Carles Martínez exposa la seva pintura al Club Muntanyenc

Fotos: Mariano Martínez

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Una nova exposició consolida la carrera del Carles Martínez en el món de la pintura. El Carles va iniciar la seva carrera artística molt jove, ja a la primària pintava de forma regular, amb constància, però als 23 o 24 anys va deixar la pintura, va ser amb el començament de la seva carrera professional com dissenyador gràfic. Va aprendre disseny gràfic, quan aquesta disciplina encara no tenia un currículum universitari, a les acadèmies de disseny, pintura i belles arts.

La pintura la va reprendre fa uns sis anys i aquesta és la quarta exposició que fa. No s'identifica clarament amb cap moviment artístic ni es considera seguidor d'un pintor concret. Sí que té unes certes preferències per Mondrian, Malévich o Hans Hartuns, i si ha d’escollir o pronunciar-se per un moviment cita el Supremacisme. El Supremacisme és un moviment de inicis del segle XX que neix com un rebuig a l'art convencional i busca la sensibilitat pura per mitjà de l'abstracció geomètrica. El pintor supremacista més representatiu és el rus Kazimir Malévich.

La Imma Pueyo, crítica d'art, va fer la presentació, en un diàleg fluït amb l'artista. L'Imma va destacar com els quadres s'organitzen, a partir d'un cromatisme lluminós i un aparent caos de formes i colors, sempre buscant l'equilibri i l'harmonia. El Carles comenta que, a un altre nivell, ja son les coses que feia als vint anys. Ara és un treball més curós, jugant amb la teoria de la percepció i l'aleatòria de color i forma, buscant el ritme d'aquestes combinacions. Comenta el treball d'experimentació d'aquests últims mesos, els dubtes i les vegades que s'ha de començar de nou.

L'exposició és el treball de l'últim any i mig i és una mostra de com el Carles ha aprofundit i explorat un llenguatge personal per expressar a través de la pintura les seves inquietuds. Porta el nom de Paranys. Una paraula que indueix a interpretacions subjectives de tota mena, a elucubracions en un intent d'esbrinar quina relació hi ha entre el títol i la pintura exposada. També es pot pensar que als quadres hi ha alguna mena de missatge ocult darrera la senzillesa d'una pintura lluminosa, a la espera de que nosaltres el descobrim.

Aquesta obra que el Carles Martínez presenta es compon de 14 quadres, realitzats en aquarel·la, acrílic i tècnica mixta. Els podem dividir en dos grups. Els vuit primers enllacen amb l'obra anterior i suposen un clar pas endavant, el resultat de l'esforç continuat, que es veu reflectit en una tècnica més depurada. En aquest quadres, acrílic i tècnica mixta, es combinen les formes quadrangulars, on el color i la forma busquen l'equilibri i l'harmonia en un joc que atrapa l’espectador, perquè la senzillesa es converteix en un pol d'atracció. La lluminositat dels colors i els degradats d'alguns elements del quadre és un valor afegit, un toc que dona el pes d'obra acabada. El traç és d'una pulcritud extrema i les línies rectes es llisquen per la pendent de l'abstracció geomètrica, l'estudiada combinació de colors i formes contribueixen a crear una atmosfera d'equilibri. L'encertada col·locació de colors freds i càlids és la culminació. Són el motiu per que et plantes davant un quadre de formes de geometria recta i colors aparentment plans i al cap d'una estona et doni la sensació que estàs buscant alguna cosa amagada darrere d'una línia.

La resta de quadres són aquarel·la sobre paper i resulta la part innovadora d'aquesta etapa. Aquí la línia ja no és recta, tremola com una nota musical al sortir del instrument, la línia recta perd la seva essència, però el traç continua sent ferm i segur. És una simfonia minimalista, on la combinació de color i formes continuen en equilibri, el fogar de tota l'exposició.

En aquesta obra del Carles, com a l'anterior, es por apreciar el rastre de seu treball com dissenyador gràfic i del legat cultural personal que es va dipositant en cadascun, que forma part de la nostra cosmovisió. En aquest cas s'aprecien rastre del Supremacisme, d'autors lligats a aquest moviment i del mon de l'abstracció.

Amb aquesta exposició el Carles puja un esglaó, un pas endavant en la seva carrera de pintor. Podríem aventurar que és la seva consagració en el món de la pintura.

Presentació musical

L'acte de presentació va estar precedit per la actuació d'un duo de joves músics, la Laia Garsaball amb la flauta travessera i el Joan Valeriano amb la trompa, que van interpretar diverses peces de Bach, amb una tècnica molt acurada. I així ho va rebre el públic.

Notícies relacionades