Publicitat

Jazzenviu: “Aquest reconeixement ens empeny a seguir endavant”

Foto: Jordi Pascual

Guillem Jubany i Marc Pons formen part de Jazzenviu des dels seus inicis, una entitat nascuda ara fa 12 anys per potenciar la música en directe a Sant Cugat. Des de llavors han organitzat més de 1.000 concerts i iniciatives com la David Mengual Free Spirits Big Band. També han rebut diversos reconeixements; el darrer, el premi en reconeixement a l’impuls de la música en viu de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya.

Què suposa per a vosaltres aquest premi?

– Guillem Jubany [GJ]: Estem contents perquè portem 12 anys fomentant la música en directe de forma desinteressada. És un reconeixement a la feina feta.

– Marc Pons [MP]: Fa il·lusió i dona un plus de motivació per seguir fent la mateixa tasca.

Quan vau néixer fa 12 anys vau explicar a Cugat.cat que teníeu dos objectius: fer concerts en viu i esdevenir un espai comú on compartir idees, propostes i necessitats dels músics. Ho heu aconseguit?

– GJ: Els concerts són un punt de trobada tant de músics com d’aficionats, que han fet grups d’amics per veure música en viu. Els músics també han fet pinya. És a dir, ens hem centrat en l’organització de concerts i això ha servit per tenir un punt de trobada. Les jam-sessions ens han servit per crear més cohesió entre els músics locals, que també han tingut l’oportunitat de tocar amb els músics que portàvem de fora.

Vau començar l’activitat al Bohèmia, un dels locals d’oci nocturn desapareguts. Hi ha manca d’espais?

– GJ: A nivell d’oci nocturn i per a joves, Sant Cugat és un desastre. Potser amb la recuperació del Teatre de la Unió es guanyarà un espai, però està per veure. En qualsevol cas, el Bohèmia era un lloc mític de Sant Cugat. La Mercedes ens va ajudar molt. Cada diumenge ens pagava els músics que venien a fer les jam-sessions. Va ser una pèrdua important. Posteriorment hem pogut fer cicles estables al Cafè Auditori, al Casal Torreblanca i a la Festa Major. El que ha mantingut Jazzenviu en vida són les programacions setmanals.

– MP: Sant Cugat està molt limitat per fer música en directe. Als inicis vam estar al Bohèmia i fent algun cicle a la Casa de Cultura. Vam tenir la sort d’establir-hi dos cicles permanents. Aquesta etapa inicial va ser molt important.

Per què?

– GJ: Més enllà dels concerts, ens vam posar en contacte amb molts músics. Pel Bohèmia, tot i ser un local petit, hi van passar músics molts bons.

– MP: Després vam tenir la sort de poder tocar al Cafè Auditori, un espai gran.

I municipal. És a dir, l’Ajuntament us reconeixia...

– GJ: Quan va tancar el Bohèmia, l’únic lloc que vèiem factible era el Cafè Auditori. Vam presentar un projecte a l’Ajuntament però en aquell moment no ho veien clar. Així que ho vam negociar directament amb el Cafè Auditori, acordant el percentatge de la barra per a cadascú perquè no teníem cap subvenció ni cap altre tipus d’ajut. Encara ens van sobrar 200 euros per invertir en el cicle següent. Un cop acabat el primer cicle, l’Ajuntament va veure l’èxit i ens va dir que volien incorporar-nos a la programació.

Hi ha algun moment determinant per a Jazzenviu?

– MP: Hem tingut diverses etapes. Per exemple, als inicis, en paral·lel als concerts del Bohèmia, vam rebre un premi pel projecte del David Mengual. Aquest va ser el primer revulsiu. Començar el cicle de jazz al Cafè Auditori va ser un punt d’inflexió perquè ens permetia arribar a més públic.

– GJ: S’ha consolidat com un cicle al qual els músics volen anar quan fan gires. És un públic molt entregat, amb un silenci absolut. Es crea un ambient molt bo i la gent confia molt en el nostre criteri.

– MP: Paral·lelament vam començar un cicle a l’antic bar Mut, al Casal Torreblanca. És un bon espai per fer-hi petits concerts. Són dos cicles que hem pogut mantenir en paral·lel durant els darrers anys.

– GJ: Tot i que a nivell de reconeixement per part dels músics, el del Cafè Auditori és més rellevant. Nosaltres volem que tinguin feina, que puguin fer una parada més a la seva gira.

La COVID-19 ha suposat una aturada total?

– GJ: La cancel·lació del cicle al Cafè Auditori ha suposat cancel·lar nou concerts, els diners dels quals es van reinvertir per fer un parell de concerts al Sant Cugat a Escena. No hem pogut fer res més.

– MP: És a nivell mundial. A Nova York, que és la ciutat del món amb més concerts de jazz, està tot aturat.

– GJ: Hi ha moltes sales que ja no tornaran a obrir, orquestres que no podran tornar a tocar... Si ja anaven justos de diners i amb poques subvencions, amb tot aturat és inviable.

Participeu a la Plataforma per la Música, un col·lectiu que ha fet una proposta per mantenir viva la música a Sant Cugat adaptant-se a les restriccions. Més enllà de la part concreta del virus, també denuncien que algunes de les problemàtiques que dificulten la música en viu a la ciutat són d’abans de la pandèmia.

– GJ: Fins que no tens èxit o reconeixements és més difícil tenir suport malgrat que estiguis programant concerts bons als quals va molta gent. Però ens hem trobat altres problemes. Per exemple, des del seu inici el pressupost per Festa Major no s’ha incrementat gaire. O al principi de fer concerts al Mut, quan havíem de fer aparèixer l’Ajuntament al cartell tot i que llavors no rebíem cap suport econòmic seu.

– MP: A més, hi ha pocs locals.

Quins objectius teniu?

– MP: Que l’associació perduri amb els dos cicles i els concerts per Festa Major, que vam començar al 2008 a Can Quitèria com a plaça del jazz i que ara és al Celler. La plaça del jazz ha esdevingut un lloc oficial i l’Ajuntament i la ciutat n’estan orgullosos.

– GJ: Recordo que als primers anys teníem un pressupost molt elevat i ara no en tenim ni una quarta part. Hem rebut queixes d’alguns músics de renom internacional, perquè ells poden arribar a cobrar per la seva actuació més que el nostre pressupost total. Vam traslladar la queixa i al dia següent ens van doblar el pressupost.

L’Ajuntament comença a entendre que si volen una plaça del jazz amb músics de qualitat, això té un cost. Trobem injust que no estiguin disposats a pagar-lo per al jazz però sí per portar altres músics per fer concerts a la plaça d’Octavià. Per evitar perdre qualitat, vam haver de reduir els nombre de dies de concerts a dos. Ara bé, en les darreres reunions que hem mantingut hem vist la possibilitat d’una millor col·laboració.

Notícies relacionades