Hashtag #Revolució

Santiago Giraldo, autor del llibre Més enllà de Twitter a Cal Temerari. Foto: Jordi Pascual

Internet ha sigut protagonista de les mobilitzacions populars dels darrers temps, de les Pimaveres Àrabs a Occupy Wall Street. “Tot i ser un expert, relativitza la importància de les xarxes”, deia Arcadi Oliveres com a autor del pròleg de Més enllà de Twitter de Santiago Giraldo en les nits temàtiques de la UNIPAU a Cal Temerari. Una cosa no trenca l'altra. El llibre compagina com a punts clau que ens trobem en un context econòmic basat en la informació; d'aquí la importància de Facebook, Apple i Google; i que molts esclats socials recents no s'explicarien sense les xarxes.

Giraldo diu que hi ha moviments que fan un ús constant de la tecnologia i això pot jugar-los en contra: “A les xarxes hi ha menys diàleg, costa cercar el consens i s'aturen els canvis”. Si bé, el paper de Twitter i Facebook pot ser importantíssim pel que fa a convocatòries d'actes reivindicatius i mobilitzacions.

“Els moviments que se situen al marge de la legalitat que es lliuren de la repressió pel suport popular tendeixen a buscar consensos en trobades presencials”, apunta. Aquest no seria el cas espanyol on, segons l'autor, hi ha temor de trencar la legalitat i es tendeix a entrar en el joc institucional. El 15M va tenir una part importantíssima a Internet i avui dia no s'ha plasmat en canvis reals.

– Home, hi ha les marees, canvis en la lògica política... – li rebat un dels assistents a les nits temàtiques.

Per a Giraldo és molt més clar el triomf de la revolta a Chiapas o de les reivindicacions en favor de l'habitatge al voltant de la PAH que no pas el 15M o la Primavera Àrab a Egipte. “Al final que un moviment triomfi depèn de l'adaptació o no al sistema polític vigent perquè no es pot emprar el mateix tipus de protesta en lloc diferents”, apunta. En aquest sentit, l'error del 15M va ser, sota el seu punt de vista, prendre referències de les Primaveres Àrabs i envoltar el Parlament ja que es va generar un xoc de legitimitats entre un moviment autodefinit com a pacifista i un règim establert més democràtic que l'egipci.

– I l'escletxa digital?

– Va ser clau a Egipte perquè els ciutadans de fora de les principals ciutats van decantar la balança electoral cap al continuisme. Ara, és molt més determinant el règim establert i la relació que pren el moviment al respecte.

Però els triomfs de la PAH i Chiapas no responen tant a l'estratègia de mobilització com a la relació de l'acció amb l'objectiu a aconseguir. “Aturar un desnonament té una part racional i una emocional”, explica, “amb la construcció de l'alternativa que representa l'ocupació d'immobles per a gent desnonada, l'administració no ha tingut més remei que actuar”. Per arribar a l'objectiu és necessari un consens previ que permeti actuar sense dissoldre el moviment en la lògica del sistema.

Al mig de tot plegat, unes xarxes que no deixen de ser una eina que pot incentivar i desmobilitar. “Facebook crea bombolles contra la dissidència en què és complicat trobar veus crítiques per construir un consens”, etziba. Un marc complex que porta a una bifurcació clara, o buscar l'esclat en forma de trending topic o “picar pedra” perquè en lloc d'un hashtag revolucionari hi hagi un efecte clar encara que sigui a llarg termini; i la combinació de totes dues coses perquè no són incompatibles.

Notícies relacionades