Celler Cooperatiu: 100 anys de l’obra més important de la pagesia santcugatenca

Fotos: Arxiu Municipal i Arxiu Nacional (Per veure-la amb més resolució clica aquí. La referència completa de totes les fotografies, al peu de l’article)

El 24 de maig del 1921 es va fundar el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, que durant els mesos següents va edificar el Celler Cooperatiu, l’emblemàtica obra civil santcugatenca nascuda del dinamisme agrari que es produïa arreu de país als inicis el segle XX. El Sindicat era hereu directe del Sindicat Agrícola i Caixa Rural fundat al 1906 i va persistir fins a la fusió dels sindicats agrícoles ordenada per la Generalitat a la tardor del 1936. Tot i aquest canvi i els que vindrien després amb el franquisme i la transició democràtica, l’activitat es va mantenir. Al 1996 la cooperativa es va convertir en una SL, la Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès.

Per arribar a tenir un espai com l’actual, les primeres obres per condicionar el Celler es van iniciar al 2003. L’obra definitiva de rehabilitació es va adjudicar al 2011 i va acabar al 2013, quan es va fer una inauguració on hi va acudir la llavors ministra de Foment, Ana Pastor, com a representant de l’administració que es va encarregar de condicionar l’espai com a subseu del Museu municipal.

Amb motiu d’aquesta efemèride, elCugatenc inicia un seguit d’articles –en publicarem un al mes– sobre l’origen del Celler, el moviment rabassaire, el Sant Cugat agrícola i, finalment, la recuperació de la vinya en l’actualitat. Són articles que elaborarem amb el suport del Museu municipal i dels historiadors Joan Troyano i José Fernando Mota i en què també recuperarem imatges de l’època –gràcies a l’Arxiu Municipal, l’Arxiu Nacional, el Pavelló de la República del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la UB i l'International Institute of Social History d'Àmsterdam–. Aquest és el primer article, sobre el Celler i els seus orígens.

El valor patrimonial del Celler

L’edifici del Celler Cooperatiu es va començar a construir al 1921 i representa només una petita part de l’obra projectada per l’arquitecte Cèsar Martinell, que havia estat l’escollit per la Mancomunitat de Catalunya per fer cellers arreu del país amb la voluntat de modernitzar el camp català amb la introducció de l’enologia industrial. Dos anys abans de la construcció del Celler, la Mancomunitat va realitzar conferències agrícoles a Sant Cugat, on hi van acudir 300 agricultors.

No hi ha constància que el Celler santcugatenc fos iniciativa de la Mancomunitat tot i que sí va participar en la redacció del reglament del Sindicat i en la primera vinificació massiva, al 1922. Inicialment s’havia previst ocupar una superfície de 2.230 metres quadrats amb un moll de càrrega de 43 metres, 64 tines i 20.000 hectolitres de capacitat. També s’hi preveien dues sales: una d’elaboració i una de fermentació i conservació.

Les dificultats econòmiques al principi del projecte van obligar a reduir l’obra en dues terceres parts i, a més, es va renunciar a l’envolvent arquitectònic de la sala de tines previst per Martinell. Es van construir 1.400 metres quadrats amb un moll de càrrega de 26 metres, 36 tines i 13.000 hectolitres de capacitat. Avui dia només queda la sala d’elaboració del vi perquè la de tines es va enderrocar amb l’abandonament de l’activitat agrícola. En total queden 426 metres quadrats i el moll de càrrega de 26 metres. A la rehabilitació es va construir una torre amb cúpula com les que havia previst Martinell al projecte inicial.

Amb l’objectiu de dignificar el món rural, les propostes de Martinell jugaven amb l’estètica i monumentalitat amb voltes de maó sobre arcs parabòlics. L’aposta era una barreja entre el modernisme gaudinià i la racionalitat noucentista. A més, per abaratir costos, es van emprar tècniques i materials locals. L’arquitectura estava al servei de l’inici de l’enologia industrial, introduïda a Catalunya per institucions i enòlegs com Isidre Campllonch. Calia disposar d’espais amplis i airejats, sales separades per a l’elaboració i per a la conservació i accés a l’aigua. A més, es va emprar ciment, un material innovador en aquell moment, per als paviments, els cups i les tines.

Els orígens

El Sindicat Agrícola i Caixa Rural fundat el 1906 és el precedent històric directe del Celler. Estava impulsat per les forces vives de la vila: l’alcalde constitucional com a president, el secretari de l’Ajuntament com a secretari i per grans propietaris. A l’acte de constitució hi va acudir el rector de la parròquia. Va ser en aquest Sindicat on es va parlar per primera vegada de construir un celler però la idea es va descartar, centrant-se en la viticultura, la venda de llavors i la prestació de serveis manuals.

Al 1920 va néixer el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Medir, que es va legalitzar al maig del 1921, promogut per alguns dels propietaris més actius del Sindicat anterior, que va romandre com a mútua d’assegurances i organitzador de la festa de Sant Pere. S’hi van sumar propietaris, parcers i arrendataris. En total, 51 socis, entre els quals cinc membres del Centre Republicà Federal, dos dels quals van entrar també a la Unió de Rabassaires. El seu primer president va ser Joaquim Prou Margenat, propietari de can Vullpalleras, que ja en el Sindicat anterior havia proposat la construcció d’un celler.

Els estatuts inicials prohibien l’acció política i, a més, dibuixaven un Sindicat Agrícola controlat pels propietaris perquè preveia el vot proporcional d’acord amb la quantitat de raïm aportat. Aquest va ser un afer molt polèmic en els inicis del Sindicat, que finalment va assumir el sistema de vot per persona. Aquesta desavinença va anar acompanyada d’altres disputes a la presidència. El 7 de juny del 1921 va dimitir Prou Margenat per problemes amb els seus parcers.

El president següent, el senyor Ragull, i el nou secretari, el senyor Fàbregas, van intentar que el Sindicat comprés uns terrenys en contra de l’opinió de la junta. L’assumpte va arribar a l’assemblea i, després de perdre la votació, van dimitir. Es va dibuixar llavors la possibilitat d’escollir el senyor Feliu, proper als republicans federals, com a nou president, el que va generar descontent entre alguns socis, que es van donar de baixa, entre els quals el senyor Llobet, vocal i gran propietari. Llobet i Ragull havien subscrit un 12% del total subscrit pels fundadors i van marxar sense satisfer els compromisos adquirits, generant dubte sobre si pretenien controlar el Sindicat en interès propi.

Els canvis al consell rector van seguir després del nomenament de Feliu i això va alentir la presa de decisions. Malgrat les dificultats, es va demanar la direcció d’obres a Martinell i la construcció al paleta local Tomàs Musella. Però la defecció dels grans propietaris va deixar una situació econòmica delicada, el que va obligar a construir només la sala d’elaboració. Les tines s’afegirien, sense seguir el projecte inicial, en funció de les necessitats. De fet, per poder fer la inversió, es va demanar un préstec de 50.000 pessetes a Sabadell i el Sindicat també es va quedar amb la tercera part de la collita del 1923. A més, alguns petits propietaris van deixar diners com a préstec. Malgrat les dificultats econòmiques, els pagesos, al participar en les decisions del Celler varen iniciar-se en els procediments democràtics.

Els primers anys

La primera elaboració de vi es va fer a la tardor del mateix 1921. Durant la seva història operativa, el Celler va fer 66 veremes, la darrera al 1988. S’elaborava un vi blanc de taula obtingut del pansalet (xarel·lo). Els millors moments del Celler van arribar dècades més tard, als anys 50 i 60. Al 1960 es va aconseguir la cota màxima: 1,2 milions de litres en un any.

L’inici, però, va estar marcat pels préstecs i per la situació econòmica. La Mancomunitat va acompanyar el Sindicat a través del Servei de Viticultura i Enologia i de l’Acció Social Agrària i, de fet, va participar en la primera gran vinificació, al 1922. El suport de l’administració pública també va servir perquè el Celler tingués presència a la mostra internacional de Gant (Bèlgica) amb molts altres Sindicat Agrícoles catalans.

La participació de l’Acció Social Agrària va ser determinant per ajustar el reglament i la comptabilitat del Sindicat a la normativa vigen. Això va permetre regularitzar el Sindicat, avançar en el pagament del préstec i demanar-ne un de nou al Servicio Nacional de Crédito Agrícola, 50.000 pessetes ampliades en 25.000 més al 1932 per pagar els terrenys i inscriure l’edifici al registre de la propietat.

La política i el Celler durant la II República

La nova llei de Cooperatives del 1931 va comportar canvis al teixit agrari català, amb l’entrada massiva de socis i una millor definició dels drets i deures d’aquests. Cinc mesos després de la proclamació de la República, el Celler va construir dues noves tines. La decisió es va prendre amb l’accés de Josep Grau Rodó a la presidència del sindicat. Tres anys més tard esdevindria segon tinent d’alcaldia pel Centre Republicà Federal (CRF). Els presidents següents, Josep Aguilar Serra (1933) i Francesc Viñeta Raurell (1936) també eren del CRF. Fins i tot l’encarregat, Gabriel Pahisa, era del CRF.

L’increment de socis va deixar el Celler, que des de llavors es va començar a conèixer com a Celler Cooperatiu, amb una majoria de rabassaires. Paral·lelament, la bona relació amb l’Ajuntament perquè alguns dels membres del Sindicat eren regidors va permetre mantenir les reivindicacions dels parcers i per millorar la infraestructura. Durant aquests anys l’Ajuntament va fer un carrer per connectar el Celler amb la carretera de Barcelona.

Alhora, la relació entre els Sindicats Agrícoles del poble va créixer, tant amb el federal Sindicat Agrícola la Unió com amb la Unió de Rabassaires, forta per la serva reivindicació social. Aquesta bona relació, de cara als socis, va suposar que el Celler esdevenia el punt de trobada per elaborar el vi i la Unió Santcugatenca era l’espai on es dissenyaven les estratègies que havia de seguir l’esquerra amb assumptes com la fixació d’un preu al vi per evitar-ne l’especulació.

Un dels afers més delicats de la dècada dels anys 30 és la declaració d’inconstitucionalitat de la llei de Contractes i Conreus del 1934 amb una forta repressió dels rabassaires que no havien pagat les aportacions corresponents dels seus contractes de rabassa morta a l’espera de la revisió de contractes que preveia aquesta llei, que alhora limitava els desnonaments dels rabassaires. Aquest va ser un dels grans temes de la conflictivitat social al camp i el desenvoluparem més extensament en un dels articles dedicats al moviment rabassaire.

De cara al Celler, la declaració d’inconstitucionalitat de la llei, acompanyada de repressió i desnonaments –12 a Sant Cugat– amb la connivència d’un Ajuntament gestor format per grans propietaris, va suposar la baixa de socis que havien perdut les seves terres. Quan la Generalitat va tornar a controlar la situació després de la revolució del món agrari, va ordenar la fusió dels Sindicats Agrícoles.

El Sindicat Agrícola la Unió de Rabassaires de Sant Cugat del Vallès

El 26 d’octubre del 1936 la Generalitat va emetre el decret que obligava a unificar els Sindicats Agrícoles, a Sant Cugat: el Sindicat Vitinícola i Caixa Rural de Sant Medir (el Celler), el Sindicat Agrícola la Unió, el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Sant Cugat i la Unió de Rabassaires. Per evitar afectar excessivament l’estructura preexistent, el nou Sindicat, anomenat Sindical Agrícola la Unió de Rabassaires de Sant Cugat del Vallès, es va organitzar per seccions que corresponien a cadascun dels Sindicats precedents.

L’objectiu del Servei de Cooperació Agrícola i de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat era aconseguir una xarxa de petits propietaris per trobar un model a mig camí entre el capitalisme agrari i el socialisme col·lectivitzador. L’aïllament internacional ho va impedir. Pel camí, a l’any 1937, ajustant-se a la llei de Sindicació Obligatòria i a la de Sindicats Agrícoles i Bases de Cooperació, la Unió de Rabassaires s’aparta del Sindicat unificat per no ser considerada sindicat per la Generalitat. En conseqüència, el Sindicat unificat passa a anomenar-se Sindicat Agrícola Pins del Vallès.

Un apunt sobre el franquisme i la transició

L’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat el 26 de gener del 1939 va suposar el cop final a les expectatives generades a principis de la República ja que es va ordenar la paralització de les operacions de compra, venda, pagaments i cobraments. El franquisme va prohibir l’activitat Sindicats Agrícoles, els va integrar a la Central Nacional Sindicalista i, a Sant Cugat, li va canviar el nom per Sindicato Agropecuario y Caja Rural de San Pedro i, posteriorment, va passar a treballar com a Hermandad de Labradores.

El funcionament de cooperativa no es va poder recuperar fins al 1946 amb la llei de Bases de la Cooperació i el canvi de nom a Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès. L’arribada de la democràcia no va suposar cap canvi d’entrada però sí l’expansió urbanística de Sant Cugat i el retrocés del camp. Al 1979 es va introduir la comercialització i venda amb altres cooperatives als estatus i la cooperativa va passar a anomenar-se Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès, Societat Cooperativa Limitada. Als anys 80 la cooperativa es va convertir en mixta, de producció i consum, i finalment al 1996 va esdevenir una SL.

Fonts emprades

El Sindicat Agrícola la Unió de Rabassaires de Sant Cugat del Vallès, Joan Troyano i Cussó [Revista Gausac, 1993]

100 anys d’associacionisme agrari a Sant Cugat del Vallès (1896-1996), Joan Troyano i Cussó [Revista Gausac, 1996]

Expansió i crisi de la vinya al Vallès (1860-1940), Jordi Planas [Universitat de Barcelona, abril del 2015]

El Celler de Sant Cugat, una catedral del món del vi, Alba Rodríguez [Revista Vallesos número 14, tardor-hivern 2017-2018]

– Panells informatius del Museu municipal al Celler Cooperatiu (informació sobre l’espai museístic)

Fotografies emprades

– 1: Josep Maria Sagarra i Plana, Fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya 1-585

– 2 i 3: Joan Cabanas Alibau, Fons Cabanas (fotògrafs). Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

Notícies relacionades