El drama dels refugiats vist per aquells que també estan en risc d’exclusió

Els artistes de l'exposició. Foto: Miquel Margalef

Els desitjos, la salut, la il·lusió, la inclusió i el caliu. Un arbre despullat, sense branques ni fulles. Una barca de Lego convertida en patera flota sobre un aquàrium ple d’aigua i a la paret de vidre es pot llegir “són persones normals en condicions anormals”.

Són algunes de les paraules, elements, dibuixos i sentiments que es recullen en l’exposició Els desitjos migrants que es va inaugurar ahir al Claustre del Monestir i que es podrà visitar fins el proper 14 de febrer. La mostra és el resultat del treball desenvolupat per BenestArt, un taller d’art contemporani amb voluntat inclusiva per aquelles persones que pateixen malalties mentals severes.

BenestArt està organitzat i impulsat pel patronat d’Entretallers i amb col·laboració amb l’Ateneu de Sant Cugat i l’Ajuntament. “Es busca fer una cura i impulsar la creativitat a través de l’art i també la integració en la societat”, explica Paco Minuesa coordinador de l’Entretallers.

El taller, que ja fa més d’un any que funciona, torna a sorprendre la ciutat amb una visió molt concreta del drama dels refugiats. “Reflectir les penúries dels refugiats a través de l’òptica que pateixen els mateixos artistes que també viuen en risc d’exclusió”, sintetitza Oriol Móra, professor del taller. Ell mateix explicava que han volgut treballar molt a través de les paraules, dels conceptes i sobretot a través de la pintura. “Canalitzar els seus sentiments a través de l’art és una eina molt saludable per a ells”.

Fotografies: Tino Rubio

Tots els articles que fan realitat l’exposició han estat recollits de la deixalleria però tots estan relacionats amb el drama dels refugiats. “Quan vaig amb ells pel carrer sóc un més i visc el rebuig de la societat en primera persona”, argumenta preocupat Móra. Diu que l’experiència l’ha fet créixer com a persona i que la societat té un gran repte que només pot afrontar a través de l’educació.   

L’arbre dels desitjos es troba al final del trajecte dramàtic i al final de l’exposició. Un arbre sense branques ni fulles, ja que aquestes estan a terra i recullen els desitjos per avançar cap a una vida i una societat millor. 

Categoria: 

Notícies relacionades