Inauguració de l’exposició de pintura ‘Roba estesa’ al Centre Maristany, de M. Jose Blaya

Fotos: Mariano Martínez

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Divendres, set de la tarda, M. Jose Blaya presenta a la sala Maristany el seu projecte de pintura Roba Estesa, que ha guanyat la primera convocatòria les Lleixes del CAM. És un conjunt de 18 obres de petit format, en oli, aquarel·la i guaix, on la la temàtica és, fent honor al títol, roba estesa al sol i al vent, estampes agafades de diferents indrets del món, d'una extensa col·lecció de fotos recollides per l'autora al llarg de les últimes dues dècades, a més dels que li han fet arribar amics i familiars, assabentats del seu interès. La pintura es complementa amb un audiovisual que recull una selecció de fotos de l'esmentada col·lecció i frases triades per la M. Jose de les seves lectures i que també fan referència al tema de la roba al vent i que mostrant l'interès de l'autora sobre el tema:

tot és casa meva i tot

m’era i m’és i em serà casa

com, si veies voleiar

la roba estesa de l’àvia

Enric Casasses

Allí colgaban las sábanas. Eran como espíritus blancos, intranquilos, bajo la luz de la luna. Estaba de pie, completamente quieta escuchando.

No me atrevo”, pensó. “No me atrevo”.

Henning Mankel

I aquesta passió va més enllà del mon literari i arriba al cinema, on també busca la bellesa visual de la roba enlairada. Cita dues pel·lícules, encara que confessa que aquesta parcel·la la té poc desenvolupada: Como agua para chocolate i Una jornata particulare.

Les pintures representen llocs de la geografia mundial, indrets tant distant com Latour de Carol i Cabo Polonio a Uruguai, Bellver de Cerdanya i Sapa a Vietnan, un pati de Nepal i un racó d'Islàndia, Cabo de Gata i Indonèsia...

L'obra està tècnicament ben resolta, destacant el traç net i la lluminositat, la frescor dels colors. Contemplant els quadres es té la sensació que ens transporten al lloc de la foto i que ets a punt de sentir a l'esquena el vent que bufa, o que t'entren ganes d'allargar la mà i tocar els llençols blancs. Cal destacar també la feina de reflexió que hi ha al darrere, perquè darrere de l'aparent senzillesa hi ha un treball de documentació i reflexió sobre el significat que té la roba penjada al vent per a la M. Jose. En primer lloc hi ha una intencionalitat de reportatge, un interès informatiu. Aquest aspecte deriva de la seva formació acadèmica. És llicenciada en Ciències de la Informació i la seva trajectòria professional ha estat relacionada sempre amb el món de la informació, a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació)...

A mode de mostra que aquest projecte s'ha anat gestant al llarg de molt de temps, citarem un paràgraf tret del full de sala:

“Els matins que passava al terrat observant llençols, mitjons, calcetes, camises, samarretes (...) dansant al ritme del vent, ressecada per la calor i adquirint ombres i matisos de colors, han fet que la roba estesa sigui per a mi una font d'observació, imaginació i plaer estètic,”. Aquí fa referència a quan tenia dotze anys. També fa referència a la dita “vigileu, hi ha roba estesa”, referint-se a quan els grans parlen de temes que no volen que escolti la canalla.

En tots aquests quadres amb roba flamejant al sol també hi ha un crit per la costum que s'ha anat imposant en la societat urbana i postmoderna de treure de l'espai públic els estenedors de roba, amagant-los a l'espai privat de patis interiors o dintre de casa. I l'ultima és la gradual implantació de l'assecadora. L'autora es refereix a les ordenances d'alguns municipis que prohibeixen “estendre la roba a les façanes” o veïns de Lleida “que critiquen que la Paeria no faci complir l'ordenança que prohibeix que la roba quedi estesa als balcons dels edificis”, per la mala imatge que donen de la ciutat, “com si la roba acabada de rentar fos alguna cosa que no existeix”. Aquests hàbits ara queden relegats a l'àmbit rural, encara que no sempre, i a països allunyats de la societat occidental.

A la presentació feta al Centre Maristany la M. Jose va explicar que aquest projecte va començar pintant un quadre de roba estesa, i va continuar incorporant aquest element als paisatges que feia en aquell moment, com un complement, una manera de complementar-los, donar-los vida, sortir de l'estàndard i de l'espai de confort. Posteriors reflexions al voltant del cromatisme i de l'estètica de les fotos, veient el resultat de les primeres proves i el significat que per a ella té aquesta temàtica, van fer que continués amb un pla, el de traspassar una selecció d'aquestes imatges recollides per tot el món. Estava enllestint un treball que traslladaria a la pintura la seva passió per la bugada. Després, amb els consells i l'ajuda del seus professors (cità a l'Alejandra Atarés, en Marc Badia i la María Roldán) li van portar a desenvolupar el projecte exposat.

L'exposició es pot visitar fins el 17 de juliol al Centre Maristany, en horari de classes i els dissabtes. Hi haurà dues visites guiades, el 15 de juliol, una a les 11h. i la segona a 18h.

Notícies relacionades