Festa Major i Festa Major Alternativa, dos models d'oci

Presentació del programa de la Festa Major. Foto: Jordi Pascual.

La setmana passada l'Assemblea de la Festa Major Alternativa (FMA) feia públic un comunicat on acusava a l'Ajuntament i a Cugat.cat de trivialitzar el terme "autogestió". L'argumentari es basava en una notícia publicada per l'àrea de comunicació del consistori on s'indicava que la Festa Major (FM) d'aquest 2015 tenia molts més espais autogestionats. A Cugat.cat criticaven haver seguit el plantejament de l'Ajuntament i indicar que l'autogestió creix.

El comunicat explica que la FMA és l'únic espai realment autogestionat ja que, segons expliquen, és l'únic que es podria fer amb o sense el suport institucional. "L'Ajuntament bàsicament ens posa l'escenari i l'electricitat" explica Julià Mestieri, membre de l'assemblea. Això no significa, però, que la FMA vulgui imposar el seu model. Simplement consideren que assegurar aquest augment de l'autogestió significa banalitzar la feina de l'assemblea.

Una visió molt diferent té Roger Casadellà, president de la gestora de la Festa Major. "Hi ha un 80% de les activitats muntades per entitats. Això demostra que tenim una ciutat més viva". Explica que moltes d'aquestes activitats estan autogestionades. Però, què és autogestió als ulls de Casadellà? Pel president de la gestora l'autogestió implica que una entitat sense subvenció demani fer una activitat amb les mínimes exigències a l'Ajuntament.

En aquest sentit l'assemblea de la Festa Major Alternativa decideix quines activitats farà sense que això passi per l'Ajuntament ni per la taula de programació que presideix Casadellà. Amb aquesta autonomia, els organitzadors de la FMA decideixen com publicitar les activitats. Aquest any, per exemple, l'assemblea va decidir incorporar-les a dins del programa de la Festa Major pensant en les activitats infantils, un públic al qual costa arribar. Aquesta decisió es va prendre arribant a un consens després d'un debat intern amb posicions enfrontades entre els membres.

Les entitats que acudeixen directament a la taula de programació de la Festa Major passen un procés diferent. Segons explica Casadellà, la taula de programació, que és la verdadera gestora de la FM, està formada per tècnics de l'Ajuntament, experts de l'àmbit de la cultura triats especialment o voluntaris i entitats. La tasca de la taula és arribar a consensos sobre les activitats i l'organització (temporal i geogràfica). Els tècnics s'encarreguen de la feina de contacte i recull de peticions de material. El punt més problemàtic acostuma a ser l'econòmic ja que cal adaptar-se al pressupost, d'uns 300.000€ enguany, i tractar de cobrir les demandes de les entitats i espais.

Pel que fa al model i la crítica de la FMA, Casadellà és clar: "jo no considero res". Explica la taula de programació actual com a conseqüència de la dimissió de la gestora anterior. Aquesta taula segueix el model que es va acordar a les taules de participació d'ara fa tres anys: la distribució de la Festa Major per places. Amb aquest model, accepta Casadellà, l'Ajuntament ha pres protagonisme perquè ha assumit moltes responsabilitats que abans no tenia. Creu que es pot replantejar el model però això passa per un nou procés com el viscut ara fa tres anys. "De fet, jo penso que com més faci la gent i menys l'Ajuntament, millor; però això precisa de molta implicació" argumenta Casadellà.

 

D'aquesta manera, el president de la taula de programació creu que a les demandes de la FMA hi ha una part política i una de model. Creu que tot això, com la majoria d'afers que depenen de certa manera de l'Ajuntament, és discutible. "Es podria reconsiderar quines entitats tenen subvenció i si se la mereixen, per exemple".

Mestieri, però, critica el funcionament de la Festa Major i la seva organització. Creu que la gestora i la taula de programació és una mena de pantalla perquè els tècnics acaben imposant un model determinat de Festa Major. Assegura que si penses diferent a la resta d'integrants de la taula pots tenir problemes per desenvolupar les propostes i acabes veient-te forçat a plegar. Per la FMA l'actual model de festa sols fomenta un tipus de festivitat determinada amb una dependència total a l'Ajuntament.

Un altre dels problemes constants que s'ha trobat la Festa Major Alternativa és el canvi d'espai. Cada any veuen que la seva ubicació canvia, enguany als Jardins de la Penya Regalèssia. Segons explica Mestieri, els tècnics de l'Ajuntament els plantegen uns espais i ells han de decidir. Es basen, al seu parer, en un model de cultura que dificulta l'activitat al carrer basant-se en les queixes dels veïns.

La Festa Major que comença

Aquest any la Festa Major recull més de 200 activitats que es distribueixen a 12 espais diferents entre els quatre dies que dura (26, 27, 28 i 29 de juny). D'entre aquestes activitats Casadellà no en vol destacar cap. "Recomano a la gent que agafi el programa o l'app i triï els espais i activitats que més li agradin". Únicament vol destacar la unificació del final de festa al Parc Central just abans dels focs artificials com a gran novetat.

La Festa Major Alternativa, per la seva banda, acaba diumenge i destaca especialment pel seu gran nombre de concerts. Hi actuaran Isershow, Crim, Clackup Sound, Pubilles Ninja, El Veïnat, El Diluvi, Karabassà, PD Antígones, Ghost Trip, Zapato y Cordón i Smarx City.

Notícies relacionades