juliol.

Un nou concurs d’arrossos virtual?

– Ho vam emprendre amb ganes però no va acabar de funcionar perquè la gent vol unir-se i fer festa. El concurs d’arrossos és un moment de retrobament de molta gent, fins i tot de persones que viuen fora de Sant Cugat però tornen un cop a l’any per fer l’arròs. La virtualitat no ho permet i per això no va acabar de funcionar. El nostre objectiu ara és tornar al format tradicional.

Ara es poden fer actes al carrer amb algunes restriccions...

– Ens veiem incapaços de dir a tothom que s’assegui per grups i que no es barregi. Va en contra de l’esperit de la festa. Per això hem d’estar pendents de la pandèmia.

Reis queda més lluny. També a l’expectativa?

– L’any passat vam poder col·laborar amb l’àrea de Cultura a l’Ajuntament per a l’adaptació que es va fer. Ara ens hem emplaçat a treballar després de Festa Major per veure què podrem fer.

Esteu satisfets amb l’adaptació del Nadal passat?

– Va ser un acte diferent. Per al moment que vivíem, va estar molt bé. L’Ajuntament va portar el pes de la proposta. El que puguem fer enguany encara està per definir. A nosaltres ens agradaria fer un campament reial més petit i reprendre la cavalcada.

Heu viscut la pandèmia en dues fases?

– Sí, la primera amb la proposta de l’arròs confinat i amb el canvi de la web. Teníem moltes ganes de fer coses. Ens vam poder actualitzar i vam intentar fer alguna cosa tot i que el resultat no va ser l’esperat. En la segona fase, sense cavalcada, estàvem coixos. Per això ens agradaria tornar als actes tradicionals.

Us marqueu l’objectiu de mantenir les tradicions i dinamitzar la vida social i jove. Quin balanç en feu d’aquests anys?

– Ens ha costat trobar una renovació generacional que permeti mantenir l’activitat. Ara tenim diverses persones de poc més de 30 anys però segueix costant-nos. Som un grup de tradició: els nostres pares van començar als anys 40 i nostres els vam ajudar i després vam prendre el relleu. S’ha sumat alguna gent de fora que vol mantenir l’esperit de poble. Som conscients de la dificultat. Potser ens falta fer alguna acció que perduri físicament, com van fer els avis arranjant l’ermita de Sant Medir.

A la junta teniu més joves però cap dona. Per què?

– Els avis havien concebut l’associació com una entitat d’homes, perquè llavors la societat era molt masclista. Quan vaig esdevenir president vaig obrir el debat i des de llavors han entrat cinc noies. La meva il·lusió és que alguna d’elles hagués entrat a la junta. No ho vaig aconseguir. De fet, també costa que vingui a les assemblees.

És una qüestió de dinàmica. És difícil que se sentin cridades a participar si fins fa poc no era així.

– Clar. Tot just hem començat el camí. Tot i això, no crec en les quotes. Les dones que tinguin ganes de treballar, que s’incorporin. Quan treballem no hi ha homes ni dones, només persones que treballen.

En un poble que ha crescut tant, aconseguiu preservar les tradicions de cara als nouvinguts?

– Sí. De fet, hi ha gent que acaba d’arribar al poble i se suma a l’entitat. Ens agradaria que això fos més habitual. No volem ser un reducte. A més, s’ha de tenir en compte que la joventut té una dinàmica de valors diferent a la que va viure la gent de la meva edat. Jo soc de la generació de tant guanyes, tant vals i ara la gent jove no té feina segura, es forma molt i guanya poc. És difícil que aquestes persones es puguin implicar. No tenen temps. La prova és que encara hem de fer moltes reunions a les 10 de la nit perquè tothom hi pugui actuar.

Tot i els reptes, Sant Cugat és una ciutat molt viva a nivell d’entitats.

– Sobretot a nivell cultural i esportiu. Però igualment és difícil fer xarxa. En el nostre cas, la cavalcada de reis la comencem a preparar al març i durant els mesos posteriors anem fent trobades i avançant. Això són diversos dissabtes de treballar! I hi ha molta gent que prioritza altres coses, com anar al segon habitatge.

Heu notat el canvi de govern?

– És difícil de valorar perquè tot ha estat condicionat per la pandèmia. No puc fer una valoració perquè s’ha fet economia de guerra. Només puc dir que el sistema de gestió és molt diferent al del govern anterior. Ni és més bo ni més dolent. Ara sembla que la situació millora però encara hem d’esperar l’efecte econòmic.

Cultura serà el primer que rebrà?

– Bé, les entitats potser no tant. La gent que s’hi dedica professionalment sí que ha patit molt.

Notícies relacionades